SUBSTRAT #35 - Fires i mercats
Tanquem l'any de butlletins parlant de premis i de fires literàries i nadalenques.
Estimades, estimats,
Ja hem deixat enrere novembre, i la veritat és que hem estat molt atrafegats. Entrevistes, festivals, fires arreu del territori… Un no parar! L’últim dia del mes, però, s’emportava la palma: la Fira Indilletres de la Bisbal. Era el primer cop que hi anàvem, i això de per sí ja és un al·licient, però és que a més a més m’havien convidat a parlar a una taula rodona sobre literatura, joves i noves maneres de comunicar i recomanar.
Desembre no es queda curt, d’activitat literària. A Instagram tenim en marxa el Calendari Advent, que ens dona feineta però alhora és molt divertit, i ai… Ja hem començat a fer números, mirar els nostres Excels i pensar en quins llibres creiem que ocuparan el Top5 del 2024, del qual en farem un vídeo a Youtube, com ja és tradició.
Aquest és l’últim Substrat del 2024, ja que el proper butlletí tocaria el dia 23 de desembre i tots estarem per altres coses. Deixem descansar Substrat EBH fins el gener, quan es reactivi l’activitat editorial. La febre ressenyadora de’n Sergi seguirà, però, i els reculls quinzenals del Llibres, i punt! continuaran.
Així que… Ens veiem el 2025!
LAIA
Llibres entre mans
La nostra pila de pendents no para de créixer mai, així que no s’aturarà ara que ja estem en plena campanya de Nadal. Aquestes últimes setmanes hem llegit alguns llibres que l’altre ja havia llegit però que ens venien molt de gust, i escolta, que això de llegir ho fem per plaer, de tant en tant has de mirar cap als llibres acumulats i no cap als últims que han arribat! És el cas de La història secreta de Donna Tartt, o de Els secrets de Heap House d’Edward Carey, que ens els hem creuat.
Però com que sabem que sou curioses, aquí teniu una mostra d’alguns dels llibres que s’afegeixen a la pila en aquesta recta final de l’any. No tots, que també hi ha novetats de Chronos, Duna o Godall, però de moment mirem aquests.
Al centre de la imatge hi teniu un dels llibres de més importància dels que s’han traduït al català recentment: Tan poca vida de Hanya Yanagihara, de la mà d’Amsterdam. I per què és important? Doncs perquè és un best seller internacional i en castellà també ha triomfat molt, així que traduir-lo al català és un risc que aplaudim des d’aquí. Es veu que és una història lacrimògena, els booktokers es graven plorant mentre llegeixen aquest llibre… tranquil·les, nosaltres no ho farem. Si plorem no ho documentarem. També tenim disponibles els volums 2 i 3 de Friday, el còmic de Brubaker, Martín i Vicente que edita en català Mai Més. I per últim, una història de sirenes de la Gemma Calduch que té un nom preciós: Si sabessis el mar com és bonic.
Quin us crida més? I quin us agradaria veure ressenyat abans als nostres canals? Ens ho podeu dir als comentaris!
EL SAFAREIG
Recordeu que l’última guardonada amb el premi Nobel de Literatura va aixecar una mica de polseguera? I una altra pregunta, si us fem dir ara mateix (sense mirar Google!) qui va ser aquesta autora premiada, ens la sabríeu dir? Bé, tant és si ho recordeu, tot això ve a dir que les polèmiques a les xarxes duren poc i que en realitat Han Kang (eeeei, nosaltres sí que la sabíem, muahaha) també té molts seguidors, tant si era mereixedora del premi com si no. Nosaltres no en tenim una opinió formada perquè no l’hem llegida, però si a vosaltres us agrada, esteu d’enhorabona. Molt aviat tindreu nou llibre seu que es dirà Els adéus impossibles. Alerta, que la versió en castellà surt abans, només heu de tenir una mica de paciència, fins al gener, per tenir la versió catalana amb traducció d’Héctor Bofill i Hye Young Yu. La coberta té aquesta pinta:
I parlant de premis, ja se saben les deu obres seleccionades per guanyar el premi a la millor novel·la catalana de l’any que atorga Òmnium. L’entitat sempre fa una tria interessant i diversa, i molt aviat anunciarà quines són les tres obres finalistes. La guanyadora es coneixerà al gener. Aquí teniu la long list. Quants n’heu llegit? Nosaltres només un de deu… ens estalviarem comentaris. Quin penseu que pot guanyar?
ELS BOOK HUNTERS PEL MÓN
Les nostres activitats ens han portat lluny, aquest cop. Començant per la Fira Indilletres a la Bisbal d’Empordà, ja que van convidar la Laia a participar en una taula sobre la transmissió del llegat literari a les noves generacions. Va ser una conversa molt interessant, la Laia va compartir micro amb el moderador David Guzmán i en Pep Antoni Roig. Potser no van trobar una solució, però van sortir algunes idees que podrien servir. La Laia va fer un petit text de l’experiència a la nostra pàgina de l’Aixeta, en obert. El podeu llegir aquí.
