SUBSTRAT #25 - David i Goliat
Tornem després d'unes setmanes de descans en les que vam fer un viatget, i us portem notícies de menuts i de gegants en ple #JunyNòrdic.
Estimades, estimats
Ja tornem a ser aquí després d’una mica més d’un mes, i és que com us vam comentar, vam fer una aturada de xarxes per desconnectar una mica, que a més coincidia amb unes setmanes de vacances que ens vam agafar de les nostres feines, sí, aquelles que ens paguen les factures. A banda de llegir i fotre la tabarra a totes les xarxes, una altra cosa que ens agrada fer és viatjar. Aquest cop hem visitat l’Illa de la Reunió, un territori francès d’ultramar, que per si no situeu en el mapa, queda a la dreta de Madagascar. Tota una experiència, de la qual només us n’ensenyarem les llibreries, és clar, hahaha.
No sabem si hem descansat o no, si hem recuperat forces o no. Però tot just arribar començava la nostra iniciativa de mes temàtic de lectura: el #JunyNòrdic. Sempre ens fa il·lusió que la gent s’animi a llegir algun llibre nòrdic per aquestes dates, ja hem vist força gent per instagram animada a fer-ho! I nosaltres també estem fent les nostres lectures refrescants, és clar! Ja us n’anirem parlant.
De moment, us deixem amb el butlletí número 25, que tot i l’aturada, també té cosetes que esperem que siguin del vostre interès.
SERGI
LA RESSENYA
El refugi del temps, Gueorgui Gospodínov
Autor: Gueorgui Gospodínov
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2024
Títol original, idioma, any: Vremeubezhishte, búlgar, 2020
Gènere: Ciència Ficció
Traducció: Marc Casals
Número de pàgines: 315
Llegit en: Català
Una de les pors més grans que tenim els humans és perdre el cap quan ens fem grans. Perdre la consciència de la realitat, oblidar tot allò que ens envolta. En Gaustí ha tingut una idea per combatre els estralls de l'Alzheimer, una de les malalties més aterridores que ens afecten: construir una clínica en la que cada planta estigui ambientada com una dècada del segle XX, i en la que cada pacient hi pugui trobar el seu temps de confort. La prova pilot es fa a Zúric, però de seguida obren altres clíniques semblants en altres països, perquè la iniciativa té un gran èxit i funciona molt bé. Cada cop són més específiques, més detallades. En Gaustí confessa al nostre narrador que li agradaria escalar-ho, fer barris sencers ambientats en temps passats, i per què no ciutats? Però el que no s'esperen és que la iniciativa cridarà l'atenció dels països eurpeus. Europa sap que ja no té futur, que el seu moment de glòria ha passat i que les previsions del què vindrà no són bones. Per què no refugiar-se en el passat? Per què no tornar al temps en que més feliços érem. Cada país al seu, que tots han passat per èpoques de tot. Europa es disposa a decidir en quin temps passat es refugiarà. Començant per Bulgària, el lloc d'origen dels dos protagonistes.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
EL SAFAREIG
Aquesta setmana passada es va formalitzar finalment la creació d’Abacus Futur, que vol moure’s entre en el món editorial i el món audiovisual. Els responsables són la Cooperativa Abacus i l’empresari Jaume Roures. El grup Abacus, que a banda de la cadena de papereries ja comptava amb els segells Amsterdam, Ara Llibres i La Casa dels Clàssics entre d’altres, incorpora ara els segells de Grup Enciclopèdia: Viena Edicions, Univers, La Galera, Navona i uns quants més. La notícia ha despertat certa suspicàcia entre les editorials petites i independents, perquè la creació d’un conglomerat així afectarà al sector sí o sí. Com? Ja ho veurem. Però ara ja hi haurà tres grups gegants (Abacus Futur, Planeta i Penguin) que probablement marcaran més distància entre uns i altres. Si us interessa la notícia, us deixem un enllaç a l’article d’en Francesc Bombí-Vilaseca a la Vanguardia.
I d’un extrem a l’altre. Mentre grups editorials es fusionen, també hi ha nous projectes que lluiten per veure la llum. Aissata M’ballo Diao i Diana Rahmouni Audenis volen posar en marxa el projecte Jande Editorial per donar veu a persones racialitzades o d’ascendència migrant que han tingut problemes per accedir al mercat editorial català. També volen traduir al català veus internacionals que no ens estan arribant. Les dues editores tenen una llarga trajectòria en el sector i ara han engegat una campanya de crowdfunding per poder tirar endavant Jaunde. Us deixem aquí l’enllaç al micromecenatge per si voleu contribuir al projecte, perquè ens sembla una proposta molt interessant.
ELS BOOK HUNTERS PEL MÓN
El títol d’aquesta secció aquest cop té més sentit que mai. Com us comentàvem a la introducció, la segona quinzena de maig vam fer vacances i vam viatjar a l’Illa de la Reunió. Es tracta d’una illa petita, marcada per la seva orografia on la majoria de ciutats grans estan a la costa, amb la típica carretera circular que li dona la volta, i al mig un volcà (dels més actius del món) i valls força salvatges. Natura, barreja ètnica a tope i estirar les cames, que sempre va bé. Però bé, com que no som un compte de continguts sobre viatges (tot i que si alguna agència vol ajudar-nos a ser-ho, parlem-ne), només hem compartit records de l’experiència a les nostres xarxes personals. A EBH vam compartir un vídeo amb les millors llibreries que hem trobat per allà baix. Déu n’hi do que ben servits estan! I a més, algun autor català traduït al francès també hi vam trobar! Aquí us el compartim per si no l’heu vist.
