SUBSTRAT #33 - Yow
Davant de les catàstrofes de les darreres setmanes costa frivolitzar, però esperem que un contingut distès i una mica d'humor hi ajudin.
Estimades, estimats,
Quan et dediques a fer contingut a xarxes amb un to distès i vocació humorística, hi ha moments que se’t talla el somriure i se’t passen les ganes de frivolitzar. Podria semblar que, parlant de llibres, pots mantenir-te en un to neutral i no implicar-te, però nosaltres no podem. Parlem, és clar, de les conseqüències de la DANA, molt especialment al País Valencià. Hi ha gent que ho ha perdut tot. Hi ha zones que han quedat devastades. Moltíssims morts i desapareguts. Una autèntica catàstrofe.
Davant d’això, la impotència que sentim és molt forta. Encara que sigui només una part de tot el que ha passat, deixeu que ens centrem en els danys que han patit les llibreries i les editorials locals. Sembra Llibres i Bromera van compartir unes fotos esfereïdores dels magatzems de la seva distribuïdora. Desenes de milers de llibres destruïts. I les pèrdues econòmiques que això pot suposar poden ser determinants.
Per això volem enviar tot el nostre suport als damnificats i intentarem ajudar en el que puguem. Per començar, us convidem a consultar els catàlegs de les editorials i les webs de les llibreries afectades, a comprar i difondre els seus llibres. És un gest que, si fa prou gent, pot canviar les coses.
I a sobre ha guanyat Trump.
Amb el cor encongit, us compartim el nostre substrat d’avui, a veure si aconseguim distreure-us una estona.
SERGI
Llibres entre mans
Aquestes setmanes en Sergi ha anat encadenant llibres de relats, sense cap motiu aparent. Feia temps que no en llegia, i ara de sobte n’ha llegit alguns, i encara li’n queden. Per exemple va llegir Satèl·lits d’Elisenda Solsona, Envia nudes de Saba Sams i Les edats de l’home d’Etgar Keret. Mentrestant, la Laia s’ha posat a llegir Demolició de Lluís Llort, per poder documentar la que serà una de les nostres properes entrevistes, cosa que a en Sergi li fa molta il·lu perquè és un dels seus autors catalans preferits.
Però com que no paren d’arribar llibres a casa, per la via que sigui, aquests d’aquí són alguns dels últims que ens han caigut a les mans, amb especial atenció a la joia de la corona L’ànima de l’emperador, la primera traducció al català d’un llibre de Brandon Sanderson, a la qual seguiran cinc més ja anunciades al llarg de 2025. Pot semblar un llibre més, però és una fita important, la veritat. A la foto està molt ben flanquejat per En una habitació desconeguda, de Damon Galgut, que va guanyar el premi Llibreter amb La promesa, i Gent en el temps de Massimo Bontempelli, un clàssic contemporani italià que tenim moltes ganes de llegir.
EL SAFAREIG
Que nosaltres volem que tots els llibres estiguin disponibles en català, tant els bons com els, ehem, no tan bons, no serà cap sorpresa per vosaltres. Però què passa quan ja existeix una edició en català, però està desactualitzada, i a més l’edició no li fa justícia? Doncs que protestem, però menys, és clar. No és normal que Rebecca o Stoner només es puguin trobar a dia d’avui en edició de butxaca (amb traduccions excel·lents, això sí). Com tampoc ho era que un clàssic universal com és Frankenstein de Mary Shelley no tingués una edició a l’alçada. Doncs bé, això ja ho tenim solucionat, perquè Viena Edicions l’acaba de publicar en el seu Club Victòria amb nova traducció de Xavier Zambrano, que entre moltes altres coses, ha traduït els llibres de Sir Arthur Conan Doyle publicats al Cercle de Viena. Us deixem la coberta de la nova edició.
Ens permetreu que aquest cop escombrem cap a casa per anunciar que el proper dia 15 de novembre s’inaugura una nova llibreria a Sant Boi: la Booktiga. Que obri una llibreria sempre és un fet remarcable, però que una ciutat de 85000 habitants no tingui cap llibreria com era el cas, és una anomalia que la Cristina Puigbert ha decidit arreglar. Estem molt contents de tornar a tenir un espai així a la ciutat i esperem que aquest cop sigui per molts anys. Ens hi veuran sovint! Si sou de Sant Boi o passeu per aquí, que ho sapigueu: carrer Lluís Castells nº 24.
ELS BOOK HUNTERS PEL MÓN
Ja ens coneixeu, això dels llibres és només una excusa perquè ens convidin a festes, cosa que ens encanta. Evidentment és conya, però quan Barcino ens va convidar a la celebració del seu centenari teníem claríssim que no hi podíem faltar, quin moment! L’acte va tenir lloc a la Fundació Carulla i va ser molt distret, molt Barcino! Diversos professionals van llegir textos imprescindibles de la literatura catalana, acompanyats d’interpretació musical. I després còctel per fer-la petar una mica. Va ser una estona emotiva i molt agradable, estem molt agraïts que una de les editorials deganes del país ens permetés compartir aquest moment amb ella.