I parlant de fires, com us vam explicar a l’octubre vam fer les entrevistes de la Ràdio Web Liberisliber, la fira literària de Besalú, i ens han dit que ja estan disponibles per escoltar. I aquest cop ho tindreu més fàcil que l’any passat, perquè la Fira ha obert un compte a Spotify on podreu recuperar les entrevistes d’enguany, les de 2023 i les d’anys anteriors, que valen molt la pena, però no les vam fer nosaltres. Ho diem només per avisar! Aquí teniu l’enllaç a una de les entrevistes , per si voleu accedir al compte de la Fira i escoltar-les.
Aquests dies també hem fet una escapadeta. Tot i que no som gaire nadalencs, l’ambient de mercat de nadal que es viu a moltes capitals europees sí que ens agrada, així que vam anar a Munich pràcticament amb l’únic objectiu de prendre vi calent i menjar bretzels. Som tan influenssers que ens ha fet mandra gravar res per ensenyar-vos, però això no vol dir que no visitéssim llibreries i també biblioteques d’allà (a veure, aquella gent ho tenen ben apamat, però nosaltres començar a beure vi a certes hores… amb alguna cosa havíem d’omplir el temps). Com sempre vam estar mirant si trobàvem obres catalanes traduïdes, i a les llibreries no hi va haver sort, però a una biblioteca vam trobar aquests dos volums de la Marta Orriols: Sanfte Einführung ins Chaos i Der Moment zwischen den Zeiten.
GOITA QUÈ FAN ARA!
Si has de parlar d’una saga de sis llibres, entre d’altres coses, és normal que et prenguis el teu temps. Vam quedar amb en Ricard Efa a la llibreria Gigamesh, a la que agraïm la cessió de l’espai, per parlar de la propera publicació de la tercera part de Stella Signata, de Noceà i de la seva obra en general, i estàvem tan còmodes que en va sortir una horeta de conversa. En Ricard té moltes coses per explicar i és un gust escoltar-lo. Si us costa mirar un vídeo tanta estona, penseu que també el podeu escoltar com a podcast.
PAREU L’ORELLA
Ho hem de reconèixer, ens deixem enlluernar massa per les novetats literàries. De fet, a cada episodi del podcast fem una secció per explicar quines novetats han passat a formar part de la nostra pila de pendents. Però aquest cop hem volgut aturar la roda del llibre i dedicar el programa a les llibreries de vell. Ens hi acompanyen la Sara Reyes i l’Erik Prats, de la llibreria Antigularia. A més, l’Erik és l’actual president del Gremi de Llibreters de Vell. És d’aquests dies de prendre notes, la veritat. Vam aprendre molt d’un món que desconeixíem, i esperem que la conversa us interessi tant com a nosaltres.
INSTAGRAMADES
Hi ha hagut poques ressenyes aquestes dues setmanes, però sí que vam compartir un vídeo que ens va agradar molt fer, en el que destacàvem tres llibres per commemorar el Dia Mundial de la Sida, que és l’1 de desembre. El vídeo va agradar, els tres llibres són francament bons, però té una història darrera, sempre passen moltes coses entre bastidors. Resulta que el vídeo va ser una idea d’en Sergi, impulsat per la lectura de Els fills adormits d’Anthony Passeron. Pretenia gravar-lo durant la setmana anterior a la data, però no va trobar el moment i ja havia descartat la idea. Però llavors la Laia ho va entomar i va dir que el gravava ella, que també ha llegit els tres llibres, i dit i fet. I la veritat és que li va quedar molt bé!
I com us dèiem més amunt, a Munich no vam gravar res, però sí que vam fer algunes fotos, una de les quals, la que il·lustra la ressenya de Tothom sap que la teva mare és una bruixa, de Rivka Galchen. La Laia es va endur el llibre expressament un vespre per fer-la, i va acabar sent al Viktualienmarkt, un mercat permanent al centre de la ciutat, que en aquesta època també es converteix en mercat de nadal. Era la lectura que la Laia es va endur, i la casualitat va voler que la protagonista del llibre visqui al sud d’Alemanya i a Àustria. Endevineu quina ciutat cau al mig de les dues localitzacions que hi apareixen? Bingo!
I per si no l’heu vist encara, també trobareu ressenya de Demolició, l’últim llibre de Lluís Llort.
FINS AQUÍ LA TURRA
I fins aquí el Substrat d’avui! Esperem que us hagi semblat d’interès. Ja sabeu que ens ajudeu molt si ens seguiu a les diverses xarxes socials i compartiu els nostres continguts. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment.
Si voleu compartir el butlletí de manera senzilla:
Ara mateix, la Laia llegeix “El déu de les falgueres”, de Daniel Galera, i en Sergi “Els plats més picants de la cuina tàrtara” d’Alina Bronksy.
Si ens voleu preguntar alguna cosa, que fem algun aclariment o que us ampliem alguna informació, només ho heu de dir: teniu els comentaris oberts. Ens acomiadem fins la propera quinzena! I ja ho sabeu, llegiu, que el món s’acaba!
Tan poca vida. Lo leí de préstamo bibliotecario en digital.