SUBSTRAT #31 - Nosaltres a callar
Una breu aturada mental després d'unes setmanes molt intenses, però sense aturar el ritme de publicació.
Estimades, estimats,
Un dels efectes col·laterals de l’endarreriment de La Setmana és que a l’equip BookHunter se’ns va ajuntar amb la Liberisliber, que va ser el cap de setmana següent, on vam tenir el plaer de tornar a dirigir la Ràdio Web. Si a tres caps de setmana literaris seguits li sumem un estiu sense vacances, el resultat és un cansament notable al qual havíem de posar remei. Hem estat una setmaneta de vacances, tot i que si ens seguiu segurament no ho haureu notat gaire, perquè hem continuat publicant ressenyes i compartint els nostres continguts. Però no llevar-se a les sis del matí per haver de fitxar a la feina, ni tenir un horari fixe, ja és mitja vida i ens ha anat molt bé, sincerament.
Al Substrat d’avui hi trobareu un bon resum d’aquesta activitat frenètica literària del mes de setembre. Us portem resums del que va donar de sí La Setmana, la Liberisliber, i com sempre, una mica de safareig (que d’això n’hi ha hagut, i molt…!). Ens hi posem?
LAIA
Llibres entre mans
En els últims butlletins us explicàvem els llibres que estàvem llegint per la taula rodona que vam moderar a la Setmana i els de les entrevistes de la Liberisliber. Després d’aquesta muntanya russa, a la vista tenim encara una cita, de cara al novembre. Òmnium Sant Boi ha organitzat presentació de La mestra i la Bèstia, d’Imma Monsó, el llibre guanyador del premi de l’entitat a millor novel·la catalana de l’any. Compten amb nosaltres per presentar-la, i en Sergi ja ha començat a llegir-la, i la Laia ho farà en breu. Mentre espera, s’ha posat a llegir el que sens dubte és un dels llibres de la temporada: La història secreta de Donna Tartt. Sempre entre d’altres lectures, però estem dedicant estona a aquest parell.
EL SAFAREIG
Els darrers temps ens haureu vist queixar-nos de la nova ubicació i dates de la Setmana del Llibre en Català. Ens sembla denigrant que per culpa d’un esdeveniment esportiu que interessa a una minoria molt minoritària, amb molta pasta, això sí, la fira més important de la literatura en català hagi de modificar tot el seu programa. Doooooncs resulta que la Setmana aquest any ha anat molt i molt bé. En un primer moment, no ens convencien les dates i la distribució de casetes que es va fer tampoc ens va agradar, però amb el pas dels dies cada cop anàvem rebent més comentaris positius per part de les editorials amb qui anàvem parlant. Passeig Lluís Companys ha demostrat ser un lloc de molta afluència, i la Mercè un bon moment per sortir de casa. Les vendes s’han disparat, i els dubtes de seguida s’han dissipat, de manera que ara hi ha moltes possibilitats que les pròpies editorials vulguin repetir lloc i setmana. I nosaltres a callar, naturalment, perquè ens interessa que les editorials catalanes venguin molt. Si tenen beneficis, més llibres en català podran fer i oferir. Però d’una cosa no ens podran fer canviar d’idea: maleïda Copa Amèrica!
Va, a veure si podem penjar un butlletí sense necrològica. De vegades el temps passa, però no per mal, i és que si fa molts mesos ja es va anunciar que per fi tindríem Brandon Sanderson en català, el moment ja ha arribat! Aquí teniu la coberta del primer llibre que publicarà Duna Llibres: L’ànima de l’emperador. Arriba la segona meitat d’octubre, així que això és ja!
Aquests dies es van atorgar també els premis Nobel, i el de literatura va recaure en la sudcoreana Han Kang. L’anunci va aixecar polseguera a les xarxes, però val a dir que dins d’una bombolla més reduïda del que ens sembla. Nosaltres no som gaire aficionats a aquest premi, però sempre és noticiable. No hem llegit Han Kang, però ens alegrem que es premiï una llengua i un país emergents, dels quals ella n’és un dels màxims exponents. I pot ser que a algú li sembli irrellevant, però prova del que diem és que l’autora ja té quatre obres traduïdes al català (La vegetariana, Actes Humans, Blanc i La classe de grec). Per posar-ho en context, Jon Fosse, l’anterior laureate, abans de ser-ho no comptava amb cap traducció al català. Previsiblement, ara tindrem més obres de Han Kang en la nostra llengua, que això sí que ho té aquest premi, i amb sort potser també d’altres autors coreans que fins ara havien passat desapercebuts. I això sí que és una gran notícia.
