SUBSTRAT #27 - Surfistes literaris
El juliol fa olor de vacances, però hi passen més coses de les que semblen. Ara bé, a la platja només ens hi acostem si hi ha llibres pel mig...
Estimades, estimats,
Quina calor que fa, com es nota que ja ha acabat el Juny Nòrdic. Nosaltres ja no ens podem responsabilitzar del temps d’aquest mes, ja vam fer prou al passat!
Està sent un juliol inesperadament actiu. Tenim la idea que al juliol ja es publiquen pocs llibres i tot va entrant en letàrgia per aturar-se del tot a l’agost, però com veureu al butlletí hem fet algunes cosetes interessants que mereixen ser explicades. De moment nosaltres no parem, però a l’estiu sempre bé de gust fer continguts una mica més fresquets i distesos, ja els anirem compartint.
Què us sembla rebre només un mail cada setmana? No tan pesat, oi? S’aniran alternant els butlletins i els reculls de ressenyes cada dilluns, i esperem que amb això trobeu sempre contingut interessant. Als reculls intentarem afegir-hi també algun contingut extra, si escau, perquè siguin alguna cosa més que ressenyes agrupades. En qualsevol cas, ja sabeu que ens podeu deixar el vostre feedback.
Endavant amb el substrat d’aquesta quinzena, bona lectura!
SERGI
LA RESSENYA
Tant és, Agota Kristof
Autora: Agota Kristof
Editorial, any: Amsterdam, 2024
Títol original, idioma, any: C'est égal i Où es-tu Mathias? , francès, 2005-2006
Gènere: Relats
Traducció: Marc Parera
Número de pàgines: 107
Llegit en: Català
Tothom que ha llegit Claus i Lucas ha quedat escandalitzat, en major o menor mesura. Si més no, la primera part, que les altres potser no agraden a tothom de la mateixa manera. El gran quadern, primer llibre de la trilogia, és un text pertorbador que explica la deshumanització de dos germans, els horrors que la guerra ha provocat. Perquè Kristof sap fer-nos esfereïr presentant-nos la crua realitat, sense fer servir altra cosa que els terrors que els éssers humans provoquem. Però que passa si l'autora hongaresa afegeix a la seva narrativa alguns elements no tan realistes, a banda dels comportaments més delirants imaginables? Doncs que tenim aquest Tant és, un recull de 26 contes brevíssims, però que contenen tota l'essència Kristof. En un parell de pàgines i amb quatre detalls és capaç de posar-te els pèls de punta o generar-te un mal rotllo que costa treure's de sobre. Relats desproveïts de qualsevol afegitó superflu, que van de cara a barraca per generar un gran impacte i, de passada, expulsar tots els dimonis que l'autora portava dins.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
EL SAFAREIG
Si a l’anterior Substrat us parlàvem del premi Llibreter, potser el més important del panorama català que s’entrega a obra publicada, avui us parlem del premi més ben dotat de les lletres catalanes: el Sant Jordi, que atorga 60.000 euros directes al guanyador, a banda del prestigi, és clar. Aquest guardó impulsat per Òmnium Cultural, es coedita amb una editorial que es tria per concurs. Els darrers anys era Proa (Grup 62) el segell que el publicava, i de 2025 a 2027 aquesta tasca la durà a terme Univers, que recentment ha passat a formar part del grup Abacus Futur. La proposta d’aquest nou grup inclou una gran inversió en màrqueting, l’aposta pels formats digitals i la publicació de l’obra guanyadora en castellà al segell Navona que li permetrà presentar-se al FIL de Guadalajara. Ara ja sabem el futur del premiat, només queda saber quin llibre serà!
Fa unes setmanes a xarxes celebràvem que la novel·la L’oceà al final del camí havia guanyat el Premi Ictineu a millor novel·la traduïda, ja que el seu autor Neil Gaiman va fer un vídeo agraint molt la feina al seu traductor al català Lluís Delgado. Doncs bé, malauradament Neil Gaiman ha estat notícia també els últims dies, però per un motiu molt més desagradable. Cauen sobre ell dues acusacions per agressió sexual i per pràctiques sexuals violentes i degradants. No cal dir que des d’aquí condemnem qualsevol forma d’abús i més des d’una posició de superioritat, ja que les dues denunciants eren la cangur de la seva filla i una fan, i que esperem que si es confirmen els fets no quedin ràpidament en l’oblit, com ja ha passat altres casos. Ens decep moltíssim saber això d’un autor que admiràvem i que és un puntal dins de la literatura de gènere, però res no pot servir com a atenuant d’aquest comportament delictiu. Aquí teniu l’enllaç a la notícia de la pàgina ESPINOF.
ELS BOOK HUNTERS PEL MÓN
El passat 27 de juny es va celebrar la gala de lliurament del Premi Llibreter, un acte conduït per Anna Guitart que va ser molt distès i reivindicatiu. Ja us vam explicar que vam fer una entrevista a la comissió organitzadora i que l’empresa de comunicació que fa difusió del premi ens va oferir la possibilitat d’assistir-hi, i no ho vam desaprofitar. Val a dir que, com a novells en la matèria, ens pensàvem que els guanyadors es farien públics a la mateixa gala, però s’havien anunciat al migdia en una roda de premsa. Tot i així, ens va agradar ser-hi al vespre per copsar l’ambient i sentir els discursos d’agraïment, que van ser molt reeixits, especialment els de l’Albert Pijuan (guanyador del premi en categoria juvenil en llengua catalana per I diumenge, meteorit) i Jordi Massó (guanyador de la categoria literatura catalana per Xacona).
