SUBSTRAT #22 - Sant Jordi m'esborrona
L'abril literari a casa nostra té un protagonista clar, que aquest any arriba amb un ambient una mica enrarit. I mentrestant, nosaltres de visita a Tarragona...
Estimades, estimats
Dir abril és dir Sant Jordi. Com qualsevol país, tenim les nostres festes anuals i les nostres celebracions tradicionals. Tenim, per exemple, una Diada nacional solemne i avorrida (fins que vam començar a sortir al carrer en massa) que commemora un dels dies més funestos de la nostra història. Perquè els catalans som força així, això de celebrar alegries no va amb nosaltres. Però a veure quin país té un dia com Sant Jordi, eh? Roses i llibres al carrer, i tothom boig per regalar-los. Realment som un cas per estudiar.
Ironies a banda, si preguntem al carrer quin és el dia més bonic de l’any, estic convençut que Sant Jordi guanyaria per golejada. Perquè sí, perquè és un dia especial, diferent. I perquè en realitat sí que ens agrada celebrar coses maques i sentir-nos estimats.
En aquest butlletí en parlem una mica, perquè a la ciutat de Barcelona hi ha força debat sobre el famós copagament de la Diada per part dels paradistes. Hi ha opinions molt airades al respecte, però preferim centrar-nos en els que intenten aportar la seva visió de manera constructiva. A banda d’això, ja avisem que si ens seguiu a xarxes el mes serà una mica monotema, a banda de la nostra programació habitual de ressenyes. Esperem que no ens ho tingueu en compte. Però és que si no fem continguts específics de Sant Jordi, seríem encara més marcians del que ja som!
Va, no us atabalo més. Llegiu el butlletí, que hi trobareu cosetes xules i alguns continguts dels que estem particularment orgullosos. Gràcies, com sempre, per ser aquí.
(SERGI)
LA RESSENYA
Un matí del terratinent, Lev Tolstoi
Autor: Lev Tolstoi
Editorial, any: Cal Carré, 2023
Títol original, idioma, any: Утро помещика, rus, 1856
Gènere: Narrativa
Traducció: Miquel Cabal
Número de pàgines: 169
Llegit en: Català
És poc habitual trobar un aristòcrata amb consciència social. El jove príncep Dmitri Nekhliúdov està convençut que tots els mals de l'època en que viu rauen en les males condicions laborals i de vida dels treballadors de la terra. Per això decideix abandonar els seus estudis universitaris i consagrar la seva vida a millorar l'existència dels serfs que treballen les seves propietats. Ni tan sols els intents de disuadir-lo de la seva estimada tieta, la comtessa Belorétskaia, li trauran la idea del cap. De seguida es posa a disposició dels homes i dones que treballen les seves terres i els anima a fer-li peticions per millorar les seves condicions. El matí que decideix visitar-los casa per casa i tractar amb ells les necessitats que manifesten, descobreix que amb bona voluntat no n'hi haurà prou per arreglar la seva mísra existència. I potser amb molta feina i paciència tampoc.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
EL SAFAREIG
Seguim celebrant el meravellós boom d’editorials petites i independents que va tenir lloc fa deu anys. Avui és el torn de Sembra Llibres, que fa poc penjava a les seves xarxes un vídeo preciós i també canviava el seu logo habitual per un de commemoratiu dels seus 10 anys de vida. Sembra va néixer el 2014 a València, arrelats al territori, amb la voluntat de defensar la llengua i la cultura, i fer-ho des de l’espai del cooperativisme i les lluites populars. Una llavor en temps de sequera que, fins i tot en condicions hostils, brota, floreix i desafia les convencions. I ja prou de metàfores, us deixem amb el vídeo! Per molts anys i moltes més llavors!
Fa uns butlletins ja us parlàvem de la polèmica de Sant Jordi a la ciutat de Barcelona. El tema continua generant rebombori a les xarxes i en el món editorial i llibreter. El que sembla que és un fet és que la informació no ha arribat de manera correcta a totes les parts. Però aquests dies diferents actors del món del llibre s’estan situant en una postura o una altra i s’està generant una fractura que esperem que no afecti al sector. Nosaltres com a usuaris que no s’hi juguen els calers aquell dia, en parlem i en debatem però no ens podem definir. El que sí que volem és compartir-vos dues opinions civilitzades i argumentades, amb les seves raons per valorar la situació. I en això sí que hi estem 100% d’acord, en el debat transparent i obert sense sectarisme.
Per començar, aquí us deixem el Manifest Sant Jordi Popular que han impulsat diverses editorials i llibreries.
I respecte a les dues postures, us compartim les opinions de dues persones que admirem profundament i que expliquen la seva visió amb arguments ben raonats. No es tracta tant de prendre partit per un o altre, sinó de conèixer quins són aquests arguments. Per una banda, el fil de twitter de Laura Huerga, editora de Raig Verd i presidenta del Pen Català. Per l’altra, el post d’en Miquel Adam, editor de la Segona Perifèria.
