Bé, tot parteix de l'ascensió dels nazis al poder, de guanyar una guerra que no van guanyar i de començar a dominar territoris que no van dominar. Van canviar la història manipulant-la, i després Burdekin ho porta més enllà deformant força la realitat. A veure si quan l'acabis encara penses igual que ara.
Sense ser de les millors obres semblants que he llegit, no diria que està sobrevalorada, perquè tampoc trobo que ningú la valori tant com per dir-ho. El cas és que és precursora d'altres obres més famoses, perquè es van escriure després i es veu clar que s'hi van inspirar. I probablement la milloren, en això em sembla que hi estem d'acord. Però que t'hagi costat tampoc no em sembla sorprenent i no crec que sigui equivalent a dir que està sobrevalorada, senzillament és que és densa i molt descriptiva i reflexiva pel que fa a tot el món nou que han inventat els nazis. Per mi, massa, també.
Vaig estar dubtant a comprar-la, segurament vaig pujar-ne les expectatives per acabar de decidir-me. Culpa meva.
La part "filosòfica" té un fonament sòlid i un desenvolupament poc reeixit i feixuc. Els fonaments són els responsables que hagi tardat tant a contestar, havia de comprovar la impressió que em va fer el personatge de Von Wied i la seva semblança al paper que segons Nietzsche va tenir Pau (Sant Pau) a la religió cristiana i descrita a la seva obra "L'anticrist", resumint-ho molt "Pau va falsificar la història del cristianisme, la història d'Israel i la història de la humanitat". També cal esmentar la tria dels quatre arxidimonis, Lenin, Stalin, Ernst Röhm i Karl Barht. El desconeixement actual sobre qui van ser Röhm i Barht i l'obra L'anticrist de Nietzsche fa que la novel·la hagi envellit malament, amb l'excepció dels capítols dedicats al tracte cap a les dones, aquí sí que clarament ha influït en obres posteriors i per desgràcia manté l'actualitat.
La part descriptiva de les virtuts/defectes de les nacions i els seus habitants ho trobo ple de tòpics i prejudicis. Que en certa manera pot ser lògic en l'ambient entre guerres que va ser escrit.
Per una obra que fa un salt en el temps de set-cents anys hi trobo a faltar un esforç per imaginar algun tipus de salt tecnològic, i més quan en el mateix període anterior de temps la humanitat havia evolucionat tant en aquest sentit. Fins i tot està antiquada pel seu període contemporani.
Ja veig que n'has fet una lectura molt a consciència. A mi el desenvolupament també se'm va fer una mica feixuc, hi ha molta explicació i reflexió sobre la victòria nazi i tot el que va venir després. Però entenc que és justament el que pretenia l'autora, fer un exercici especulatiu de com evolucionarien les coses si els nazis es feien amb el poder. No va donar tanta importància als avenços tecnològics, per exemple, perquè no trobo que fos el seu objectiu. Això li perdono i em quedo més amb aquesta ucronia que inventa, encara que, a estones, com deia, se'm va fer pesat. Jo trobo que va influir altres obres en diversos aspectes, no només en el tema de les dones. Que alguns ja hagin passat de moda tampoc se li pot retreure, l'obra se'n va cap als cent anys!
Finalment, el vaig comprar per Sant Jordi i tot just l'he començat.
Crec que és al revés, estem davant d'una distopia que esdevé ucronia.
Bé, tot parteix de l'ascensió dels nazis al poder, de guanyar una guerra que no van guanyar i de començar a dominar territoris que no van dominar. Van canviar la història manipulant-la, i després Burdekin ho porta més enllà deformant força la realitat. A veure si quan l'acabis encara penses igual que ara.
M'ha costat moltíssim acabar-la, crec que està sobrevalorada.
Sense ser de les millors obres semblants que he llegit, no diria que està sobrevalorada, perquè tampoc trobo que ningú la valori tant com per dir-ho. El cas és que és precursora d'altres obres més famoses, perquè es van escriure després i es veu clar que s'hi van inspirar. I probablement la milloren, en això em sembla que hi estem d'acord. Però que t'hagi costat tampoc no em sembla sorprenent i no crec que sigui equivalent a dir que està sobrevalorada, senzillament és que és densa i molt descriptiva i reflexiva pel que fa a tot el món nou que han inventat els nazis. Per mi, massa, també.
Vaig estar dubtant a comprar-la, segurament vaig pujar-ne les expectatives per acabar de decidir-me. Culpa meva.
La part "filosòfica" té un fonament sòlid i un desenvolupament poc reeixit i feixuc. Els fonaments són els responsables que hagi tardat tant a contestar, havia de comprovar la impressió que em va fer el personatge de Von Wied i la seva semblança al paper que segons Nietzsche va tenir Pau (Sant Pau) a la religió cristiana i descrita a la seva obra "L'anticrist", resumint-ho molt "Pau va falsificar la història del cristianisme, la història d'Israel i la història de la humanitat". També cal esmentar la tria dels quatre arxidimonis, Lenin, Stalin, Ernst Röhm i Karl Barht. El desconeixement actual sobre qui van ser Röhm i Barht i l'obra L'anticrist de Nietzsche fa que la novel·la hagi envellit malament, amb l'excepció dels capítols dedicats al tracte cap a les dones, aquí sí que clarament ha influït en obres posteriors i per desgràcia manté l'actualitat.
La part descriptiva de les virtuts/defectes de les nacions i els seus habitants ho trobo ple de tòpics i prejudicis. Que en certa manera pot ser lògic en l'ambient entre guerres que va ser escrit.
Per una obra que fa un salt en el temps de set-cents anys hi trobo a faltar un esforç per imaginar algun tipus de salt tecnològic, i més quan en el mateix període anterior de temps la humanitat havia evolucionat tant en aquest sentit. Fins i tot està antiquada pel seu període contemporani.
Ja veig que n'has fet una lectura molt a consciència. A mi el desenvolupament també se'm va fer una mica feixuc, hi ha molta explicació i reflexió sobre la victòria nazi i tot el que va venir després. Però entenc que és justament el que pretenia l'autora, fer un exercici especulatiu de com evolucionarien les coses si els nazis es feien amb el poder. No va donar tanta importància als avenços tecnològics, per exemple, perquè no trobo que fos el seu objectiu. Això li perdono i em quedo més amb aquesta ucronia que inventa, encara que, a estones, com deia, se'm va fer pesat. Jo trobo que va influir altres obres en diversos aspectes, no només en el tema de les dones. Que alguns ja hagin passat de moda tampoc se li pot retreure, l'obra se'n va cap als cent anys!