SUBSTRAT #20 - Una de freda i una de calenta
Un període de molta activitat virtual i poca de presencial, marcat per un nou assoliment a Instagram i la polèmica de Sant Jordi a Barcelona.
Estimades, estimats,
Arribem al butlletí número 20 i és un número que comença a fer goig, però és una altra xifra la que volem destacar avui. I és que hem arribat als 7000 seguidors a Instagram i estem molt contents. Per nosaltres és una passada arribar a tanta gent, sembla increïble. Per un compte que només parla de llibres i ho fa exclusivament en català no són números habituals (per desgràcia). Però pels estàndards de la xarxa no són res, és clar. Hi ha molts creadors de continguts en català que tenen desenes i centenars de milers de seguidors, senyal que el que fan agrada i interessa!
Nosaltres anirem fent les nostres cosetes, i si tenim la sort de seguir creixent serem feliços. És anar massa enllà somiar en arribar als 10K fent el que fem, sense comprar seguidors, sense publicitar-nos i sense recórrer a altres llengües? Potser sí. Per si de cas és possible, no dubteu en parlar de nosaltres amb els vostres coneguts que penseu que poden estar interessats en el nostre contingut. Ja sabeu que som a totes les xarxes, però Instagram és on vam néixer i fa il·lusió que sigui allà on més gent ens coneix i veu les nostres publicacions. En realitat, vam néixer a Barcelona. Però aquesta és una altra història.
Us deixem el butlletí d’aquesta quinzena, esperem que us distregui una estona!
(SERGI)
LA RESSENYA
Una mínima infelicitat, Carmen Verde
Autora: Carmen Verde
Editorial, any: Més Llibres, 2024
Títol original, idioma, any: Una minima infelicità, italià, 2022
Gènere: Narrativa
Traducció: Alba Dedeu
Número de pàgines: 169
Llegit en: Català
La vida de l'Annetta podria haver estat molt diferent, però és molt baixeta, molt més del que li toca per edat, i no sembla que hagi de créixer. El seu pare és empresari tèxtil i el negoci rutlla, es pot dir que són una família benestant. Però d'alguna manera el defecte de l'Annetta fa que no l'acceptin com una filla es mereix. Es va fent gran acomplexada i sempre pendent que la seva mare. La Sofia Vivier és una dona orgullosa i independent, sempre fa la seva i descuida la filla, no li demostri els sentiments que anhela. Quan el seu pare contracta una majordoma perquè vigili la nena, a instàncies d'una mestra manefla, el remei resulta ser pitjor que la malaltia. La Clara Bigi és una dona malcarada i autoritària que els fa la vida impossible, tant a la mare com a l'Annetta. I per desgràcia, el pare mor i les deixa totes dues soles. L'abisme entre elles es fa encara més gran. La nostra menuda protagonista, convertida ja en dona, sentirà la necessitat de romandre al costat de la seva mare, que ha perdut el nord definitivament i no sembla que se n'hagi de sortir sense ajuda, mentre continua anhelant aquest amor i aquesta aprovació materna que sempre li ha faltat.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
EL SAFAREIG
Comencem la secció amb una bona notícia i és que Barcelona serà la ciutat convidada al FIL Guadalajara 2025, el Festival Internacional del Libro que se celebra a Mèxic i que és l’esdeveniment literari més gran de Llatinoamèrica, i la segona fira del llibre a nivell mundial per darrere de la de Frankfurt. Aquesta fira dona molta importància a la ciutat convidada i l’Ajuntament de Barcelona ha designat la periodista i guionista Anna Guitart per ser la comissària de les activitats que representaran la capital catalana. Ens sembla una tria excel·lent, admirem molt la feina d’Anna Guitart i li desitgem molta sort en aquesta tasca. I que tingui tot el suport que li calgui, és clar.
I una de freda i una de calenta, perquè l’Ajuntament de la ciutat i la Generalitat han reclamat a la Cambra del Llibre el copagament de la diada de Sant Jordi, de manera que el gremi ha informat que enguany per tenir parada al centre de Barcelona caldrà pagar una quantitat que pot anar de 100 a 500 € en funció de la mida de la parada i de si estan agremiats o no. Fins ara les administracions s’encarregaven de les despeses de la Diada. Debats de si és lògic o no que els paradistes paguin en una festa com aquesta, la notícia no s’ha posat gaire bé a diverses editorials i llibreries que s’han significat a xarxes i que denuncien, sobretot, el secretisme de les negociacions i com s’han assabentat de tot l’assumpte. Ho seguirem de ben a prop perquè Sant Jordi és el dia més important de l’any pel sector i un dels dies preferits de la majoria de catalans. Notícies com aquesta no ajuden a generar bon ambient, precisament.
Per acabar, fer-nos ressò que la Fundació Bomosa d’Andorra i l’Editorial Chronos acaben de convocar el Premi Bagaleu de novel·la curta sobre ficció climàtica. El termini per entregar propostes ja s’ha iniciat i hi ha temps fins al desembre. Si us agrada escriure sobre aquests temes, que tenint en compte com tenim el planeta donen per molt, aquí us deixem les bases completes per si us animeu a participar-hi.