Jutgeu vosaltres mateixes.
ELS BOOK HUNTERS PEL MÓN
Hem deixat enrere la Setmana Santa i hem de dir que nosaltres no hem fet cap gran escapada, però sí que hem aprofitat per fer una mica de turisme llibreter, i és que qui no és conforma és perquè no vol! Aquí us deixem un petit vídeo de la nostra fugaç visita a Tarragona en la que vam poder rondar per la Llibreria Adserà, per la Capona, i més tard per la nova llibreria Cal Serenet de Torredembarra, que era la nostra destinació real, però… bé, que sobren les explicacions, ja ens coneixeu.
GOITA QUÈ FAN ARA!
Ja hem canviat de mes però encara no tenim a punt el resum de lectures de març. No patiu, que tot arribarà! Va ser un mes de bones lectures i les voldrem explicar. Per anar fent boca, us compartim l’última càpsula que hem penjat, la número 4. Ja ho sabeu, aquests vídeos de màxim 5 minuts sobre temes concrets, i que els nostres mecenes de l’Aixeta poden veure uns dies abans en exclusiva. En aquest cas, en Sergi ha completat la lectura del seu cinquè llibre de Virginia Woolf i fa una mica de balanç d’aquestes (primeres) cinc lectures.
PAREU L’ORELLA
Una de les coses que ens ha aportat embolicar-nos en un projecte com el d’Els Book Hunters és la possibilitat de conèixer gent interessantíssima del món del llibre en català, un sector divers, complex, però també ple de persones que coneixen molt bé el negoci. Una d’aquestes persones és l’editor i també escriptor Miquel Adam. Després d’una llarga trajectòria, fa un parell d’anys va fundar el seu propi segell editorial: La Segona Perifèria. Al darrer episodi del Llibres, i punt! vam tenir l’oportunitat de xerrar amb ell una bona estona i la veritat és que ho vam passar molt bé, i també vam aprendre molt. No us perdeu la conversa, segur que riureu!
També hi ha hagut episodi al Llegiu, que el món s’acaba!, aquest cop parlem de narrativa breu, contes, relats i poques paraules que diuen molt. El vam enregistrar a l’Espai Llavors de l’Hospitalet, ep, per segon cop consecutiu fora de la ciutat de Barcelona, ha!
INSTAGRAMADES
L’última foto que hem penjat a instagram és la d’Escrit al cos, llibre de Jeanette Winterson que Periscopi ha publicat recentment. La imatge de la Laia estirada al llit amb el llibre imprès sobre la pell és una picada d’ull a la passió que demostra Winterson descrivint el cos femení i els sentiments que li desperta. A més, la Louise, la protagonista, té els cabells vermells, i hem fet una mica de Photoshop per enrogir els de la Laia. Us n’havíeu adonat? No ha quedat massa bé perquè els cabells de la Laia són massa foscos, pel proper cop potser que se’ls tenyeixi de veritat i faci un esforç, no? Tot per la literatura! És broma, és clar. Aquí, la foto en qüestió i la ressenya associada.
I per si us les heu perdut i hi voleu donar un cop d’ull, a Instagram també trobareu les ressenyes de A casa teníem un himne (Maria Climent) i Stardust (Neil Gaiman).
FINS AQUÍ LA TURRA
I fins aquí el Substrat d’avui! Esperem que us hagi semblat d’interès. Ja sabeu que ens ajudeu molt si ens seguiu a les diverses xarxes socials i compartiu els nostres continguts. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment.
Si voleu compartir el butlletí de manera senzilla:
Ara mateix, la Laia llegeix “Hola, preciosa!” d’Ann Napolitano i en Sergi “Vull fer-te algunes preguntes” de Rebecca Makkai. Setmana de totxos!
Si ens voleu preguntar alguna cosa, que fem algun aclariment o que us ampliem alguna informació, només ho heu de dir: teniu els comentaris oberts. Ens acomiadem fins la propera quinzena! I ja ho sabeu, llegiu, que el món s’acaba!
Ufff! Virginia Woolf.
Només he llegit "Cap al far", no passa res en tot el llibre, i el poc que passa (la mort de la mare i de dos fills) s'ho ventila ràpidament.
Difícil, molt difícil, va de dins a fora del cap dels personatges o a l'inrevés, o de dins del cap d'un personatge a dins del cap d'un altre personatge amb tanta facilitat que al final no saps on ets.
No és una lectura per passar l'estona, requereix estar concentrat.
Ara us posaré deures. 😉🤣
Ja que valtrus teniu tant de contacte amb els editors en català els podeu preguntar...
Per què no s'edita Herman Hesse en català?
Haurem d'esperar al 2032 quan la seva obra quedi lliure de drets?