SUBSTRAT #42 - Premis i vaques
Abril ja sabeu què vol dir. Molta cosa, i això que el pre encara no ha començat...
Estimades, estimats,
Si sou del ram de l’ensenyament, o esteu en edat escolar (no, si esteu llegint això segur que no teniu edat d’anar a l’escola…), potser no veureu aquesta publicació perquè esteu de vacances. O senzillament teniu canalla i us heu d’agafar vacances perquè no sabeu on aparcar els nens. Us podria dir que us envejo profundament (per les vacances, no pels nens), però una de les coses que us he de comentar és que arribem justets de bateries a Sant Jordi, i després de la diada descansarem una mica, de manera que ens saltarem el pròxim substrat. Com que sabem que l’estareu esperant amb molta il·lusió i ganes, ja us avisem amb temps. Si teniu alguna queixa, si us plau, adreceu-vos al nostre departament d’atenció al client. Vaja, que ho deixeu dit als comentaris.
L’altre tema, ÒBVIAMENT, és que Sant Jordi ja treu el cap (ara de veritat, no com ens han anat fent empassar tot el que portem d’any). Com sabeu, aquest any té un element afegit, que és que jo estaré signant llibres aquell dia, encara no sé on, encara no sé quines hores, però hi seré. Espero. Quan tingui més informació, la compartiré, i si em veniu a veure, identifiqueu-vos, si us plau, que m’agradarà molt. A banda de fer veure que soc escriptor, també espero poder documentar-ho d’alguna manera i poder-vos-ho oferir pels nostres canals. A veure què en surt.
Per ara, us deixo amb el Substrat #42 per veure què han donat de si aquestes dues darreres setmanes. Bona lectura!
SERGI
Llibres entre mans
Ens agrada estrenar-nos amb noves editorials que publiquen en català, i una de les que presenten una proposta diferent és Jande Editorial, que es proposa publicar originals i traduccions de persones racialitzades, i donar veu a autors i autores que no veiem normalment a les taules de les llibreries.
Ja hem tingut l’oportunitat de llegir un dels seus primers llibres, Una carta molt llarga de Mariama Bâ. No us n’hem pogut parlar encara, però ja us avancem que és molt bon llibre, tindreu ressenya quan sigui possible! Però és que a més fa poc vam tenir un regal inesperat, la traductora de No és tan radical és l’Anna Rosich, booktuber i companya nostra del pòdcast Llegiu, que el món s’acaba!, que va tenir la gentilesa de regalar-nos un dels exemplars que li pertocaven a ella com a traductora de l’obra. Es tracta d’un assaig sobre la crisi climàtica global que ja teníem clissat i que sembla interessantíssim. Així que molt agraïts a l’Anna per pensar en nosaltres i enhorabona per la part que li toca! Se’ns gira feina, però feina de la bona.
Alguna ressenya més?
Dos llibres nòrdics, molt nòrdics, i un viatge al passat per entendre com va ascendir el nazisme a través d’un personatge que no vulguis tenir a prop. Escalfem motors pel Juny Nòrdic amb La vall de les Flors, d’autora groenladesa, amb una novel·la de formació noruega i estenem l’editorial Gata Maula amb la lectura d’aquest breu llibre de Joseph Roth.
EL SAFAREIG
Hi ha una literatura catalana que no veureu gairebé mai als mitjans: la infantil i juvenil. I no serà perquè no tinguem autors destacadíssims que escriuen llibres per a joves lectors! Cal que et nominin al premi internacional més important de LIJ per ser notícia, i això és el que ha passat amb Maite Carranza. Fa uns dies es va anunciar la seva candidatura al premi Hans Christian Andersen 2026, el que anomenen el Nobel de la literatura infantil i juvenil, perquè premia trajectòria. I per trajectòria, la de Carranza, que té més de setanta títols publicats, traduccions a trenta-tres llengües diferents, i una carretada de premis. Ha acompanyat la infància de moltes generacions de lectors, i continua fent-ho! Així que la nostra enhorabona des d’aquí, i a guanyar-lo, que serà ben merescut.
I d’una candidata, a un triomfador per partida doble, i és que aquests dies Noceà de Ricard Efa s’ha endut dos premis dels grossos. Per començar, el crítica “Serra d’Or” de literatura infantil i juvenil per la trilogia sencera, i el tercer volum va guanyar el premi al millor còmic juvenil al Còmic Barcelona. Ens fa feliços el reconeixement a en Ricard, un pencaire incansable i un autor que no deixa mai de reivindicar el còmic. Si encara no coneixeu aquesta trilogia fantàstica, que, per cert, va ser publicada primer en francès perquè el mercat allà és (o era) molt més receptiu al gènere, ara ja no hi ha excusa per anar-la a buscar. En català la trobareu a Mai Més, que són un altre parell de superherois que també mereixen profundament aquest reconeixement.