ELS BOOK HUNTERS PEL MÓN
Aquests dies hem estat força actius a xarxes, però en canvi no hem assistit a cap acte ni participat en cap activitat literària. Per no fer, no hem ni entrat en una llibreria (on és la icona del crit de Munch quan la necessites?). Però ja vindran, ja. De moment us expliquem que el proper cap de setmana hi ha una trobada que ens fa molta il·lusió. Els integrants del Reducte Català, aquest col·lectiu que fem ressenyes i parlem de llibres a Instagram en llengua catalana, ens trobarem a Vilanova per fer tancament de l’any 2023, parlar de quins són els llibres i autors que més destaquem de l’any, valorar com va anar el Repte Reducte i fer una mica de pinya. I vaja, per dinar plegats, per què negar-ho. Al proper butlletí ja us ensenyarem alguna foto de la trobada!
GOITA QUÈ FAN ARA!
Per tancar el febrer vam compartir en obert una nova vídeo-càpsula d’aquestes que fem últimament. Diem en obert només per recordar que els nostres mecenes de la pàgina de l’Aixeta les poden veure en primícia uns quants dies abans que es publiqui al nostre compte de youtube. En aquesta ocasió la Laia parla de les col·leccions editorials. En alguns casos les diferències estètiques són molt evidents, però en d’altres cal fixar-se en els detalls. Coneixíeu aquests petits secrets que explica?
I també hem penjat el resum de lectures de febrer, un mes que no passarà als anals de la història, però sempre hi ha llibres a destacar. Parlem una mica de 7 dels 11 que vam llegir entre els dos, tant per bé com per malament. Ciència ficció clàssica, Jane Austen, llibres curts i estranyots, un llibre amb més ciència de la que sembla… vaja, per a tots els gustos, escoltin.
PAREU L’ORELLA
Fa uns quants butlletins us parlàvem d’una escapada a Palma que vam fer a finals de gener. Allà vam fer turisme llibreter (i també turisme gastronòmic, per què negar-ho), i vam aprofitar per enregistrar algunes peces en diferents formats. El que encara no us havíem ensenyat eren dues entrevistes, una a la Miquela Serra, llibretera de la Quart Creixent, i l’altra a la Laura Dorado, bookstagrammer mallorquina en llengua catalana que porta el compte @llegironollegir. Totes dues s’inclouen en el Llibres, i punt! 16, un episodi que parla de llibreries de tot el territori que cuiden el seu fons en català, i de la dificultat de mantenir el català quan fas continguts a les xarxes. Esperem que us agradi el tema, i escolteu la Miquela i la Laura sobretot, que val la pena!
INSTAGRAMADES
Potser alguns de vosaltres haureu quedat embafats de publicacions, comentaris i homenatges al voltant del 8M. Nosaltres (gairebé) cada any hem fet algun tipus de contingut pel que fa a dones en el món literari, des de diferents perspectives. Ens agrada destacar certs dies especials (el de les llibreries, el de les biblioteques, el de la llengua materna, el de la traducció), i sí, el 8M també. El 2022 vam destacar protagonistes literàries femenines canyeres i que recordem especialment; el 2023, les editores que capitanegen moltes de les editorials que publiquen en català, treballadores incansables i sovint desconegudes; i enguany hem dedicat un vídeo a les traductores amb més representació a casa nostra o que més ens agraden. Sense elles no podríem llegir literatures d’arreu del món, ni gaudir-les de la mateixa manera. En parlem i reivindiquem la seva tasca tot l’any a les ressenyes, als vídeos i a les nostres intervencions radiofòniques. Fer-ne un Reels i veure-les a totes juntes, però, és quelcom que ens venia de gust fer i que ens emociona. Bé, mentida, no hi són pas totes, només una petita representació. Però ja ens enteneu.
I per si us les heu perdut i hi voleu donar un cop d’ull, a Instagram també trobareu les ressenyes de L’home a qui ja no agradaven els gats (Isabelle Aupy), Seny i sentiment (Jane Austen), Entreacte (Rut Vidal Oltra), i el reels del booktag de Plats Bruts, que vam crear a Youtube setmanes enrere.
FINS AQUÍ LA TURRA
I fins aquí el Substrat d’avui! Esperem que us hagi semblat d’interès. Ja sabeu que ens ajudeu molt si ens seguiu a les diverses xarxes socials i compartiu els nostres continguts. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment.
Si voleu compartir el butlletí de manera senzilla:
Ara mateix, la Laia llegeix “A casa teníem un himne” de Maria Climent i en Sergi “La cartoixa de Parma” de Stendhal.
Si ens voleu preguntar alguna cosa, que fem algun aclariment o que us ampliem alguna informació, només ho heu de dir: teniu els comentaris oberts. Ens acomiadem fins la propera quinzena! I ja ho sabeu, llegiu, que el món s’acaba!