ELS BOOK HUNTERS PEL MÓN
En aquest butlletí toca parlar de la Liberisliber, naturalment. Per segon cop vam pujar a Besalú per fer les quatre entrevistes de la Ràdio Web del festival i va tornar a ser una experiència fantàstica. La Liberis és una gran fira i ens encanta que es facin coses així fora de Barcelona. I no us enganyarem, l’organització ens tracta sempre molt bé. Van ser un parell de dies de coneixences, de retrobaments i de firar-se (més) llibres, quina sorpresa, oi? Aquí teniu algunes imatges de la fira d’enguany, que vam reunir en un post d’Instagram.
GOITA QUÈ FAN ARA!
El vídeo anterior en el nostre canal de Youtube era una entrevista amb l’autora Gemma Pasqual, una de les que formava part de la taula de novel·la històrica que vam moderar a la Setmana. Ara us portem un vídeo de resum de la Setmana 2024, amb una prèvia en la que parlem dels altres dos llibres, i amb l’aparició d’un “convidat” molt especial.
PAREU L’ORELLA
Doble ració de podcast en aquest butlletí! Comencem per Llegiu, que el món s’acaba!, que dedica el primer episodi de la temporada (la quarta, ja!) al dia internacional de la traducció, que es commemora el 30 de setembre. El vam enregistrar a la Setmana gràcies a la complicitat de Mentrimentres, el podcast resident. És probable que el Llegiu sigui irregular aquesta temporada, però mirarem de continuar fent-lo!
Per altra banda, el que té una periodicitat quinzenal marcada per la programació radiofònica de Ràdio Sant Boi, és el Llibres, i punt!, i de moment ja tenim previstos tots els episodis fins Nadal! En aquesta ocasió us descobrim una nova editorial de la que pensem que se’n sentirà a parlar: Jande. La seva voluntat és acostar-nos veus racialitzades i amb arrels migrants i obrir-los les portes d’un mercat editorial que sovint les esquiva. A nosaltres ens sembla un projecte interessantíssim, esperem que us cridi l’atenció!
INSTAGRAMADES
Mammalia és una novel·la que parla sobre maternitat i fertilitat, però amb un toc de CiFi que li dona un caire especial, diferent al de les novel·les que han tractat aquest mateix tema els últims anys. Un dels fets desencadenants de la història és que la seva protagonista, la Cora, topa amb una cova i unes pintures que li resulten familiars. Aquesta pintura apareix de forma reiterada al llibre, i se la descriu de la següent manera: Tres cossos agafats de les mans / El del mig, més alt / Uns hexàgons petits a la part del ventre / Els caps envoltats per un cercle. La Laia de seguida va saber que la foto de la ressenya del llibre seria aquesta, ara només calia representar-la. I per fer-ho va intentar mantenir aquesta imatge al cap, agafar les paraules de la manera més literal possible, sense tenir en compte que al final del llibre se’ns revela què vol dir, aquesta pintura… Però no ho explicarem, llegiu-lo, si ho voleu saber! Coincidiu amb la seva representació? L’haguéssiu dibuixat de manera diferent? (Entenem que no cal ni dir-ho però no som uns vàndals, tot és Photoshop!)
I per si us les heu perdut i hi voleu donar un cop d’ull, a Instagram també trobareu les ressenyes de Nascuda de Venus (Sònia Lleonart) i Tren equivocat (Rose Macaulay).
FINS AQUÍ LA TURRA
I fins aquí el Substrat d’avui! Esperem que us hagi semblat d’interès. Ja sabeu que ens ajudeu molt si ens seguiu a les diverses xarxes socials i compartiu els nostres continguts. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment.
Si voleu compartir el butlletí de manera senzilla:
Ara mateix, la Laia llegeix “La història secreta” de Donna Tartt , i en Sergi “A tota màquina” d’Ethel Lina White.
Si ens voleu preguntar alguna cosa, que fem algun aclariment o que us ampliem alguna informació, només ho heu de dir: teniu els comentaris oberts. Ens acomiadem fins la propera quinzena! I ja ho sabeu, llegiu, que el món s’acaba!