Estimades, estimats,
El segon butlletí d’Els Book Hunters arriba en plena febre de Sant Jordi. I tot i que estem en sequera i tots hem vist imatges devastadores de com estan els nostres embassaments, creuarem els dits per tenir una diada ben assolellada, encara amb el record de les tempestes i pedregades de l'any passat. Que s'esperi a dilluns, i llavors ja pot caure el diluvi universal! On sí que podria caure un llamp és sobre la maleïda llista dels més venuts, que ja corre des de fa setmanes pels mitjans de comunicació...
Sant Jordi és un dia que des del sector del llibre es viu amb molta intensitat a totes les baules de la cadena, i per nosaltres les setmanes prèvies també han estat més mogudetes del que és habitual. Els marcians ens han fet una visita al nostre minipis, ens van fer una entrevista al digital MetaData, hem compartit els nostres desitjos lectors amb la llibreria La Viatgeria de Calonge, i també hem participat a un vermut literari a Olesa de Montserrat en col·laboració amb Òmnium i la llibreria Núria. Desitjar que la febre literària duri més enllà de Sant Jordi potser és demanar massa, així que intentem gaudir-ne sempre que sigui possible.
(LAIA)
LA RESSENYA
Contes filosòfics, Voltaire (Bernat Metge Universal)
Autor: Voltaire (François-Marie Arouet)
Editorial, any: Bernat Metge Universal, 2022
Títol original, idioma, any: Romans et contes, francès, 1715-1775
Gènere: Relats
Traducció: Joan-Lluís Lluís
Número de pàgines: 802
Llegit en: Català
Podríem arribar a pensar que els provocadors, aquells que diuen obertament allò que altres no s'atreveixen a dir, els que són transgressors i es mostren canalles, són un producte de l'actualitat, especialment de l'àmbit televisiu. L'enfant terrible cotitza a l'alça, tot i que de tant en tant algun hagi d'acabar retirant-se amb la cua entre cames. Però de cap manera és una invenció dels nostres dies. Al segle XVIII un francès enginyós, massa intel·ligent per la gent de què s'envoltava, ja va conrear una fama notable en l'art d'escandalitzar i d'ofendre els poders més establerts. Potser no va ser el primer i definitivament no seria l'últim. Però va excel·lir en aquesta disciplina. Aquest no és altre que François-Marie Arouet, que tothom coneix pel misteriós malnom de Voltaire. A banda d'enemistar-se amb múltiples corts europees i portar els religiosos de corcoll, Voltaire va ser un escriptor prolífic en la majoria de camps. Precisament, els textos que recull aquest volum de vuit-centes pàgines són els que ell menys valorava: els contes i relats de ficció. No els atorgava gaire crèdit i donava molta més importància a altres gèneres que cultivava, com ara l'assaig. Però no és per casualitat que hagin transcendit al llarg dels segles. L'enginy esmolat de Voltaire, la seva ironia i mala bava, es reflecteixen clarament en aquests relats plens de reflexions filosòfiques disfressades de faules i relats d'aventures. "Contes filosòfics" reuneix per primer cop en català tota la seva narrativa curta, amb una traducció actualitzada d'en Joan-Lluís Lluís i una edició que revaloritza qualsevol biblioteca personal.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
EL SAFAREIG
Passen moltes coses al sector editorial català i hem pensat que podem fer un apartat de “notícies” de les quals ens assabentem i que val la pena compartir.
Per començar, heu de saber que hi ha vida més enllà de Sant Jordi! Si teniu un pressupost limitat, guardeu-ne una part per principis de maig, perquè aviat arriba la nova novel·la de la Irene Solà “Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres”. L’autora de “Canto jo i la muntanya balla” serà la gran aposta d’Anagrama per després de la diada. No podem dir que nosaltres siguem gaire fans de l’autora, però com que té un gran públic, que ho tingueu en compte!
Per altra banda, i seguint amb informacions que us faran buidar les butxaques, el proper cap de setmana del 20-21 de maig se celebra a la fàbrica Fabra i Coats de Barcelona la novena edició de la Fira Literal, la fira d’idees i llibres radicals. Un espai privilegiat, moltes paradetes de llibres i possibilitat real de poder parlar amb calma (Sant Jordi no és el dia…) amb gent del sector editorial i conèixer la seva feina de prop. Nosaltres segur que hi anirem, ens hi trobarem?
ELS BOOK HUNTERS PEL MÓN
La proximitat de Sant Jordi fa que durant el mes d’abril hi hagi moltes activitats literàries programades. Però aquest cop us parlem d’una de la qual hem estat protagonistes. La bona gent d’Òmnium Pla de Montserrat ens va proposar fer un vermut literari per recomanar llibres de cara a la diada. Com sempre diem, nosaltres no recomanem llibres, però vam parlar d’algunes de les lectures que més ens han agradat/impressionat/interessat els últims temps, amb l’esperança d’haver engrescat els assistents a la seva lectura. És un format que ja havíem fet a Sant Boi pels vols de Nadal i que va agradar força. Volem agrair també la gran acollida als dos comerços que hi col·laboraven, la llibreria Núria i l’espai gastronòmic El Pebre. Si passeu per Olesa feu-los una visita, us encantaran!
