SUBSTRAT #28 - Damages
Bones notícies per la literatura catalana, i no tan bones per una premi Nobel recentment traspassada, en el que serà l'últim substrat de la temporada.
Estimades, estimats,
Si bé a l’anterior Substrat ens sorpreníem de l’alta activitat literària que hi havia aquest juliol, sembla que amb l’inici de la canícula això ha anat clarament en davallada. Nosaltres mateixos tenim les neurones fregides i, com cada any, a l’agost farem una petita pausa del butlletí. Per tant, aquest serà l’últim de la temporada!
Tot i no haver fet cap activitat literària i tenir el Llibres, i punt! també en pausa fins al setembre, en aquest Substrat encara hi trobareu cosetes! De safareig sempre n’hi ha, i de ressenyes també. Perquè una cosa que no podrà aconseguir mai la calor és fer que deixem de llegir!
Esperem doncs que pugueu fer una ullada a aquest substrat des d’un lloc ben fresquet, i que el gaudiu! Ens retrobem al setembre!
LAIA
*Els resums de ressenyes quinzenals continuaran també durant l’estiu!
LA RESSENYA
Llum de febrer, Elizabeth Strout
Autora: Elizabeth Strout
Editorial, any: Edicions de 1984, 2021
Títol original, idioma, any: Olive, Again , anglès, 2019
Gènere: Narrativa
Traducció: Esther Tallada
Número de pàgines: 379
Llegit en: Català
Poques coses han canviat a Crosby, a l'estat de Maine, des que vam deixar l'Olive Kitteridge refent la seva vida després de perdre el seu marit Henry. No era un matrimoni perfecte, però tants anys junts deixen una empremta inesborrable. La vella mestra jubilada continua tan esquerpa com sempre, amb la llengua ben esmolada, però no ha dit encara, ni molt menys, l'última paraula. La seva relació amb un altre vidu del poble, en Jack Kennison, sembla que avança, i això la fa sentir sorprenentment bé. Mentrestant, els veïns de Crosby també fan el seu camí. Una població envellida, amb els seus habitants d'origen humil i plens de prejudicis que s'enfronten als problemes propis de l'edat, a l'absència de familiars, a relacions que han perdut tota raó de ser, a la malaltia física i mental, al dol. I planant sempre, la figura de l'Olive, coneguda per tothom, temuda per molts i amb el comentari que probablement no volen escoltar sempre a punt. Entre estirabot i estirabot de la protagonista, el temps passa inexorable i cada cop costa més tot. Perquè a Crosby només sembla que no hi passa res, però en la quotidianitat passen les vides, i això ho és tot.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
EL SAFAREIG
Si fa tot just unes setmanes lamentàvem la mort de tota una premi Nobel de literatura, la canadenca Alice Munro, una autora que vam llegir per primer cop l’any passat i que ens va deixar bona impressió, aquests dies saltava una notícia que la deixa en molt mal lloc. Una filla seva, Andrea Robin Skinner, l’acusa de ser coneixedora dels abusos sexuals que va patir a mans del seu padrastre, segon marit de Munro. Segons Skinner, la seva mare va continuar casada amb Gerald Fremlin tot i saber què li feia, i fins i tot que ho entomava com una infidelitat, no com un abús, per tant no la considerava una víctima. Com pot canviar la imatge que tenim d’algú d’una plomada, eh? Us deixem la notícia de l’Ara per si la voleu llegir.
Anem a coses més alegres, i és que per primer cop la prestigiosa revista The New Yorker ha publicat un conte traduït del català! Es tracta de “Els desperfectes” de la Irene Pujadas, que amb el seu recull del mateix nom va guanyar el Premi Documenta 2020. La revista l’ha traduït com a Damages, i l’acompanya de la imatge que us posem aquí sota. Des d’aquí la nostra enhorabona a la Irene Pujadas, sempre és una alegria que el català vagi trencant barreres! Per si teniu curiositat, aquí teniu l’enllaç per llegir el conte en anglès.
Tot i que fem veure que no ho veiem, que prou feina tenim, ja comencen a sonar els títols que arribaran a llibreries al setembre. N’hi ha molts que ens fan dentetes, podríem dedicar un butlletí sencer a parlar-ne, però de moment només us ensenyem una esperada segona part que tindrem una mica abans en català que en castellà, i com que això és notícia, doncs aquí estem nosaltres per dir-ho. Es tracta del volum dos de la trilogia Iremonger, La caiguda de Foulsham, d’Edward Carey. El primer volum va agradar molt tant a amants del gènere fantàstic com a lectors més generalistes. Nosaltres el tenim encara pendent, però amb la voluntat de llegir-lo abans no surti el segon. Blackie Books el publica en català i en castellà, i en aquest cas la versió catalana està prevista abans per poder ser present a la Setmana. Aquesta és la coberta de l’edició catalana que l’editorial va mostrar fa uns dies.
