SUBSTRAT #19 - Som lectors de transport públic
Bogeria de notificacions dels nostres comptes a xarxes aquests últims dies arran d'una col·laboració que hem fet amb TMB, però també han passat moltes altres coses!
Estimades, estimats,
Un període que es presentava sense gaire moviment pel que fa a activitats literàries (per la nostra part, que el sector llibre està en campanya de Sant Jordi total i no para!), ha acabat marcat per un contingut que vam fer, una col·laboració que ens va fer gràcia acceptar i que ens ha resultat ser el nostre vídeo més exitós, si fem cas als números. Però fins i tot sense fer-hi cas, ens ho vam passar bé pensant-lo, gravant-lo i veient el resultat final.
En aquest butlletí us ho expliquem, però us parlem d’altres coses també, és clar. Hem anat al teatre, anunciem un llibre que a un de nosaltres ens fa molta il·lusió, ehem, i us compartim el nostre últim vídeo a youtube, que a poc que sigueu persones nostàlgiques de la televisió catalana, us pot fer força gràcia.
Endavant el darrer butlletí de febrer, esperem que us distregui una estoneta!
(SERGI)
LA RESSENYA
La màquina del temps, H. G. Wells
Autor: H. G. Wells
Editorial, any: Sembra llibres, 2022
Títol original, idioma, any: The Time Machine, francès, 1895
Gènere: Ciència ficció
Traducció: Octavi Gil
Número de pàgines: 152
Llegit en: Català
El temps, aquell gran desconegut. Sempre s'havia considerat una cosa diferent, no es relacionava amb l'espai perquè no sabíem com desplaçar-nos per ell. Però el Viatger en el temps assegura que es tracta de la quarta dimensió i que té una màquina amb la qual podrà fer viatges a través d'ell. Els seus interlocutors, és clar, no se'l creuen. Serveix per amenitzar la vetllada, però no pot ser veritat això que els explica. Diferent és quan se'ls emporta al seu laboratori i els fa una petita demostració amb un prototip encara no apte per transportar humans a través del temps. Però els assegura que el model definitiu aviat estarà llest, i els emplaça a tornar-ne a parlar a la reunió de la setmana següent. Però el que pels homes del club són només set dies, pel nostre Viatger en el temps resultarà un periple molt més costós de passar, en un futur molt llunyà en el que la terra ha canviat força i està habitada per dues poblacions humanes, els morlocks i els elois. Com a experiment és un èxit, i la seva curiositat queda perfectament satisfeta. Però no li fa tanta gràcia quan el dia després d'aterrar en el futur descobreix que la seva màquina del temps ha desaparegut.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
EL SAFAREIG
No cal ni dir qui dels dos us porta el primer anunci del dia, però és que ja toca posar-ho aquí, tot i que fa mesos que se sap. Aquest març tenim llibre nou d’Haruki Murakami, novel·la aquest cop, després d’uns anys de dedicar-se a altres gèneres. I no és precisament curta, té unes 570 pàgines! El llibre es diu “La ciutat i les seves muralles incertes” (el títol mateix és llarg!), i promet ser de la seva línia més fantàstica. Nosaltres el comprarem segur. Bé, en Sergi el comprarà segur, veurem quin nivell de Murakami trobem! Aquesta és la coberta.
I un altre llibre que ens faria la mateixa il·lusió, potser en aquest cas als dos, és la publicació de “L’estret camí entre desitjos” de Patrick Rothfuss, si no fos que… un cop més no es tracta de la tercera part de “La crònica de l’assassí de reis”, que una autèntica legió de fans de “El nom del vent” i “El temor d’un home savi” portem més d’una dècada esperant. Fa uns anys es va publicar una breu obra paral·lela, la història d’Auri, un dels personatges més entranyables de la sèrie, que es va anomenar “La música del silenci”. Va ser un bluf espectacular, una vergonya d’obra que a més d’un i més de dos ens va posar de força mala lluna. Ara Rothfuss, o millor dit, les editorials que el collen, publiquen la història d’en Bast, el fidel company d’en Kvothe… Història que ja es va incloure en una antologia d’autors emergents de fantàstic en format conte llarg, amb el nom de “The Lightning Tree”. “L’estret camí…” és una reescriptura i ampliació d’aquell relat, i per fi ens arriba traduït (per sort, també al català, perquè si no sí que muntaríem un cristo). Però com veieu, sentiments una mica contradictoris. Per una part, moltes ganes de tornar a llegir Rothfuss. Per altra, enuig perquè no és el que tots estem esperant, i sembla una mica un “corre, empaqueta alguna cosa i publiquem-la ja!”. Però evidentment el llegirem, només faltaria. Aquí teniu la coberta, el llibre ja està a llibreries!