Quina il·lusió que ens va fer quan l’Altra Editorial ens va contactar per proposar-nos una trobada amb altres bookstagrammers per presentar-nos una de les seves darreres novetats: Exhalació de Tim Winton. Un llibre que parla de surf, però que parla de moltes altres coses també. La trobada va tenir lloc ben a tocar de la platja de la Mar Bella de Barcelona, en un escenari incomparable. Només calia sentir la Vanesa Moreno i la Marina Llompart parlant d’Exhalació per adonar-se de que es tracta d’un llibre especial que els ha causat un gran impacte. Van tenir la gentilesa de regalar-nos un exemplar als assistents, i ens han deixat amb moltes ganes de llegir-lo, cosa que no trigarem gens a fer, però ens consta que altres assistents ja s’hi han posat. No és d’estranyar, com ens van deixar les expectatives. El llegirem i us en parlarem ben aviat, segur.
GOITA QUÈ FAN ARA!
Alguna vegada li pregunten a en Sergi com pot llegir tant. En realitat, tampoc no és tan excepcional, perquè hi ha molta gent de l’entorn bookstagrammer i book-el-que-sigui que llegeix més llibres que ell i més gruixuts. Però sí que són una bona colla al llarg de l’any. Doncs bé, per explicar els seus secrets, ha decidit gravar-se durant tot un dia laborable, un dia de plena rutina, perquè veieu en quins moments llegeix i quanta estona s’hi posa. En aquesta càpsula que us presentem ho podreu descobrir. Ja veureu que no desaprofita cap ocasió!
PAREU L’ORELLA
En aquest apartat no us podem oferir cap contingut, perquè el Llibres, i punt! està de vacances, anem al ritme de la ràdio, que ens marca quan acaba una temporada i s’inicia la següent. El nostre podcast tornarà al setembre, amb moltes ganes, i ja amb moltes idees per començar amb força. Tampoc no hi ha Llegiu, que el món s’acaba!, estem mirant de trobar alguna data per gravar tots quatre, però encara és indeterminada.
El que sí que us podem dir és que ens han convidat a participar en un episodi d’Esperant el Cometa, el podcast del Biblionauta, i ens fa molta il·lusió. Per si no el coneixeu, és el podcast referent de la literatura fantàstica en català, podrem treure a passejar la nostra vena més friki! No sabem encara quan s’emetrà, però probablement us el podrem compartir al proper butlletí.
INSTAGRAMADES
Si us diem que per fer la foto de La colònia d’Audrey Magee hem fet una escapadeta a Irlanda, colaria? Segurament no, perquè: a) el blau del cel de la foto a Irlanda el deuen veure tres dies l’any i ja seria casualitat que haguéssim coincidit amb aquest fenomen meteorològic tan estrany per ells, i b) amb la de coses que expliquem que hem fet els últims quinze dies, quan hem tingut temps d’agafar un avió? Doncs efectivament, no és l’Atlàntic, el mar de la foto (però hagués molat, no ho negarem). En aquest Substack, però, us hem donat una pista important que us pot ajudar a desxifrar on hem fet la foto… Preparats? Llestos? Efectivament, la foto de La colònia la vam fer… a la platja de la Mar Bella de Barcelona, aprofitant l’esdeveniment de l’Altra Editorial! No serà que som uns genis de la gestió del temps i que ens ho fem venir bé per aprofitar qualsevol ocasió? Doncs sí, una estona abans de trobar-nos amb la resta de prescriptors literaris, vam fer una excursió per la platja. Ens vam allunyar de la zona de bany i, un cop a l’espigó, vam intentar fer quadrar la imatge de la coberta amb la línia de l’horitzó. La idea era que el braç de la Laia no sortís a la foto, però la brisa marina no tolera els frikis bookstagrammers que fan el pallús a la platja, així que aguantar-lo era l’única manera de mantenir la verticalitat del llibre. Al final va quedar prou reeixida!
I per si us les heu perdut i hi voleu donar un cop d’ull, a Instagram també trobareu les ressenyes de Skugga-baldur (Sjón) i Miquel Strogoff (Jules Verne) en format vídeo, Un far a la fi del món (Gerard Guix) i L’amor dels homes singulars (Victor Heringer).
FINS AQUÍ LA TURRA
I fins aquí el Substrat d’avui! Esperem que us hagi semblat d’interès. Ja sabeu que ens ajudeu molt si ens seguiu a les diverses xarxes socials i compartiu els nostres continguts. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment.
Si voleu compartir el butlletí de manera senzilla:
Ara mateix, la Laia llegeix “Exhalació” de Tim Winton i en Sergi “Llum de febrer” d’Elizabeth Strout.
Si ens voleu preguntar alguna cosa, que fem algun aclariment o que us ampliem alguna informació, només ho heu de dir: teniu els comentaris oberts. Ens acomiadem fins la propera quinzena! I ja ho sabeu, llegiu, que el món s’acaba!