SUBSTRAT #45 - Més formatge que llibres
Pugen les temperatures però l'activitat literària i cultural no s'atura. De moment.
Estimades, estimats,
De vegades ens toca menjar-nos les paraules, i és que després de Sant Jordi vam dir que passàvem a ser invisibles altre cop, fins l’any vinent. És cert que quan s’acosta el gran dia els mitjans et busquen, i en general després ja no interessa el que fem els creadors literaris. Però aquestes setmanes vam assistir a un pòdcast al qual ens van convidar, i també ens han fet una entrevista per un mitjà. Us en parlem en el present Substrat, però de moment no us en podem ensenyar els resultats perquè no s’han publicat encara. Els compartirem segur a les nostres xarxes.
Això em fa pensar que és molt maco que et convidin a participar en pòdcasts o a parlar en programes de tota mena. Ara que tanta gent té el seu espai, si ho fan és perquè consideren que tens alguna cosa interessant per explicar, i mira, què voleu que us digui, sumar uns puntets d’autoestima no és mai sobrer, ja que vivim permanentment instal·lats en la síndrome de l’impostor. Així que ja ho sabeu, molt predisposats a invitacions d’aquesta mena, i si són com la que vam tenir aquest cop, que incloïa menjar, encara més!
Gaudiu de l’estona de lectura del resum de tot el que ha donat de si aquesta quinzena.
SERGI
Llibres entre mans
Com es planteja l’estiu? Nosaltres, com sempre, amb la voluntat de rebaixar una mica la pila de pendents, ja que les editorials no solen publicar durant els mesos de més calor. Però encara no estem en aquest punt i els darrers dies han arribat alguns llibres a casa que es convertiran en lectures ben aviat, fins i tot alguna que encara no ensenyarem, perquè no és una edició definitiva.
No us sonarà de res El darrer gegant del mar d’Ilda Turpeinen (Cossetània). Tranquil·les, a nosaltres tampoc ens sonava ni l’obra ni l’autora, però es veu que ha estat un gran èxit internacional, ho podeu comprovar a Goodreads. La col·lecció La Mandràgora de Cossetània, per cert, publica literatura sobre la natura, molt interessant. En canvi, a Natalia Ginzburg no li cal presentació, l’hem llegida i tenim moltes ganes de tornar-hi. La publica Edicions de la Ela Geminada. Quin catàleg, aquesta gent. I dos llibres més que ens són desconeguts i que, per tant, estan per descobrir. La prova d’oïda d’Eliza Barry Callahan, publicat a Bromera, que està apostant per acostar-nos noves veus que despunten internacionalment, i El casalot abandonat d’Anna Katharine Green, clàssic de misteri amb el segell de Biblioteca Clandestina, que sempre és garantia.
Alguna ressenya més?
Aquesta quinzena s’han afegit quatre ressenyes més al Llibres, i punt!, que no sé si us ho hem dit, però s’acosta a les mil entrades, una xifra que em sembla una passada, i a la qual, si tot continua com fins ara, hi arribaria el primer trimestre de 2026. S’haurà de celebrar, no?
La Laia ja l’havia llegit i ressenyat, així que ja tocava que jo llegís Noceà de Ricard Efa. Cap sorpresa, una gran obra. I sense allunyar-nos del fantàstic, també he ressenyat Fills de la Boira - L’Imperi Final de Sanderson i Què ens devora de nit de T. Kingfisher. Per acabar, també teniu ressenyada la darrera novel·la de Sandra Freijomil, lectura de proximitat, tot i estar ambientada, en part, al Regne Unit.
EL SAFAREIG
Fa un temps que sembla que el sector del còmic en català viu un moment dolç. Probablement, els consumidors d’aquest format ens dirien que el que passa és que hem passat de zero a alguna cosa, però com a mínim ja no és tan estrany que apareguin novel·les gràfiques, algunes sèries de còmics, i sobretot manga en català. Diverses editorials ja han estrenat línies de còmic, com ara Males Herbes, Mai Més o Comanegra, i fins i tot es van crear editorials específiques com Finestres. Doncs ara fem un altre pas endavant amb la creació de Catway Edicions, una nova editorial que neix de la llibreria Continuarà i que té com a principals responsables Albert Mestres i Vicent Sanchis. Serà un segell especialitzat en manga, que també traduirà al castellà, però que portarà en català obres diverses que per ara no ens arribaven. Sembla que la presentació oficial de l’editorial serà al setembre, així que si us agrada el manga, estigueu atents!
I d’una bona notícia, a una de dolenta. Fa uns dies es va saber que l’escriptor i pensador kenià Ngũgĩ wa Thiong’o ha mort als 87 anys. Ferm defensor de les llengües minoritàries, escrivia en kikuiu, cosa que li va portar molts problemes amb la justícia del seu país. Aquí el coneixem per les edicions de Raig Verd, editorial que ha apostat per la seva obra, tant d’assaig com de ficció, i que ens consta que creien molt en l’autor. Nosaltres encara no l’hem llegit, però sabem que compta amb molts admiradors. Com sempre, la seva obra perdurarà més enllà de la seva vida. Si voleu consultar quins llibres de wa Thiong’o hi ha publicats en català, podeu fer-ho en aquest enllaç.
