RESSENYA: Frankenstein o el Prometeu modern (Mary Shelley)
Clàssic romàntic que es pregunta si l'home pot rivalitzar amb Déu i esdevenir creador de vida sense la intervenció divina.
Autora: Mary Shelley
Editorial, any: Labutxaca, 2018 (3a edició)
Títol original, idioma, any: Frankenstein or The Modern Prometeus, anglès, 1818
Gènere: Ciència ficció
Traducció: Quim Monzó
Número de pàgines: 295
Llegit en: Català
El capità Robert Walton vol passar a la posteritat. De moment no ha pogut destacar i pensa que té una oportunitat d'aconseguir-ho explorant el Pol Nord per, així, fer algun descobriment que li asseguri l'eternitat. Però el que descobreix queda fora de tota lògica. Des del vaixell observen, per sobre de les plaques de gel, un trineu estirat per gossos i comandat per una figura humanoide de proporcions molt més grans que les d'un home. Quan ja pensen que només ha estat un miratge, un altre trineu apareix, aquest cop manat per un home molt més estàndard, al límit de les seves forces. És en Victor Frankenstein. De seguida l'acullen al vaixell i el capità no triga en agafar-li afecte. Què hi fa un home tan instruït i de maneres educades en un lloc tan remot? L'explicació del doctor és totalment sorprenent. Frankenstein ha tingut èxit allà on tants han fracassat abans: ha aconseguit crear vida a partir de despulles d'altres homes. Però la criatura resultant no ha estat com s'esperava, és un monstre deforme, gegantí, intel·ligent però amb tendències violentes. És per això que és allà, perseguint la seva creació amb la intenció de destruir-la ha arribat fins als confins del món. Però el perquè d'aquesta persecució és una llarga història que el científic està disposat a confessar al seu nou amic i benefactor.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
Tinc entès que enguany el publicarà Viena Edicions a la col·lecció Club Victòria.
Quant?, no ho sé.