Abans de marxar de vacances, però, també vam tenir el plaer de ser convidats a la nostra primera partida de rol. Sí, heu llegit bé, la primera, no hi havíem jugat mai! En Marc Pastor, autor del llibre L’horror de rèquiem i de la guia Lo rol de rèquiem, que s’inspira en l’univers del llibre, va muntar una partida amb la complicitat de l’editorial i la llibreria Gigamesh. La resta de jugadors, professionals del món de la comunicació cultural del país, tampoc n’eren grans experts, així que va ser una partida per a dummies. Un matí molt divertit i una nova experiència al sac!
I ja amb els peus a terra, també vam assistir a la projecció de la pel·lícula Rebecca d’Alfred Hitchcock a la biblioteca Xavier Benguerel, que servia com a tancament del club de lectura del llibre de Daphne du Maurier que va fer El Reducte Català. Tot i que Rebecca és tot un clàssic, nosaltres encara no l’havíem vista, de manera que desconeixíem les llicències cinematogràfiques que es va prendre el director i la manera com van ser interpretats els personatges, els quals avui en dia ja formen part de l’imaginari col·lectiu.
GOITA QUÈ FAN ARA!
Al maig hi va haver només un vídeo a youtube, ja que ja teníem planejat fer una aturada a xarxes. Un vídeo amb dues parts que, per una banda, resumia les lectures d’abril, i per l’altra avançava el Juny Nòrdic per engrescar-vos a llegir literatura escandinava durant aquest mes. I per cert, no vam fer com habitualment, que cadascú tria un parell de llibres de les seves lectures del mes i els desenvolupem, sinó que vam parlar una miqueta de tots els llibres que havíem llegit a l’abril, tant si ens havien agradat com si no. Sembla que el format va agradar, potser ho seguirem fent així!
PAREU L’ORELLA
Si en el tema vídeo no hem pogut produir gaire cosa durant el maig, en l’apartat sonor sí que se us acumula la feina si no heu escoltat encara els episodis 21, 22 i 23 del podcast Llibres, i punt. Això de fer un programa periòdic a la ràdio és molt xulo i ens agrada molt, però la ràdio no s’atura quan nosaltres volem! És de les poques coses que no es van aturar quan vam fer pausa de xarxes per les vacances i s’ha seguit publicant un episodi cada quinze dies.
Al LiP 21 vam comptar amb la Joana i la Marta del podcast Safareig Literari i vam parlar amb elles de literatura Young Adult i de què llegeix el jovent avui en dia. Bretxa generacional important, aquí! Però ens ho vam passar molt bé amb elles.
Després vam voler celebrar els 10 anys de l’editorial L’Altra, un dels referents de l’edició independent en català, parlant amb la seva editora Eugènia Broggi. Vam anar a entrevistar-la a la seu de l’editorial i teníem tant per preguntar-li que l’episodi no té el format habitual, però escoltar l’Eugènia és un autèntic plaer!
Finalment, i en honor al Juny Nòrdic, vam voler parlar amb dues persones imprescindibles per aquesta iniciativa, ja que la majoria de la població catalana (ens hi incloem!) no pot llegir literatura escandinava en versió original. Elles són la Inés Garcia i la Carolina Moreno, dues traductores de referència que ens acosten llengües per nosaltres molt desconegudes. I no només això, són unes autèntiques erudites en la matèria, per això estem molt agraïts que s’avinguessin a venir a xerrar una estona amb nosaltres.
INSTAGRAMADES
A Les lluminoses, Lauren Beukes inventa una trama detectivesca que supera les barreres de l’espai i el temps, amb un assassí en sèrie de dones que serà perseguit per una de les seves víctimes. El llibre el va llegir la Laia i li va encantar, i tenia bastant clar que la idea de la foto inclouria representar a les deu víctimes d'en Harper i com totes elles també acaben connectades d’alguna manera per certs objectes. El que no sabíem a l’inici és que la pròpia autora, per fer la promo del llibre, havia fet una foto espectacular amb aquesta mateixa idea. Quan en Sergio, un dels editors de Mai Més, ens va passar la foto, ens va encantar, així que la vam intentar imitar! Si entreu al post i llisqueu cap a la dreta, veureu a Lauren Beukes en plena acció, davant d’un panell propi d’un detectiu professional on hi ha representades les diferents víctimes i pistes de les quals es diposa. No ens acostem pas a la brutal foto de Beukes, però ho intentem! Si la ressenya us crida l’atenció, no feu massa zoom per no fer-vos spoilers. I si el llegiu, ja us avisem que acabareu fent un mapa com aquest! Agafeu paper i boli!
I per si us les heu perdut i hi voleu donar un cop d’ull, a Instagram també trobareu les ressenyes de dos llibres de La Segona Perifèria en format vídeo (Agafar les Regnes, de Kathryn Scanlan i La porta, de Magda Szabó), Les regles del mikado (Erri de Luca), Ortiga i os (T. Kingfisher), El cercle de dones de la senyora Tan (Lisa See) i La dona que s’assemblava a Greta Garbo (Maj Sjöwall i Tomas Ross).
FINS AQUÍ LA TURRA
I fins aquí el Substrat d’avui! Esperem que us hagi semblat d’interès. Ja sabeu que ens ajudeu molt si ens seguiu a les diverses xarxes socials i compartiu els nostres continguts. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment.
Si voleu compartir el butlletí de manera senzilla:
Ara mateix, la Laia llegeix “La distància que ens separa” de Maggie O’Farrell i en Sergi “Un far a la fi del món” de Gerard Guix.
Si ens voleu preguntar alguna cosa, que fem algun aclariment o que us ampliem alguna informació, només ho heu de dir: teniu els comentaris oberts. Ens acomiadem fins la propera quinzena! I ja ho sabeu, llegiu, que el món s’acaba!