ELS BOOK HUNTERS PEL MÓN
El dia 27 de maig ens van convidar a un pòdcast molt especial: el Més formatge que pa, de Xerigots. Per si no els coneixeu, Xerigots són afinadors de formatges artesans i tenen la seu a Vilafranca del Penedès. Nosaltres ja hi havíem estat fent un tast de formatges i és una experiència que no podem recomanar més, de manera que quan va sortir l’oportunitat de participar en aquest pòdcast no ens ho vam pensar ni un segon. És un format molt curiós que combina la cultura del formatge amb altres disciplines, en aquest cas, amb la divulgació de la lectura i l’escriptura. Ho vam passar molt bé i a més ens van regalar una capsa amb formatges increïbles, no es pot demanar més. L’episodi que vam gravar encara no està disponible, però quan el comparteixin us el farem arribar. Ja ho dèiem a la introducció, estem encantats de participar en pòdcasts, i si hi ha menjar, encara més!
Del que sí que tenim alguna imatge per mostrar-vos és del Búnquer Confidencial que vam poder veure al Teatre Coliseu. El pòdcast d’en Peyu, en Jair Domínguez i la Neus Rossell s’acaba, ja no el faran més. Però per tancar aquesta etapa han fet una gira final per teatres repassant les biografies d’alguns dels personatges més rellevants de la història, amb l’humor que sempre els caracteritza. En el nostre cas, vam assistir a la biografia d’Adolf Hitler, ja us podeu imaginar com va anar la cosa… Es dona el cas que la Laia l’escolta molt, però en Sergi no havia escoltat cap capítol del Búnquer, de manera que s’estrenava per la porta gran. Però bé, qui no coneix el tipus d’humor d’aquest trio? Quan uns amics ens van proposar d’anar-hi, tampoc no vam dubtar gens, i ens ho vam passar francament bé. Naturalment, no apte per a qui no li agradi l’humor negre…
GOITA QUÈ FAN ARA!
Al butlletí anterior us parlàvem de Llista.cat i ja sabeu que ens generava molts dubtes. Al final ens vam animar a fer un vídeo per obrir el debat, després de parlar-ne molt entre nosaltres. Vam seure al sofà, vam engegar la gravació, i ens vam posar a parlar. Van sortir molts temes que han generat cert moviment, el vídeo l’han mirat creadors de contingut d’altres àmbits i fins i tot ha arribat a orelles dels propis impulsors de la Llista, que han respost alguns dels dubtes plantejats als comentaris, cosa que agraïm molt. Si us animeu a mirar-lo, us convidem a llegir també què se n’ha dit als comentaris, perquè el debat que s’hi ha establert, transparent i constructiu, ens sembla molt interessant.
PAREU L’ORELLA
No ens direu que no sabem aprofitar les oportunitats. Ja feia temps que teníem ganes de fer algun contingut amb la gent de la llibreria La Irreductible de Lleida, però per distància geogràfica era complicat. Com ja us vam explicar, el dia 17 del mes passat vam anar a la llibreria per presentar el llibre d’en Sergi, i després de l’acte, ja amb la llibreria tancada, vam enregistrar un episodi pel nostre pòdcast. Volem agrair moltíssim a la Raquel i en Joan la seva predisposició total, les facilitats i tot el temps que ens van dedicar. A més, ens sembla que va quedar una conversa interessantíssima sobre què significa tenir una llibreria a Lleida, lluny del centre, i amb unes idees molt clares de quina mena de llibres vols vendre. A més, ens van fer una “master class” sobre autors de ponent!
INSTAGRAMADES
Aquesta secció no té cap gràcia si no us expliquem alguns dels intringulis que hi ha darrere de les nostres ressenyes, i aquesta quinzena la que indubtablement ha generat més rebombori ha estat L’anomalia, de Hervé Le Tellier. El nostre vol a les Açores va ser prou plàcid, i que nosaltres sapiguem, no hi ha una altra Laia rondant pel món (creiem… vaja…). De manera que és evident que la ressenya del premi Goncourt tenia teca d’edició i una bona estona d’enregistrament. El secret no és cap altre que el croma verd que ja us hem ensenyat en alguna ocasió, que en aquest cas ens va servir per poder sobreposar dos vídeos i poder fer que una Laia tafanera escoltés amb atenció com una altra Laia ressenyava el llibre. A nivell d’enregistrament no té massa secret, però sí que cal intentar que no hi hagi canvis de llum, que la tela no tingui massa arrugues per evitar que hi hagi diferents tonalitats de verd (qui ho diria que enregistrar ressenyes implicaria planxar, eh! I com es pot observar, no ens en vam sortir del tot… Però és que no heu vist com estava abans, ehem… ). Però el resultat va ser prou reeixit. Si vau veure la ressenya en el seu dia, us en vau adonar, del truc? Vau detectar alguna cosa estranya? O us vam sorprendre? Ara que us estem explicant el secret ja no té gràcia, no sigueu tramposos!
I per si us les heu perdut, a Instagram també hi teniu les ressenyes de Vincles, afectes i grillons, de Jèssica del Moral i Fills de la boira de Brandon Sanderson.
FINS AQUÍ LA TURRA
I fins aquí el Substrat d’avui! Esperem que us hagi semblat d’interès. Ja sabeu que ens ajudeu molt si ens seguiu a les diverses xarxes socials i compartiu els nostres continguts. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment.
Si voleu compartir el butlletí de manera senzilla:
Ara mateix, la Laia llegeix El darrer gegant del mar, de Iida Turpeinen, i en Sergi llegeix Més enllà de la fi del món, de Gerard Guix.
Si ens voleu preguntar alguna cosa, que fem algun aclariment o que us ampliem alguna informació, només ho heu de dir: teniu els comentaris oberts. Ens acomiadem fins a la quinzena vinent! I ja ho sabeu, llegiu, que el món s’acaba!
Llibres i formatges també!!! Mmm 😋 amb el que m'agraden aquests segons també... Haurem d'escoltar el podcast tot i que m'hauré de proveïr de bons formatges que tinc la nevera que fa pena ara 🤣