SUBSTRAT #36 - Vampirs de biblioteca
Primer Substrat de l'any, però és que algú us havia d'avisar que ja és Sant Jordi, no?
Estimades, estimats,
Substrat EBH ja torna a ser aquí. Han anat bé les festes nadalenques? El Tió o qualsevol altre entitat màgica va ser generosa amb vosaltres? Esperem que ho fos en matèria llibresca, ens podeu comentar al final de la pàgina quins llibres van caure a les vostres mans.
Hem encetat un any que promet no deixar-nos descans, ja que amb prou feines acabàvem d’engolir l’últim gra de raïm (spoiler: jo no me’ls vaig acabar) i ja teníem el calendari ple. Cert que moltes són activitats de lleure, no us enganyarem, però la majoria són de caire cultural i, naturalment, n’hi ha de literàries que ja us anirem desgranant.
Però anem a pams, no vulguem córrer massa. De moment ja hem reprès el podcast, el canal de youtube ha continuat al seu ritme habitual i no hem deixat de penjar contingut a instagram, tot i que amb les bajanades que fa el seu amo, qualsevol dia tanquem la paradeta. En aquest butlletí teniu, com sempre, una mica de resum de tot plegat, i més cosetes que esperem que us agradin. Som-hi!
SERGI
Llibres entre mans
Des de l’últim butlletí, com és normal, han passat molts llibres per les nostres mans. I també en tenim molts en perspectiva, cap sorpresa. Però per ara en seleccionem tres que per algun motiu tenen alguna cosa especial.
A l’últim episodi del podcast Llegiu, que el món s’acaba!, quatre lectors que no són gaire amants del gènere del terror comentaven llibres que fan por per una cosa o altra. La Laia es va mostrar interessada per posar la poteta al gènere, ja que sempre diem que som molt cagats (i és cert!), però per certes obres cal fer un esforç. Un bon dia va passar per la biblioteca i es va trobar Dràcula allà exposat, fent-li senyals amb la maneta. I és clar, va haver de portar-lo a casa. Segurament no és el llibre de més por al qual es vol enfrontar aquest 2025, però millor començar suau! S’ha convertit en la seva primera lectura de l’any i ja ha preparat continguts amb ell a Instagram i a Tiktok.
Les altres dues lectures són d’en Sergi. Mammalia es va convertir en una de les millors lectures 2024 de la Laia, però aquest no és l’únic motiu per llegir-lo. Aviat farem cosetes amb l’autora, en Sergi està fent els deures! I per altra banda, Middlemarch! El totxo de 1097 pàgines de Mary Ann Evans (George Eliot pels masclistes de l’època, és a dir, tothom). En Sergi el té de lectura lenta, unes quantes pàgines al dia mentre el combina amb lectures més “portables”. I de moment molt bé, li està agradant molt! Ja s’apropa a la meitat del llibre i no troba que li sobri ni un paràgraf. “Salseo burgès”, com diria l’amic Pablo Mallorquí, qualitat premium. Més que llegir-lo, la part difícil serà convèncer la gent que s’atreveixin a llegir-lo!
EL SAFAREIG
Potser no ho sembla, però per les editorials ja és Sant Jordi. Totes les novetats que surten d’ara i fins a meitat de març, més o menys, són les apostes per la gran festa literària catalana. Per això no és casualitat que les properes setmanes anirem veient nous llibres dels sospitosos habituals d’aquestes dates. També us direm, una mica de mandra tot plegat. Però bé, hi ha una autora que ens agrada prou i que també treu llibre ara, gens casual, però que donarem per bo i que sí que voldrem llegir. Es tracta de Marta Orriols que aviat publicarà el seu cinquè llibre, altre cop a Proa. Si heu llegit Orriols ja sabeu quins són els seus temes i també sabeu que els desenvolupa meravellosament bé. De moment deixem per aquí la coberta, perquè li aneu posant cara si és del vostre interès.
