SUBSTRAT #34 - Si tu vas al cel
Una nova xarxa està de moda i ja ens hi hem ficat, però no abandonem les altres, ni tampoc les activitats presencials, és clar.
Estimades, estimats,
Ja tornem a ser aquí amb les nostres historietes. I avui amb novetat: tenim una altra xarxa on donar la tabarra! Ep, però no ens culpeu a nosaltres, doneu la culpa a Trump! A l’home ganxito i al seu soci Elon Musk, propietari actual de Twitter (que ell té la mania d’anomenar X) i d’una empresa de cotxes voladors. Ah no, perdó, els cotxes no volen encara, els que estan volats són ells. En fi, que molta gent emprenyada perquè Twitter es convertirà només en un canal de propaganda, han decidit passsar-se a BlueSky, una xarxa clavada a l’altra, però propietat d’una gent més simpàtica. Tampoc era difícil ser-ho més. Allà ens hi podreu trobar amb l’usuari habitual. No deixem X, però obrim una altra via per explorar el món.
Una altra cosa és que enguany ens hem tornat a apuntar a les beques a la creació que organitza l’Aixeta, el portal de creadors en el que podeu donar suport econòmic als vostres preferits. A partir d’avui, i fins a finals de gener de 2025, els creadors que hagin obtingut més mecenes nous poden optar a una aportació econòmica important per desenvolupar la seva tasca. Així que ja ho sabeu, si us agraden els nostres vídeos a Youtube, a Tiktok, o escolteu els nostres podcasts i algun cop us heu plantejat fer-vos mecenes nostres per donar suport, ara és el moment indicat. Per 2, 5 o 10€ al mes, el que us vagi bé, tindreu tres vídeos format youtube en exclusiva cada any, veureu abans que ningú les nostres videocàpsules i us anirem informant de les coses que ens passen, abans que passin i ho sàpiga tothom! No és gaire, ja veieu. Però si us ve de gust contribuir a la causa, us deixo la nostra pàgina de l’Aixeta aquí.
Va, no us atabalo més. Gaudiu del Substrat d’avui!
SERGI
Llibres entre mans
L’any encara la seva recta final, les editorials ja van mostrant les seves darreres cartes i nosaltres ens contenim perquè ja ens encomanem als Reis d’Orient. Però què voleu, no podem anar a una llibreria i sortir-ne amb les mans buides. I encara menys si és el dia de la seva estrena. Us ho explicàvem al substrat anterior, la BOOKtiga de Sant Boi ja està en funcionament i vam assistir a la seva inauguració. Aquell dia vam tornar amb aquests dos llibres a casa:
Un d’ells estava cantat. En Sergi ha llegit recentment el primer llibre de la saga Blackwater i li ha causat tan bona impressió que sap que continuarà llegint aquesta sèrie de sis llibres. Pas a pas, sense presses, però per poder-lo llegir quan et vingui de gust cal tenir-lo per casa. Va caure a la primera oportunitat que hi va haver. La metamorfosi tampoc és un rampell, ja que en Sergi (altre cop ell!) va llegir aquest llibre fa molt temps en una vella edició en castellà. No en té un record gaire bo, però és un llibre que mereix una segona oportunitat. I no hi ha millor manera de tornar-ho a intentar que amb una traducció al català de la Marta Pera. Millorarà l’experiència lectora? Aviat ho sabrem. O potser no tan aviat…
EL SAFAREIG
Tornem al cel blau que us dèiem a l’inici, i és que sembla que l’aplicació va de debò. Fa uns mesos ja va haver-hi una bona enrabiada amb Musk i alguna gent ja es va obrir compte a BlueSky, però va ser una minoria. Ara que ja funciona a ple rendiment, i tenint en compte que la interfície i les opcions són pràcticament calcades de X (l’han creat antics desenvolupadors de Twitter), molta més gent ha fet el pas, directament tancant els seus comptes a la xarxa de l’odi, i això inclou comptes institucionals i corporatius importants. Els que no tanquen els seus comptes, però sí que han fet el pas d’obrir-se a BlueSky són les editorials catalanes. Per si les voleu buscar allà, trobareu comptes de La Segona Perifèria (Que va ser pionera), Raig Verd, Editorial Chronos, Obscura, Edicions 1984, Indòmita, Mai Més, Saldonar, Angle Editorial, Eumo Editorial, Blackie Books, Edicions de la Ela Geminada, Manifest Llibres, Sembra Llibres, Duna Llibres, i segur que n’hi ha moltes més que encara no hem trobat. També hi trobareu comptes de llibreries i de molts creadors de contingut en català.
Ah, i si sou fans de Colson Whitehead, que sapigueu que Periscopi ha anunciat, de manera una mica enigmàtica, que al gener tindrem la continuació d’El ritme de Harlem, que es dirà Manifest delictiu, però de moment no en coneixem ni la coberta ni res. Bé, a banda que ens explicarà més històries de Harlem protagonitzades per en Ray Carney.
