SUBSTRAT #38 - Les veles s'inflaran
Teatre, cine, presentacions... Però res gaire allunyat dels llibres, no fos cas!
Estimades, estimats,
A l’anterior Substrat vam deixar anar una pista, un comentari críptic, com aquell qui no vol la cosa, sobre el fet que “algú” publicaria un llibre aquesta primavera. Sembra Llibres va llistar aquesta setmana passada els pròxims llibres que publicaran i entre ells… hi havia un recull de relats d’en Sergi. I pensareu, s’ho tenia ben amagat, eh? Doncs sí! Aquesta setmana vinent pot ser que ja es faci pública la coberta, així que si teniu curiositat, estigueu atents als nostres perfils i al de Sembra!
Com a esdeveniments pròxims que ja havíem anunciat, el dissabte 22 de febrer a la llibreria Gigamesh tindrem el plaer de presentar la novetat d’Enric Herce, Capipota. Si voleu venir a que us donem la xapa (en sentit figurat… i literal!) ja sabeu on trobar-nos!
A continuació, tota la resta de continguts d’aquesta última quinzena, ressenyes del blog Llibres, i punt! incloses. Esperem que el gaudiu!
LAIA
Llibres entre mans
Aviat farem els primers actes presencials de l’any, com ja us hem anat explicant. Però com que els llibres protagonistes d’aquestes presentacions ja us els hem ensenyat, ens fa il·lu mostrar-vos dos dels darrers llibres que han arribat a casa gràcies a les seves editorials.
Qualsevol publicació de Sanderson en català sempre serà notícia. Però és que aquest és un dels més populars de l’autor, i quina passada poder tenir-lo finalment en la nostra llengua. L’edició és que ni val la pena comentar-la, només podríem repetir la nostra admiració. Per altra banda, tenim 1280 hab. de Jim Thompson, un thriller/western que és dels llibres que més ens cridava l’atenció d’aquest inici d’any de Segona Perifèria, i que tenim moltíssimes ganes de llegir. Probablement Thompson caurà abans que Sanderson, perquè Fills de la Boira té una llargada considerable i se li ha de trobar el moment!
Alguna ressenya més?
Les darreres dues setmanes hi ha hagut tres actualitzacions al blog Llibres, i punt! Ja podeu consultar les ressenyes d’una escriptora fantàstica, i dos llibres fantàstics. Que maca que és la polisèmia. L’escriptora en qüestió és Virginia Woolf i la meva cita anual amb ella aquest any ha estat Entre els actes. A més, una mica de còmic que toca tots els pals del gènere fantàstic, i una novel·lassa de ciència ficció d’Adrian Tchaikovsky. Ha estat una quinzena feliç de lectures!
EL SAFAREIG
L’última visita que vam fer a la llibreria va acabar amb Manifest delictiu de Colson Whitehead sota el braç. L’autor d’El ferrocarril subterrani és un habitual de les nostres lleixes. Per això ens va fer gràcia saber que una pel·lícula basada en el seu Els nois de la Nickel és candidata als Òscar que es donaran el dia 3 de març. No sabíem ni que existia, però quan ens sigui possible ens agradarà mirar-la. L’adaptació en sèrie del ferrocarril ens va decebre força, veurem què tal aquesta altra adaptació. I ja us podem dir que la seva trilogia de Harlem és 100% adaptable, no ens sorprendria veure-la properament a la petita o la gran pantalla. Aquí teniu el cartell de Nickel Boys. Coneixíeu la seva existència?
La setmana passada es van atorgar els Premis Ciutat de Barcelona i el que distingeix la millor traducció en llengua catalana no ens pot semblar més merescut. L’ha guanyat Xavier Pàmies per la traducció de Middlemarch de George Eliot, una obra titànica que gràcies a Pàmies podem llegir sense cap entrebanc. Un altre al sac de la Bernat Metge Universal, i és que quan diem que les traduccions d’aquesta col·lecció són d’un altre planeta, no ho diem per dir.
Aquests dies també hem tingut la trista notícia que l’autor Jaume Cabré pateix Alzheimer. Cabré és un dels autors actuals més reconeguts internacionalment, i probablement si escrivís en altres llengües seria un ferm candidat al premi Nobel de literatura. La seva trajectòria l’avala com a futur clàssic de les lletres catalanes. És motiu de tristesa saber que té aquesta malaltia degenerativa, des d’aquí li desitgem el camí més planer possible. La seva obra perdurarà segur. Aquí teniu l’enllaç a la notícia del diari Ara.
ELS BOOK HUNTERS PEL MÓN
Si hem de destacar una activitat de les darreres setmanes és sens dubte que vam anar a veure Mar i Cel. Cap dels dos hi havíem anat mai, en cap de les tres ocasions que Dagoll Dagom ha portat a escena aquesta obra de Guimerà en l’adaptació de Xavier Bru de Sala. I ara, a la quarta, sembla que serà l’última perquè la companyia plega. No hem desaprofitat aquesta oportunitat per veure aquesta obra icònica ja de l’escena catalana, i la veritat és que val moltíssim la pena. Quina posada en escena. Quin muntatge més espectacular, i quines actuacions. Una meravella de representació que ha allargat unes quantes sessions més, de manera que, si teniu sort, potser encara podreu trobar entrades. A nosaltres ens va encantar.