Això ens porta, deixeu-nos-ho dir, a que estem oberts a activitats literàries fora de la pantalla, ja siguin presentacions de llibres, taules rodones o formats més distesos, tot és parlar-ne! Ens agrada assistir a aquesta mena d’actes, però també fer-los. Si teniu alguna proposta per nosaltres, ens podeu contactar a través del correu o qualsevol de les nostres xarxes.
Però si hi ha una cosa que ens fa molta il·lusió (i una mica de vergonya també), és que la gent del programa cultural de TV3 “Quan arribin els marcians” ens van venir a fer una entrevista com a creadors de continguts, per explicar què fem i com. El programa sencer es va emetre la nit del 16 al 17 d’abril i es pot recuperar a la carta. Si feu clic AQUÍ hi aneu directes!
GOITA QUÈ FAN ARA!
Principi de mes és sinònim de resum de lectures del mes anterior, en aquest cas març. Al nostre vídeo resum mostrem les nostres 12 lectures i destaquem els llibres “Demà, i demà, i demà” de Gabrielle Zevin (Edicions del Periscopi, trad. Ernest Riera), “Bons averanys” de Terry Pratchett i Neil Gaiman (Mai Més, trad. Ernest Riera) i “L’Amy i la biblioteca secreta” d’Alan Gratz (TakaTuka, trad. Roser Rimbau).
També us deixem per aquí un vídeo que vam fer mentre muntàvem les nostres noves estanteries de casa. Començava a ser molt urgent aconseguir més espai per llibres, ara podem respirar per una temporada! Ah, en el vídeo hi apareix una estrella convidada, i no parlem d’en Mic!
ESCOLTI? ESCOLTI!
El nou episodi de Llegiu, que el mon s’acaba! s’està endarrerint una mica, però molt aviat el podreu escoltar a les vostres plataformes habituals.
Ràdio EBH
El que sí que hi ha disponible és el segon episodi del nostre podcast domèstic. El trobareu a Spotify, Google Podcast i Apple Podcast, però només un fragment. Els episodis sencers només estan disponibles com a recompensa pels nostres mecenes a la plataforma de l’Aixeta. Però ep, 24 minuts en obert en els que us parlem de Maggie O’Farrell i Colson Whitehead, autors que ens agraden molt i que vam poder veure en directe fa unes setmanes, i fem repassada a les seves obres traduïdes al català.
I per si és del vostre interès, us deixem també la nostra pàgina de l’Aixeta, per si us voleu fer mecenes del projecte EBH. Allà us expliquem com ens podeu ajudar també econòmicament i què rebreu a canvi.
INSTAGRAMADES
Hi ha lectures que se’ns creuen una mica i ens duren més temps del previst. La Laia ha estat embrancada en una d’aquestes i finalment va decidir compartir-la a Instagram en una videoressenya, tot i que no la va valorar gaire bé…
Si tot va funcionar bé, devíeu rebre al correu la ressenya del darrer llibre de la Marta Orriols, autora molt estimada i amb molts fans a casa nostra i a l’estranger. També en vam parlar a Instagram en una ressenya més breu i amb foto fent el número. Sí, ja ho sabem, per fer-ho més versemblant hauria calgut un casc de protecció, una armilla anti-bales i uns edificis enderrocats de fons. Però el pressupost és el que és, família. Aquí teniu el nostre reporter poruc:
Per representar la nostra ressenya més recent a Instagram no teníem joies ni feixos de bitllets a mà, i és que ‘El ritme de Harlem’ va d’atracaments i negocis poc legals. Així que hem jugat amb els colors de la coberta del llibre, un tret molt distintiu d’aquesta edició. Com a curiositat: és el primer llibre d’una trilogia que tindrà en Ray Carney, venedor de mobles de Harlem, com a protagonista. El segon, “Crook Manifesto”, sortirà en anglès aquest estiu.
FINS AQUÍ LA TURRA
Fins aquí el nostre segon butlletí, esperem que us hagi semblat d’interès. Ja sabeu que ens ajudeu molt si ens seguiu a les diverses xarxes socials i compartiu els nostres continguts. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment.
Si voleu compartir el butlletí de manera senzilla:
Les nostres lectures actuals són “El talent de Ripley” de Patricia Highsmith i “La nit de l’esvàstica” de Katharine Burdekin, editats en català per Navona i Duna Llibres, respectivament.
Si ens voleu preguntar alguna cosa, que fem algun aclariment o que us ampliem alguna informació, només ho heu de dir: teniu els comentaris oberts. Ens acomiadem fins la propera, i mentrestant llegiu, que el món s’acaba!
Molta teca, però un resum genial!