Una notícia que hem vist aquests dies a la premsa és que Edicions de la Ela Geminada compta amb una nova direcció i un nou impuls. L’editorial gironina va ser fundada el 2011 i ha anat construint un catàleg molt interessant de clàssics, clàssics contemporanis i filosofia. Recentment va incorporar la col·lecció Idil·lis de literatura eròtica, una raresa en el sector editorial català. Des de 2018 Laia Reginclós liderava el projecte, però ara n’és la nova propietària a tots els efectes i anuncia novetats en la línia editorial i en el disseny, que esperem anar descobrint aviat. De moment sabem que comptarà amb Anna Noguer com a editora adjunta i Nina Busquet a premsa i comunicació. Ela Geminada és una editorial que potser no ha acaparat tants focus com d’altres, però que val la pena seguir de prop i esperem que aquestes energies renovades donin fruits molt aviat. Nosaltres estarem ben a l’aguait!
A final d’aquest mes es coneixerà finalment la millor novel·la catalana de l’any, sempre segons Òmnium Cultural! Després d’anunciar les deu obres preseleccionades, la llista es va reduir a les tres finalistes, que són les de la foto d’aquí sota. Què us sembla, fem apostes?
ELS BOOK HUNTERS PEL MÓN
Una de les activitats a les que hem assistit ens permet parlar d’un tema que no solem tocar mai, i que potser és d’interès. Aquí es parla de llibres, però també existeixen revistes literàries que inclouen obres inèdites de molta qualitat. Quants cops heu sentit “aquella obra tan famosa originalment va ser escrita per entregues i publicada a la revista tal”? Doncs sí, grans autors publiquen obres en revistes i de vegades els acaben catapultant a l’èxit. A casa nostra en tenim unes quantes que publiquen narrativa de ficció, com ara Branca o Catarsi, o com també Narranación, que és de la que parlem avui. El dia 10 de gener en Sergi va assistir a la presentació del número 10 de la revista, en la que hi havia bona part dels divulgadors i creadors de fantàstic en català més populars: la gent del Cometa, Far Friki, IdiliQ, Batcova, Rucs Elèctrics, La Biblioteca del Kraken, entre d’altres. La crème de la crème, vaja. Narranación, que també és un podcast que es podria incloure en aquest “hall of fame”, va presentar el projecte de revista autogestionada que publica relats maridats amb il·lustracions i que editen amb molta cura. Molta feina i ben feta, perquè donen veu a molts autors i il·lustradors del país en un format ben treballat. Així que ja ho sabeu, si no us agrada llegir totxos però sou tastaolletes de la lectura, les revistes literàries també poden ser una opció per vosaltres. Estem molt agraïts que ens convidessin a un esdeveniment tan especial.
Però no volem oblidar que també vam assistir a la Nit de Santa Llúcia, una gran gala organitzada per Òmnium en la que s’atorguen els premis més importants de la literatura catalana. La gala, conduïda per Elisenda Pineda, va ser dinàmica i molt ben muntada, estem molt agraïts d’haver-hi pogut ser. Si feu clic a l’enllaç de dalt podreu conèixer tots els guardonats, llibres que començareu a veure a tort i a dret els propers mesos. Per la nostra part, vam enregistrar un petit vídeo que vam compartir a TikTok, per si us voleu fer una idea de com va anar.
GOITA QUÈ FAN ARA!
Des de l’últim butlletí hem penjat tres vídeos al canal de youtube i si us ve de gust els podeu recuperar allà mateix, però ja que substack no ens els deixarà compartir tots aquí perquè té un espai limitat, deixeu-nos posar el vídeo que sol tenir més visites de tot l’any, els nostres top 5 anual. No li cal gaire explicació, oi? Doncs això, si no sabeu encara quines són les nostres lectures preferides de 2024 (no serà perquè no ho haguem dit a llocs…), podeu descobrir-les aquí sota.