ELS BOOK HUNTERS PEL MÓN
Si hem de dir si hem estat “pel món” aquests dies, direm que sí. El que passa és que en aquest cas no vol dir que haguem assistit a actes literaris. Vam ser uns dies a Budapest amb uns amics, i som tan bons creadors de contingut que ens va fer mandra fer res allà. La calor que hi fotia tampoc no hi convidava, val a dir. Però bé, com que no us podem explicar cap presentació de llibre, ni l’assistència a un premi, doncs us posem un parell de fotos de Budapest i llestos. Una inclou llibres i tot!
GOITA QUÈ FAN ARA!
Anem tard aquest mes, el resum de lectures del mes de juny, que sol arribar puntualment a principi de mes, se’ns ha endarrerit una mica. Però aquí el teniu, finalment. Hi comentem les lectures del #JunyNòrdic, però no només, també n’hi ha d’altres que potser us cridaran l’atenció, la Laia parla de l’última Maggie O’Farrell publicada i de l’obra més reconeguda de Delphine de Vigan, mentre que en Sergi desgrana un dels darrers Periscopis publicats: La colònia d’Audrey Magee. I més i més, en el vídeo els teniu tots.
PAREU L’ORELLA
Tenim el Llibres, i punt! de vacances, i encara enregistrarem un Llegiu, que el món s’acaba!, que serà a principis d’agost. Però com ja us vam avançar, us podem oferir una col·laboració que ens va fer molta il·lusió. El podcast Esperant el Cometa, un dels referents en literatura fantàstica i ciència ficció, ens va proposar participar en un dels seus episodis per parlar sobre el nostre projecte i sobre prescripció literària en català. Vam parlar de molts temes i ens sembla que va ser una conversa molt interessant. Només avisar que el nostre so no és gaire bo, haureu de para l’orella més que mai. Va ser el primer Cometa presencial, amb micros nous de trinca, i hi va haver algun problema tècnic que segur que es resoldrà en futurs episodis. Esperant el Cometa és un podcast que seguim i que fa una gran tasca de divulgació del fantàstic en català, no li perdeu la pista!
INSTAGRAMADES
La foto d’Ànimes mortes, a primer cop d’ull, es podria confondre amb alguna mena de metàfora del to be or not to be shakesperià. Però no, amics, això és Gógol! En aquest cas, en Sergi interpreta el paper Pàvel Ivànovitx Txítxikov, i li ofereix a la Laia una quantitat de diners gens menyspreable per comprar-li la calavera que aguanta a la mà. I això sí que és una mica un símbol, ja que en Pàvel no vol pas una calavera de plàstic (que, siguem sincers, no serveix per res) sinó que el que compra és… Persones mortes! Aquest personatge es dedicava a fer negoci comprant la titularitat de serfs que han mort recentment però que encara consten al cens. Obtenir cadàvers humans hagués estat més complicat (i menys higiènic), així que la calavera va ser la nostra gran aliada. Calavera que, per cert, en condicions normals presideix el despatx de la feina d’en Sergi. La funció? Foragitar visites indesitjades, diuen…
I per si us les heu perdut i hi voleu donar un cop d’ull, a Instagram també trobareu les ressenyes de Res no s’oposa a la nit (Delphine de Vigan) i Tant és (Agota Kristof).
FINS AQUÍ LA TURRA
I fins aquí el Substrat d’avui! Esperem que us hagi semblat d’interès. Ja sabeu que ens ajudeu molt si ens seguiu a les diverses xarxes socials i compartiu els nostres continguts. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment.
Si voleu compartir el butlletí de manera senzilla:
Ara mateix, la Laia llegeix “Xina Muntanya Zhang” de Maureen F. McHugh i en Sergi “L’habitació d’en Giovanni” de James Baldwin.
Si ens voleu preguntar alguna cosa, que fem algun aclariment o que us ampliem alguna informació, només ho heu de dir: teniu els comentaris oberts. Ens acomiadem fins la propera quinzena! I ja ho sabeu, llegiu, que el món s’acaba!