SUBSTRAT #32 - Fora la mala llet
Amb les reserves de pendents superant màxims històrics, encara tenim fires a la vista...
Estimades, estimats,
Ja tornem a ser aquí per compartir amb vosaltres les nostres experiències de les últimes setmanes. Si ara mateix hagués de destacar alguna cosa d’aquests dies, seria el vídeo que vam fer en agraïment al lot de productes que ens va enviar Llet Nostra. Si el tema us ve de nou, més avall us ho expliquem. Però és d’aquestes combinacions rares, que ens sorprenen tant quan ens les proposen, que no podem deixar d’atendre. Llibres i productes làctics, com lliga, això?
Fins a dia d’avui no ens han ofert fer publicitat pagada d’un producte. Si algun dia passa, ho especificarem de manera clara, perquè no volem enganyar ningú, i si ho acabem fent serà, segur, després d’una intensa reflexió, perquè no volem lligar la nostra imatge a cap producte amb el que no ens sentim còmodes.
Curiosament, Llet Nostra és la marca de llet de vaca que consumim (també en prenem de vegetal), però el vídeo no és per això. Forma part d’una campanya de suport a creadors de contingut en català, de manera que la seva proposta ens situa en el mapa de la creació en la nostra llengua. Això, personalment, em sembla important. Porto temps batallant perquè a bookstagrammers, booktubers i book-el-que-sigui se’ns consideri també creadors de contingut, no aquella colla de frikis que llegeixen i que són… una altra cosa. De manera que estic molt content per aquesta passa endavant moral que fem. I dic moral, perquè no ha servit per res més, al contrari, encara hi ha hagut seguidors que després de fer el vídeo han decidit marxar. Què hi farem.
Vinga, us deixo amb el Substrat d’avui, que com sempre té una mica de tot. Que el gaudiu!
SERGI
Llibres entre mans
Aquests dies hem estat llegint alguns llibres que encara no han tingut ressenya a Instagram, i que potser amb prou feines hem ensenyat. Anem una mica endarrerits, però paciència, que tot arriba. Alguns sí que en tenen ja al Llibres, i punt!, per si us agrada llegir ressenyes llargues. Perquè sapigueu una mica en quines històries hem tingut el cap:
La Laia s’està especialitzant en totxos darrerament, però entre grans volums també ha tingut temps de llegir les tres històries truculentes de La filla del rei d’Hongria, un dels “tast de clàssics” de Barcino. En Sergi va acabar finalment Qui té por del gènere? de Judith Butler. L’ha anat llegint a estones, és un assaig força dens i molt complex que, per ser honestos, l’ha superat una mica. Menys li van costar Tots ocells de Wajdi Mouawad i A tota màquina d’Ethel Lina White, teatre i intriga respectivament. Déu n’hi do la varietat, ara que ens hi fixem.
I perquè sapigueu també què tenim ja sobre la taula, alguns dels llibres que han arribat a les nostres lleixes darrerament, i que “en principi” llegirem aviat, o si més no, començarem aviat. Això va sobretot per Middlemarch de George Eliot, que com veieu no és un llibre que et llegeixis en un cap de setmana, així que en Sergi es planteja fer una lectura lenta de les seves. El que té més números de ser propera lectura és el nou de la T. Kingfisher, una de les nostres obsessions dels darrers temps. Il·luminacions just acaba de sortir del forn. I un altre que també ens fa ullets amb el seu rosa xiclet llampant és l’últim Pòrtàtil de Comanegra, que deixarem que sigueu vosaltres mateixes qui intenti pronunciar el nom del seu autor.
EL SAFAREIG
En aquest apartat solem explicar fets del món del llibre, els que ens criden l’atenció i ens semblen dignes de compartir. I si hi ha una vessant d’això que ens fa il·lusió i tot, és quan podem explicar que un company de batalles ofereix un nou format en català que pot ser interessant per aquells que ens seguiu. Coneixeu el perfil Rucs Elèctrics? Originalment un blog, també a Instagram, i a Twitter/X anomenat Dr. Pertorbat, és l’impulsor del repte de lectura #BingoCiFiCat i del joc Encriptat. És un dels grans divulgadors del gènere fantàstic en català, la seva Biblioteca és una autèntica bogeria, la quantitat d’informació que acumula és inabastable. Doncs bé, per si no hagués fet prou feina ja, acaba d’estrenar un butlletí Substack per fer arribar a la vostra safata d’entrada totes les novetats del fantàstic en català. Així que si us agrada llegir terror, ciència ficció i fantasia, i voleu fer-ho en la vostra llengua, us recomanem moltíssim que us hi subscriviu, i que seguiu la seva feina en general, perquè és una passada. Si feu clic sobre la plantilla del Bingo anireu al seu butlletí, i ja de pas, podeu participar en aquest repte que va de juliol a juliol, encara hi sou a temps!
Si pensàveu que després de la Setmana i de la Liberisliber us deixaríem tranquils amb les fires literàries, no us feu il·lusions. A l’any encara li queda corda i tenim dues cites molt i molt a prop. La primera és el Festival 42 de gèneres fantàstics (ens està quedant una secció molt friki), que se celebra a la fàbrica Fabra i Coats de Barcelona del 6 al 10 de novembre, és a dir, ja. Enguany comptarà, ja sigui de manera presencial o virtual, amb Ted Chiang, Rebecca Yarros, T. Kingfisher i Albert Sánchez Piñol entre moltíssims altres.
Consulteu el programa del Festival 42 de Gèneres Fantàstics de Barcelona.