ELS BOOK HUNTERS PEL MÓN
La inauguració de La BOOKtiga a Sant Boi és segurament l’esdeveniment que menys “pel món” ens ha fet anar, perquè… La tenim a cinc minuts a peu de casa. El divendres 15 de novembre la Cristina va aixecar la persiana per primer cop, i la llibreria es va omplir de veïns, amics, coneguts i passavolants per donar-li la benvinguda i desitjar-li molta sort. La podeu visitar al carrer Lluís Castells nº 24, en un espai que ha quedat molt bonic i que poc a poc s’anirà omplint!
El dia 16 es va fer entrega del premi L’H Confidencial, que ja arriba a la seva divuitena edició i que per primer cop premiava un llibre escrit en català. Es tracta d’un guardó a novel·la negra inèdita, i entre més de 130 participants se’l va endur en Lluís Llort, un dels autors catalans que més agraden a en Sergi. No es va voler perdre l’entrega del premi que es feia a la Biblioteca La Bòbila, ni tampoc el còctel posterior, naturalment. Atentes perquè molt aviat farem cosetes amb en Llort, muahahaha!
I dimarts 19 vam poder assistir a una conversa molt especial, emmarcada dins el Festival Clàssics, que organitza La Casa dels Clàssics. Sira Abenoza, directora del festival, parlava amb la Inés MacPherson sobre El nom del món és bosc, d’Ursula K. Le Guin. Ens va sobtar trobar Ursula en aquest festival, però ens va agradar molt el muntatge i el diàleg entre elles! El tema d’enguany és la relació entre la humanitat i la natura, així s’entén tot una mica millor. Perquè us en feu una idea, aquest és el vídeo que vam compartir a xarxes.
GOITA QUÈ FAN ARA!
El resum de lectures d’octubre arriba tard, com de costum últimament, però no pas perquè no el gravéssim aviat. Per diversos motius l’hem anat endarrerint, però el vam enregistrar per Tots Sants, just quan les conseqüències de la DANA al País Valencià estaven demostrant ser devastadores. Se’ns nota que no estàvem fins, probablement no és el nostre vídeo més animat, però no faltem a la cita, i a més parlem d’alguns llibres molt interessants.
PAREU L’ORELLA
Ja sabeu que sempre que podem escombrem cap a casa. Aquests dies es va commemorar la Setmana de la Ciència, i al llarg del temps hem anat instant a la gent a llegir llibres en els que la ciència és protagonista, ja sigui en format divulgació o novel·la. A l’últim episodi del podcast no hem volgut deixar passar l’oportunitat i hem xerrat amb en Daniel Closa, un amic de la casa, però també un dels grans divulgadors que tenim a Catalunya. Sí, parlem de ciència! Però no fugiu corrents, que ja veureu que amb en Dani fins i tot la ciència pot ser molt divertida!
INSTAGRAMADES
De vegades se’ns acudeixen fotos que sabem que són molt (massa) minimalistes o críptiques, i que potser d’entrada no s’entendran. Aquest és el cas d’In memoriam, una barreja de novel·la romàntica i històrica ambientada a la Primera Guerra Mundial. El llibre descriu els horrors de la guerra però també el patriotisme i classisme de la societat britànica de l’època. Les dones lliuraven plomes blanques als nois que es trobaven pel carrer sense uniforme com a símbol de covardia, per tal d’assenyalar-los, ja que consideraven que haurien d’estar al front. En Gaunt, un dels protagonistes d’In memoriam, tot i no tenir l’edat mínima per lluitar, rep una ploma blanca al mig del carrer per part d’una desconeguda. Sumant-hi el seus orígens familiars alemanys, el noi es veu empès a allistar-se. No teníem a mà cap ploma blanca, però l’atzar va decidir que una ventada inesperada fes entrar una ploma de colom a un dels despatxos de la feina. Un senyal claríssim, no creieu?
També vam aprofitar l’entorn natural de Sant Boi per fer la foto de La riuada, el primer llibre de la saga Blackwater. I tot i que en Sergi sembla que estigui al mig del riu, doncs no, no vam agafar cap barqueta! El riu Llobregat, al seu pas per la ciutat, es pot creuar a través d’algunes passeres inundables, les quals no tenen un impacte paisatgístic però queden inutilitzades quan el riu baixa ple. Doncs des d’aquesta passera, que podreu veure si aneu fins a Sant Boi en FGC, és des d’on vam fer la foto. Vam haver d’esquivar alguns ciclistes i “patinetistes” que feien la volta per l’Anell Verd que recorre el Llobregat, però en vam sortir il·lesos.
I per si no les heu vist encara, també trobareu ressenyes de Qui té por del gènere? (Judith Butler) i de dos reculls de relats: Envia nudes (Saba Sams) i Les edats de l’home (Etgar Keret).
FINS AQUÍ LA TURRA
I fins aquí el Substrat d’avui! Esperem que us hagi semblat d’interès. Ja sabeu que ens ajudeu molt si ens seguiu a les diverses xarxes socials i compartiu els nostres continguts. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment.
Si voleu compartir el butlletí de manera senzilla:
Ara mateix, la Laia llegeix el primer dels tres llibres de “Noceà” de Ricard Efa, i en Sergi “La història secreta” de Donna Tartt.
Si ens voleu preguntar alguna cosa, que fem algun aclariment o que us ampliem alguna informació, només ho heu de dir: teniu els comentaris oberts. Ens acomiadem fins la propera quinzena! I ja ho sabeu, llegiu, que el món s’acaba!