No estem al juny, però l’editorial Mai Més va veure que les seves novetats de principi d’any bé es mereixien una “Conference” d’hivern, i a fe que no anaven errats. En general, l’editorial celebra una posada en escena dels llibres que publicarà la segona meitat de l’any, però el dia 13 va presentar a la llibreria Gigamesh (com no!) els llibres que ja té a llibreries i els que vindran properament. Ricard Efa, Isabel del Río, Ricard Ruiz Garzón, Anna Starobínets, Brandon Sanderson, Terry Pratchett… Un cop més, la nostra admiració per aquest duo fantàstic que són en Sergio Pérez i la Judit Terradellas. Un plaer, com sempre, assistir als seus saraus!
GOITA QUÈ FAN ARA!
Hem començat l’any forts, al gener vam llegir un munt de llibres i això queda reflectit en el nostre resum mensual, que ja teniu disponible al canal de youtube. Té una mica de truc, perquè com explica ella mateixa, la Laia estava a l’atur. De fet, només ha estat a l’atur durant el mes de gener, ideal per poder llegir més del compte. Ara que s’integra en una feina nova veurem quant temps té per llegir. Però algun llibre sota el braç sempre tindrà! Ja direu què us semblen les primeres lectures de l’any. Coincidim en alguna?
PAREU L’ORELLA
Quan un llibre ens agrada volem parlar-ne a totes hores. I per què no fer-ho amb la pròpia autora? Mammalia, un dels llibres de la temporada, ens va deixar ben sorpresos. Va ser una gran alegria que l’Elisenda Solsona s’avingués a venir al nostre pòdcast. Vam poder parlar amb ella sobre el llibre, sobre el seu procés de creació i també sobre els seus gustos lectors. Ep, i fora de micro també vam poder-hi xerrar una estona i preguntar-li coses del llibre que no es poden explicar! Si les voleu saber, haureu de llegir el llibre. Escoltant l’Elisenda segur que us en venen ganes. I si ja l’heu llegit, potser encara us interessarà més el que explica!
I aquest mes també hi ha hagut episodi de Llegiu, que el món s’acaba! Vam gravar a la llibreria l’Obaga de Barcelona i tornàvem a estar els quatre junts. Mai havíem parlat obertament de la nostra relació amb les xarxes, com les gestionem, com les consumim, com ens afecten en el nostre dia a dia i en la nostra tria de lectures… Un tema que dona per tant que l’episodi va quedar molt més llarg del que és habitual. Esperem que la conversa us agradi i que us ajudi a reflexionar de com viviu vosaltres les xarxes.
INSTAGRAMADES
Aquesta última quinzena no hi ha hagut fotos gaire espectaculars ni críptiques, però sí que hem “incomplert” una de les premisses que sempre diem: que no dupliquem ressenyes. Però la Laia va llegir Un judici de pedra a finals de gener i li va agradar tantíssim, que no se’n va poder estar de fer-ne alguna mena de contingut. Aquest llibre ja havia estat ressenyat per en Sergi i recreat a una entrevista que ens van fer els Marcians de 3Cat l’any 2023. Així que la Laia tampoc en va fer una ressenya com a tal, sinó que va desgranar els seus personatges principals i per què considera que tots ells estan tan ben fets. Un thriller entretingut, que trenca la quarta paret i que fareu bé de tenir controlat!
I per si us les heu perdut, a Instagram hi teniu les ressenyes d’Entre els actes de Virginia Woolf, els volums 2 i 3 de Friday, d’Ed Brubaker, Marcos Martín i Muntsa Vicente, i Meldecaps d’Adrian Tchaikovsky.
FINS AQUÍ LA TURRA
I fins aquí el Substrat d’avui! Esperem que us hagi semblat d’interès. Ja sabeu que ens ajudeu molt si ens seguiu a les diverses xarxes socials i compartiu els nostres continguts. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment.
Si voleu compartir el butlletí de manera senzilla:
Ara mateix, la Laia llegeix “Creix un arbre a Brooklyn” de Betty Smith (tot i que ho combina amb la lectura conjunta de “Què mou els morts”, de T Kingfisher) i en Sergi Capipota, d’Enric Herce.
Si ens voleu preguntar alguna cosa, que fem algun aclariment o que us ampliem alguna informació, només ho heu de dir: teniu els comentaris oberts. Ens acomiadem fins la propera quinzena! I ja ho sabeu, llegiu, que el món s’acaba!
Enhorabona Sergi! :) doncs res, ens posarem aquests relats a la llista de pendents! ;) a veure què ens duràs!