També vam pujar al Festival 42, que un any més ha aplegat el bo i millor del gènere fantàstic nostrat i de l’estranger, i que ja s’ha convertit en una autèntica referència a la ciutat. Hi vam anar només el dissabte 9, però és que hi havia dos plats forts per nosaltres, Ted Chiang (Exhalació, La història de la teva vida) i T. Kingfisher (que no necessita presentació, mireu l’apartat següent). La Karen Madrid i la Júlia Baena van ser les encarregades de conduir els actes. Val a dir que els dos autors no van enamorar el públic per igual, però quin privilegi poder comptar a Barcelona amb escriptors de primeríssim nivell per esdeveniments així. Enhorabona a tota la gent que fa possible el Festival 42, i llarga vida!
GOITA QUÈ FAN ARA!
Recollint l’espòiler que us fèiem en l’apartat anterior, ens fa moltíssima il·lusió compartir el vídeo d’avui amb vosaltres i amb el món sencer. Com heu vist, T. Kingfisher, que és el pseudònim d’Ursula Vernon, va venir aquests dies del Festival 42 i tenia una planificació d’actes que feia vertigen. Va ser a Figueres, fent lectura de textos seus amb la Mixa a la Petita del Poblenou, rodes de premsa, actes amb instituts, i finalment dos actes multitudinaris en prime time al 42. I entre tot això, va tenir una estona perquè dos mindundis com nosaltres plantéssim càmera i micro davant seu per fer-li unes quantes preguntes. Agraïment etern a la Laura Huerga, responsable de Raig Verd i Indòmita, per haver-nos fet un forat per l’entrevista, i naturalment a l’autora per la seva bona predisposició. Amigues, estem enamorats. L’entrevista és en anglès, si us plau tingueu compassió de nosaltres, i activeu els subtítols en català si us cal.
PAREU L’ORELLA
Els últims anys hem tingut l’oportunitat de fer continguts amb diverses editorials que complien la seva primera dècada de vida. Moltes d’elles són ja fonamentals en el panorama literari català i publiquen noves veus en la nostra llengua. Però qui es cuida dels nostres clàssics? Doncs Barcino, que està celebrant els seus 100 anys d’història com us explicàvem més amunt. I hi arriba en una forma excel·lent, amb noves col·leccions i molta força per seguir tenint cura del nostre patrimoni literari. No només vam assistir a la seva festa, també hem aprofitat aquestes setmanes per parlar amb els seus responsables actuals, l’Oriol Magrinyà i l’Aida Brujats, i n’ha sortit aquest episodi. Quines ganes, ara de sobte, de llegir Bernat Metge o Carme Karr…
INSTAGRAMADES
El títol d’aquesta secció no pot ser més adient per avui, ja que aquesta setmana passada aquesta simpàtica aplicació que és Instagram ens va enviar un advertiment sobre el vídeo que vam fer per agrair el lot de productes que ens va enviar Llet Nostra. Si no el recordeu, el podeu mirar aquí. Ens deien que potser incomplíem les seves normes sobre nuesa i activitat sexual. Si heu vist el vídeo, ja ens direu si us ha pujat gaire la libido. Com ens va dir la pròpia CM de Llet Nostra al respecte: “A veure, els nostres productes són bons, però tant…”
Parlant, ara sí, de les cosetes que hem penjat aquests dies, la Laia va prendre un te amb la seva amiga imaginària per representar la foto d’A tota màquina, d’Ethel Lina White. Al llibre hi ha una dona que desapareix durant un viatge en tren, i una noia que ha parlat amb ella la busca, però tots els altres passatgers asseguren que no l’han vist en cap moment. Se l’haurà imaginat. Però escolta, si la Laia està distreta, qui som nosaltres per dir-li res?
Ah, també vam parlar d’un llibre infantil que han publicat conjuntament l’editorial Pol·len i la llibreria La Tribu de Sant Andreu. I com que nosaltres no tenim criteri, vam subcontractar la ressenya. No us la perdeu!
I per si no les heu vist encara, també trobareu ressenyes de La innocència dels mosquits (Aniol Florensa), Il·luminacions (T. Kingfisher) i Tots ocells (Wajdi Mouawad).
FINS AQUÍ LA TURRA
I fins aquí el Substrat d’avui! Esperem que us hagi semblat d’interès. Ja sabeu que ens ajudeu molt si ens seguiu a les diverses xarxes socials i compartiu els nostres continguts. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment.
Si voleu compartir el butlletí de manera senzilla:
Ara mateix, la Laia llegeix “Demolició” de Lluís Llort, i en Sergi “Els fills adormits” d’Anthony Passeron.
Si ens voleu preguntar alguna cosa, que fem algun aclariment o que us ampliem alguna informació, només ho heu de dir: teniu els comentaris oberts. Ens acomiadem fins la propera quinzena! I ja ho sabeu, llegiu, que el món s’acaba!