ELS BOOK HUNTERS PEL MÓN
Aquest any estem anant al teatre més cops del que és habitual i ens sembla una notícia fantàstica. Si a l’últim butlletí us parlàvem de l’obra Tots ocells, aquest cop ha tocat riure una estona amb l’humor estripat d’en Marc Sarrats. Hem descobert que el format stand up ens agrada força, i en català tenim grans monologuistes. Per nosaltres en Sarrats estaria al podi dels tres millors segur (estem massa enamorats d’Oye Sherman per classificar-los gaire). Vam assistir a l’espectacle Vaques Flaques que es representava al Molino i la veritat és que vam riure molt. Però us advertim, probablement no és per a tots els públics. Hi ha “gags” per a tots els públics, però també hi ha molt humor negre i destraler que a nosaltres ens funciona molt bé, però no té per què ser igual per tothom. Què diu de nosaltres que ens funcioni tan bé l’humor de Marc Sarrats, ja ho discutirem un altre dia.
I deixeu-nos compartir alguna imatge de la presentació de Tan lluny de casa a Sant Boi, la presentació que menys honor fa al títol del llibre. Aquest tema seria pel substack que en Sergi fa servir per parlar-ne, si no fos que aquest cop el presentava Els Book Hunters, concretament, la Laia. Per tant, ho comptarem com una presentació de llibre conduïda per nosaltres, no ens ho tingueu en compte. L’acte va anar molt bé, tot i que aquell dia hi havia competència cultural a la ciutat, però vam aconseguir omplir la llibreria de bona gent, a qui agraïm molt que hi fossin, és clar.
Aquest cap de setmana ens vam trobar amb diversos membres del Reducte Català, aquest col·lectiu de ressenyaires a xarxes del qual formem part. Cada any ens trobem per repassar el Repte Reducte de l’any anterior i, naturalment per fer-la petar i dinar plegats. Així es fa caliu i comunitat, mireu-nos que somrients. Segur que en reconeixeu a més d’una. Els trobareu a Instagram, totes elles parlen de llibres en català, la llengua sempre al capdavant.
GOITA QUÈ FAN ARA!
A principi d’any no ens vam fer propòsits lectors. Ni tan sols fem el repte de l’infame Goodreads. De fet, a Goodreads ja ni tan sols puntuem els llibres. Tot plegat és una pressió innecessària. Però li vam veure un vídeo a l’Anna de Traduint des de Calella que parlava de cinc llibres que vol llegir abans que acabi el 2025, i vam recordar que nosaltres vam fer una cosa semblant a TikTok l’any passat, però ja després de l’estiu (espòiler, no vam llegir tots els llibres que havíem dit), i ara ens hem animat a fer-lo a YouTube. Amb uns quants mesos de coll, veurem si serem capaços de llegir aquests cinc llibres que hem triat cadascú. Voleu saber quins són? I el més important, voleu fer apostes sobre si ho aconseguirem? Les podeu fer aquí.
PAREU L’ORELLA
Segur que alguns de vosaltres ja esteu de Setmana Santa, o pensant en els pròxims dies de festa que tindreu. Però tal com estan els preus, potser no anireu enlloc gaire lluny. Us ve de gust viatjar (almenys) a través dels llibres? A l’últim episodi del Llibres, i punt! ens va visitar la Cristina Vilà, directora del programa El viatge de les paraules de Ràdio Capital Empordà, i gran coneixedora de la literatura de viatges i de terres llunyanes, i amb ella vam fer un viatge literari arreu del món. Agafeu paper i boli, que hi trobareu un munt de recomanacions!
INSTAGRAMADES
Per fer la foto de Si sabessis el mar com és bonic, evidentment, vam començar a pensar d’on podríem treure una sirena. Una disfressa? Un viatge exprés a Copenhaguen? O una escapada a Sitges, que ens cau més a prop? Finalment, però, vam decidir tirar per la metàfora de la xarxa i del que teníem més a mà que s’hi pogués assemblar. El que veieu és una de les bossetes que fem servir quan anem a comprar la fruita i els llegums. No ens hi cabria una sirena, a dins, però no direu que no tirem d’imaginació! Només direm que a l’autora li va agradar, ja ens donem per satisfets!
.jpg?uselang=ca){kind=link}
I per si us les heu perdut, a Instagram hi teniu les ressenyes de Sempre a la contra i avant de Josep Vicent Frechina, La vall de les flors, de Niviaq Korneliussen i La teranyina, de Joseph Roth.
FINS AQUÍ LA TURRA
I fins aquí el Substrat d’avui! Esperem que us hagi semblat d’interès. Ja sabeu que ens ajudeu molt si ens seguiu a les diverses xarxes socials i compartiu els nostres continguts. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment.
Si voleu compartir el butlletí de manera senzilla:
Ara mateix, la Laia llegeix Maria Antonieta de Stefan Zweig i en Sergi La fàbrica d’Absolut de Karel Čapek.
Si ens voleu preguntar alguna cosa, que fem algun aclariment o que us ampliem alguna informació, només ho heu de dir: teniu els comentaris oberts. Ens acomiadem fins a la quinzena vinent! I ja ho sabeu, llegiu, que el món s’acaba!
Crec que us esteu guanyant de sobre aquest descans que menciones Sergi! no pareu! 😊 LA vall de les flors té molt bona pinta! I també haurem de visitar el catàleg de Jande! Cuideu-vos!