I si marxem cap els dies 30 de novembre i 1 de desembre, a la Bisbal d’Empordà se celebra la setena edició de l’Indilletres, una fira que, mica en mica, es va fent un nom en el panorama literari català, i que és interessant perquè passa lluny de Barcelona, cosa gens fàcil. Enguany ens fa especial il·lusió perquè hi tindrem un paper, però això ja us ho explicarem més endavant!
Consulteu el programa de la Fira Indilletres.
ELS BOOK HUNTERS PEL MÓN
Ja sabeu que “pel món” és una cosa molt relativa. De vegades anem a llocs, i d’altres apareixem en llocs sense moure’ns gaire. En aquest cas us portem una col·laboració especial, potser la més “outsider” que hem fet fins ara. La marca de productes làctics Llet Nostra està fent una campanya de suport als creadors de continguts en català, perquè per ells la llengua també és important. Ens van enviar un lot de productes fantàstic, i en agraïment vam fer aquest vídeo que va aparèixer en els dos perfils d’Instagram, el seu i el nostre. Com ja podeu imaginar, tenia el to de conya que solem fer servir en tots els nostres vídeos.
On sí que vam ser de manera presencial és a la Llibreria Finestres. Bé, en sentit estricte, hi va anar només en Sergi com a representant. Allà Edicions del Periscopi presentava el seu penúltim llibre de l’any: El càntic del profeta, amb el seu autor Paul Lynch i en Víctor Garcia Tur. Va ser una xerrada molt interessant i l’autor va convèncer el públic amb la seva eloqüència i la seva agudesa. El llibre, naturalment, ja té lloc a l’estanteria de casa…
GOITA QUÈ FAN ARA!
No podreu dir que no som complidors! És cert que darrerament els resums de lectures mensuals no surten tan puntualment i que se’ns estan endarrerint una mica. Però si ens seguiu a Youtube ja veieu que anem penjant altres vídeos. Aquest cop tocava gravar la repassada quan ens vam agafar una setmaneta de vacances a la Vall d’Aran, com us explicàvem al butlletí anterior. I perquè no? En general ens agrada gravar amb el llibre a la mà, però també ens agraden les vacances! I no carregar tots els llibres amunt i avall, és clar. Així que vam decidir fer les ressenyes pertinents allà on ens portessin les cames. El resultat el teniu aquí sota, i ens sembla que és un format diferent prou agradable de veure. Ja ens direu què tal!
PAREU L’ORELLA
El passat 21 d’octubre hagués estat l’aniversari de la nostra admirada Ursula K. Le Guin, n’hagués fet 95. Per commemorar l’efemèride, vam voler fer un programa especial sobre ella, i no ho podíem fer amb ningú millor que amb dos amants de la seva obra com són en Miquel Codony i la Roser Agnès. En Miquel, entre moltes altres coses, és un dels conductors del podcast Esperant el cometa, i la Roser té el canal de Youtube Llibres de l’Illa de Gont (també a Instagram). Si us agrada el món del fantàstic, sobretot en català, no us podeu perdre els seus continguts. Aquí teniu l’episodi que vam fer amb ells, ens vam divertir! Us recordem que el Llibres, i punt! el podeu trobar a Spotify, Ivoox, Apple Podcast i a la web de Ràdio Sant Boi.
INSTAGRAMADES
Nostra Senyora del Nil té la contradicció de ser un dels llibres que més ha gaudit en Sergi enguany, i un dels llibres que més ens ha costat representar en una foto. Tot i que les nostres imatges intenten ser enginyoses i amb un toc d’humor, érem conscients que aquest cop no tocava: la neteja ètnica dels Tutsis per part dels Hutus no fa cap mena de gràcia. L’autora construeix un univers al voltant d'una escola, Nostra Senyora del Nil, i l’utilitza com a reflex de tot un país. Vam decidir tirar de simplicitat i reconeixement cultural: una pissarra, uns guixos, i tres paraules escrites en swahili, idioma prohibit a l’escola: maisha marefu Rwanda. Ningú ens ha fet cap comentari sobre el significat d’aquesta expressió (que pot ser que no tingui cap mena de sentit perquè hem tirat de traducció automàtica, ens l’hem jugat, aquí). Per satisfer la vostra curiositat… haureu de fer el camí invers al nostre i fer-ne la traducció. No és una imatge que hagi cridat massa l’atenció: un llibre desconegut, una editorial poc vista a bookstagram, i una imatge massa simple i potser sense gràcia. Però el llibre val moltíssim la pena i ja forma part de les lectures preferides de l’any d’en Sergi.
I per si us les heu perdut i hi voleu donar un cop d’ull, a Instagram també trobareu les ressenyes d’Hotel Termush (Sven Holm) i La història secreta en format vídeo (Donna Tartt).
FINS AQUÍ LA TURRA
I fins aquí el Substrat d’avui! Esperem que us hagi semblat d’interès. Ja sabeu que ens ajudeu molt si ens seguiu a les diverses xarxes socials i compartiu els nostres continguts. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment.
Si voleu compartir el butlletí de manera senzilla:
Ara mateix, la Laia llegeix “In memoriam” d’Alice Winn, i en Sergi “Satèl·lits” d’Elisenda Solsona.
Si ens voleu preguntar alguna cosa, que fem algun aclariment o que us ampliem alguna informació, només ho heu de dir: teniu els comentaris oberts. Ens acomiadem fins la propera quinzena! I ja ho sabeu, llegiu, que el món s’acaba!
Moltes gràcies per la menció. I molt a favor que surti a la llum el vostre costat més friki ;)