SUBSTRAT #40 - També a l'altra banda
El pre-Sant Jordi és dur en termes de novetats editorials, i a sobre un de nosaltres hi contribueix...
Estimades, estimats,
Avui li tocaria a la Laia escriure la intro del butlletí, però deixeu-me que torni a fer-la jo, perquè aquesta setmana passa una cosa que és una anomalia. Dimecres 19 presentaré a la Impossible el meu recull de contes Tan lluny de casa, en companyia d’en Pablo Mallorquí. Mira que n’hem fet de coses aquests últims anys, però aquesta encara no: presentar un llibre propi, amb la mínima coneixença pública que m’ha donat fer contingut a xarxes els últims cinc anys.
Bé, començo així perquè, com comprendreu, és un fet rellevant per a mi. Però em serveix aquest escrit per dir-vos que Els Book Hunters no es convertirà en el compte promocional del llibre de Sergi Purcet. Espero que ens pugueu passar que en parlem, perquè és impossible dissociar les dues coses, per més que ho intentem. Però aquí continuarem parlant dels llibres dels altres, com hem fet sempre. La lectura i parlar dels llibres que anem llegint són la raó de ser d’EBH. Tant és així, que he obert un espai expressament per parlar de tot allò relacionat amb Tan lluny de casa, també a substack, un format que m’agrada. Si us interessa, us deixo l’enllaç aquí.
Així que aquí no us foto més la pallissa i us deixo amb el Substrat d’avui, que parla de premis de nova creació, de presentacions que hem fet, que té vídeos, pòdcasts i tota la pesca. Espero que us distregui una estona.
SERGI
Llibres entre mans
Les editorials ja han fet les seves apostes per Sant Jordi i a nosaltres ens costa resistir-nos a les novetats. Bé, no us enganyarem, a en Sergi li costa, a la Laia no tant. Després a saber quan els podrem llegir, però són tan macos i lluents els llibres nous… el meeeeu tressssssoooorrr…
Va, deixem estar en Gollum, i parlem d’alguns dels llibres que hem sumat a la nostra pila de pendents recentment. Per una banda, dos pesos pesants de Males Herbes han publicat novetat de cara a la Diada, Ferran Garcia i Roser Cabré-Verdiell. Per si no els teniu ubicats, que ens estranyaria, són els autors de Guilleries (entre d’altres) i AIOUA respectivament. Gràcies a l’editorial, ja tenim a casa les novetats Sau i Que morin els fills dels altres.
I per l’altra, en aquesta casa no és un fet estrany que comprem els Periscopis de tres en tres… En general, ens agrada la seva línia editorial, però aquest cop no volíem deixar passar aquests tres títols (un altre sí que ha caigut pel camí perquè no donem l’abast). Tenim una autora groenlandesa, cosa gens habitual, però que ens atrau moltíssim. A més, guanyadora del premi del Consell Nòrdic 2021. És la Niviaq Korneliussen, una desconeguda aquí, però que fa un retrat de la seva terra i la seva gent que pinta molt dur. I si aquest és una aposta, els altres dos estaven cantats. Periscopi ha traduït (bé, l’ha traduït Marta Pera) l’últim llibre que quedava de l’aclamat Kent Haruf, Balada de Holt. I a més, recupera un títol antic de Gabrielle Zevin, autora de Demà, i demà, i demà, que no necessita presentació. Aquest es diu La vida del llibreter A. J. Fikry. Llibre sobre un llibreter? Pot haver-hi una proposta més segura?
Alguna ressenya més?
Entre les ressenyes de les darreres dues setmanes hi ha majoria de literatura juvenil. Sota les bombes de Judith Kerr és la continuació de De quan Hitler va robar el conill rosa, llibres molt recomanables per introduir els joves lectors a la Segona Guerra Mundial i a l’escalada del nazisme. Però per escapar una mica de la realitat, també hi ha El castell de l’aire, que també és una continuació, la d’El castell ambulant. Ara que, per ser l’únic representant de literatura considerada per a adults, els Relats de Sant Petersburg de Gógol potser és el més boig dels tres!
EL SAFAREIG
La mort de la periodista Anna Pérez Pagès el 2024 va commocionar tot el sector cultural del país. La presentadora de l’Àrtic era una persona molt estimada que va deixar petja en molta gent, i ara un grup d’amigues seves han impulsat un premi que porta el seu nom i que vol distingir anualment la tasca d’un periodista cultural. Ens sembla una molt bona iniciativa, la cultura té una presència immerescudament baixa als mitjans, de manera que posar en valor la tasca dels professionals és de justícia. El jurat d’enguany estarà format per l’escriptora Llucia Ramis, el crític teatral Juan Carlos Olivares, el guionista Manel Carrasco i la comunicadora Natza Farré, a més de l’Anna Guitart, com a representant de les impulsores. El guardó s’entregarà el dia 25 de març al Teatre Lliure, per si voleu estar al cas. Us deixem l’enllaç de la notícia a Betevé.