PAREU L’ORELLA
El que sí que us posarem són els dos episodis del podcast Llibres, i punt! que hi ha hagut des de l’últim butlletí: l’últim de 2024, i el primer de 2025, amb aturada nadalenca pel mig. Acabàvem l’any amb un dels autors més llegits i lloats per en Sergi, Lluís Llort, que ens presentava el seu últim llibre Demolició, obra guardonada amb el 18è premi L’H Confidencial.
I el 2025 començava amb un intent de desestigmatitzar els gèneres fantàstics. Tothom porta un petit friki a dins, deixeu-lo sortir! Però per si no ens fèieu cas a nosaltres, ens acompanyaven dos experts en la matèria: la Inés Macpherson, divulgadora i escriptora de fantàstic, i en Gonzalo Rodríguez, el 50% de l’editorial Chronos.
INSTAGRAMADES
A La roda del cel, Ursula K. Le Guin ens presenta un personatge que pren fàrmacs perquè no vol somiar, ja que se li compleixen els somnis. I quin problema hi ha, pensareu, oi? Doncs que els somnis no els pot controlar, i que se’t compleixi tot, de vegades pot ser perillós… A la foto, en George Orr somia amb un cavall que corre, un dels primers somnis que té, i que es materialitza en forma de pòster. Fins aquí, tot molt inofensiu (l’osset rentador de peluix ve de regal, és cuquíssim i el volíem ensenyar i prou). Deixem que en George descansi, tot i el risc que comporta…
A la foto de Dràcula de Bram Stoker no li cal explicació, oi? Un vampir, uns alls… Però en aquest apartat del butlletí sempre intentem explicar-vos alguna cosa graciosa de les fotos. I és que com ja hem dit molts cops, ho fem tot amb quatre canyes, i molts cops tirem d’imaginació o d’edició. En aquest cas… Us revelem que no tenim cap capa negra, a casa. El que sí que tenim és una tela enorme de croma que ens van regalar un familiar fa uns mesos per alimentar la nostra febre creadora de continguts. És el primer cop que la fem servir, i us ha colat, no ho negueu!
I si per festes heu estat despistats, a instagram també hi trobareu les ressenyes de L’ànima de l’emperador de Brandon Sanderson, Biblioteques públiques d’Ali Smith, videoressenya distòpica conjunta de Noceà de Ricard Efa i El déu de les falgueres de Daniel Galera, El paper perd la paciència de Siguizmund Krjijanovski, La història de Roma de Joana Bértholo, i El dia dels ximples de Pere Figueras.
FINS AQUÍ LA TURRA
I fins aquí el Substrat d’avui! Esperem que us hagi semblat d’interès. Ja sabeu que ens ajudeu molt si ens seguiu a les diverses xarxes socials i compartiu els nostres continguts. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment.
Si voleu compartir el butlletí de manera senzilla:
Ara mateix, la Laia llegeix “Iremonger 2: La caiguda de Foulsham”, d’Edward Carey, i en Sergi “Gent en el temps” de Massimo Bontempelli.
Si ens voleu preguntar alguna cosa, que fem algun aclariment o que us ampliem alguna informació, només ho heu de dir: teniu els comentaris oberts. Ens acomiadem fins la propera quinzena! I ja ho sabeu, llegiu, que el món s’acaba!
Del que estic fent una lectura lenta és Crim i càstig, Middlemarch el tinc apuntat per enguany.
Dràcula és un trauma meu d'infant, enguany l'he aconseguit acabar, em va costar, per fi m'he espolsat el trauma.
Els llibres que he tingut o tinc actualment a les mans a part de l'esmentat Crim i càstig és L'últim amor de Baba Dúnia, i acabats enguany dos de Sembra Llibres, Fins on ens elevem en la foscor de Sequoia Nagamatsu i El cor de les tenebres de Joseph Conrad.