Us parlem també d’una publicació destacada d’aquest pre-Sant Jordi, per molts motius. Perquè es tracta d’una saga que els fans de la ciència ficció fins ara no podien gaudir en català, perquè és una traducció directa del xinès, i perquè l’esforç que s’està fent per publicar-la no ens podem imaginar la magnitud que té. Ja ho veieu aquí sota, és la segona part ja d’El problema dels tres cossos, de Cixin Liu, que es diu El bosc de la foscor. Molt aviat estarà disponible, i ja avisem que aquest és un bon totxo! Però escolteu, que els trisolarians tenen molt a dir. Enhorabona a la gent de Duna, a la Mireia Vargas-Urpí per la traducció, i a Guillem H. Pongiluppi per la coberta espectacular.
ELS BOOK HUNTERS PEL MÓN
Si al darrer butlletí us parlàvem de la presentació del llibre Capipota d’Enric Herce, ara toca la que vam fer de La puta i la santa de Gemma Pasqual. L’acte el muntava Òmnium i ens havien proposat presentar aquest llibre de ficció històrica amb molta càrrega feminista, emmarcat en els actes locals del 8M. Nosaltres ja havíem tingut l’oportunitat d’entrevistar l’autora a la passada Setmana del Llibre en Català, de manera que aquí us compartim una foto de la presentació, però si teniu curiositat per saber com explica el llibre la Gemma Pasqual, també podeu veure el nostre vídeo que us deixem en aquest enllaç. Les golfes del Museu de Sant Boi es van omplir, quin goig veure que la literatura i actes d’aquesta mena atrauen un bon nombre de públic!
GOITA QUÈ FAN ARA!
Vam tenir un febrer mogut, com ja us vam anar explicant en butlletins anteriors, i això es reflecteix en el vídeo de resum de lectures. Dos llibres llegits per fer-ne presentacions, un per anar documentats a veure l’adaptació teatral, i a més alguns que feia molt de temps que estaven a la lleixa esperant torn. Al final, tot arriba! Com aquesta repassada, que sempre acabem compartint a mitjans del mes següent…
PAREU L’ORELLA
La traducció literària és un art que a casa nostra compta amb autèntics professionals. Vivim un moment dolç de la traducció al català, ens arriben moltes obres que abans ni somiàvem tenir. Per tant, destacar la feina de traductors i traductores és un deure que tenim, i nosaltres intentem complir-lo sempre. A l'últim episodi del Llibres, i punt! vam tenir el privilegi de parlar amb Anna Llisterri, una de les traductores que més hem llegit i que a la seva llista té noms com George RR Martin, Michael McDowell, Becky Chambers, Ursula K. Le Guin o Ken Follett. Però creieu-nos que la llista no us l’acabaríeu. Aquí podeu escoltar la conversa que hi vam tenir.
INSTAGRAMADES
Per fi una foto d’instagram de les que té història darrere! Per representar els Relats de Sant Petersburg de Gógol, tots ells delirants i fregant l’absurd, en Sergi va decidir escollir-ne un: el d’un home a qui se li escapa el nas. A la foto hi podeu veure el nas d’en Sergi, pres d’una foto en primer pla, i retallat convenientment amb Photoshop. No patiu que darrere del llibre en Sergi encara el conserva, el nas! Aquesta, però, no va ser la primera opció, perquè aprofitant els volts de Carnestoltes, va fer un tomb per botigues del barri on potencialment podien tenir disfresses, però la cerca va ser infructuosa. Tampoc té roba d'abrigar d’estil rus, d’aquella que et permet aguantar els -10ºC de mitjana dels hiverns petersburguesos. Així que l’abric és de la Laia, i el barret en realitat és un tapaboques (gràcies termcat!) capgirat. El resultat fa patxoca, no ho negueu! Encara tenim recursos!
I per si us les heu perdut, a Instagram hi teniu les ressenyes de Què mou els morts de T Kingfisher, i La mesura exacta de Cristina Puigbert.
FINS AQUÍ LA TURRA
I fins aquí el Substrat d’avui! Esperem que us hagi semblat d’interès. Ja sabeu que ens ajudeu molt si ens seguiu a les diverses xarxes socials i compartiu els nostres continguts. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment.
Si voleu compartir el butlletí de manera senzilla:
Ara mateix, la Laia llegeix “Un milionari africà” de Grant Allen, i en Sergi “No parava de ploure” de Don Carpenter.
Si ens voleu preguntar alguna cosa, que fem algun aclariment o que us ampliem alguna informació, només ho heu de dir: teniu els comentaris oberts. Ens acomiadem fins a la quinzena vinent! I ja ho sabeu, llegiu, que el món s’acaba!
L'enhorabona, Sergi!!! I moltes gràcies per parlar d'El bosc de la foscor! :)