ELS BOOK HUNTERS PEL MÓN
Potser amb metro no podem anar gaire lluny, però és un mitjà de transport que ens agrada, que fem servir diàriament, i en el qual aprofitem per llegir. És per això que ens va fer molta il·lusió que TMB ens proposés fer una col·laboració a Instagram relacionant llibres i transport públic, perquè com veieu, el tema ens escau molt! Després d’uns dubtes inicials, se’ns va encendre la llumeta… Per què no fer el “trend” de moda… al tren? (xist!). Sí, aquesta tendència viral que consisteix en dir “soc…” o “som…”, i anar citant uns quants tòpics d’algun col·lectiu en qüestió. Us hem de confessar que no teníem pensat fer el “trend”, però vam creure que en el marc d’aquesta col·laboració podia ser divertit. Hi destaquem unes quantes situacions a les quals els que llegim al transport públic ens enfrontem diàriament. La intenció no és cap altra que fomentar la lectura durant els trajectes, i els que ens coneixeu ja sabeu que som de fer les coses en clau d’humor quan s’hi escau. Aquí en petit comitè us confessarem que vam passar molta vergonya enregistrant els talls, ja sabeu que no ens solem gravar quan anem pel carrer. Encara sort que la parada de metro que ens cau més a prop és inici de línia! Aquí teniu el vídeo en qüestió. De llarg, el nostre contingut amb les estadístiques més inflades!
I una altra cosa que hem fet aquesta última quinzena és anar al teatre! Els Reis ens van portar un parell d’entrades per a “Fairfly” de La Calòrica, una obra que ja havien representat fa anys i que ara han recuperat. No havíem vist cap altra obra d’aquesta companyia, però és d’aquelles que té fans, n’havíem sentit a parlar molt bé. I l’obra ens va encantar! Quatre amics emprenedors decideixen obrir un negoci, però les premisses Mr Wonderful del “tot és possible” poc a poc es van esfondrant. Menció especial també per l’Espai Texas, que va reobrir el passat mes d’octubre, i que té dues sales de cinema, un teatre, i un bar molt acollidor!
GOITA QUÈ FAN ARA!
El nostre segon vídeo de febrer ha estat un booktag, que ara feia temps que no en fèiem cap. De fet aquest el teníem pendent des de l’any passat, quan el booktag de la sèrie “Aquí no hay quien viva” va començar a córrer per Booktube. Nosaltres no hem vist la sèrie, així que vam decidir que l’adaptaríem a una sèrie de TV3 (LA sèrie, millor dit) que va marcar la nostra joventut: Plats Bruts! Hem triat 10 frases icòniques de la sèrie i hi hem associat 10 premisses i 10 llibres. Us animem a veure’l i a fer-lo, en el format o plataforma que vulgueu!
PAREU L’ORELLA
Li estem agafant el gustet a això d’anar a la ràdio a enregistrar el nostre podcast Llibres, i punt! Justament aquesta quinzena va ser el Dia Mundial de la ràdio, i pensar-hi ens va fer adonar que ens agrada molt. Pel darrer programa vam poder comptar amb la Berta Creus, autora de “Fins a l’última pedra”, un dels llibres que més volada ha agafat aquest principi d’any, publicat a Males Herbes. Amb la Berta vam passar una molt bona estona, parlant del llibre i d’altres coses. Aquí us deixem la conversa, en el que és el segon episodi de la temporada.
També hi ha hagut episodi de Llegiu, que el món s’acaba!, aquest cop molt especial perquè per primer cop sortíem de Barcelona per enregistrar, i ho fèiem ni més ni menys que a Ripoll, a la llibreria La Lluerna, davant de públic i tot! L’experiència va ser molt xula, i el vermut de celebració de després també. I és que la Lluerna feia dos anys i van voler celebrar-ho amb un LQEMS en directe. Estem molt agraïts per la invitació, va ser un plaer conèixer l’espai i les llibreteres. Aquí us deixem el resultat. Heu pensat algun cop que us agradaria ser un dels personatges d’un llibre? Nosaltres sí!
INSTAGRAMADES
No ho hem fet deliberadament, però la cosa ha anat així: aquesta quinzena ha coincidit que a Instagram hem fet un parell de Reels amb un punt d’humor, i hem de dir que estem molt contents del resultat i de l’acollida que han tingut. El de TMB va esclatar però l’altre també va fer molta gràcia als nostres seguidors.
Es tracta d’un vídeo on representàvem frases típiques de bookstagrammer, agafant-nos-les en sentit literal. I és que el món bookstagrammer té un argot propi! Les hem fet servir, ens hi reconeixem, i també molta gent als comentaris confessava dir-les sovint. Només dir que ja hem anat recopilant propostes per fer-ne una segona part!
I per si us les heu perdut i hi voleu donar un cop d’ull, a Instagram també trobareu les ressenyes d’Arada torta (Itamar Vieira Junior), Els fills adormits (Anthony Passeron) i Àngels menors (Antoine Volodine).
FINS AQUÍ LA TURRA
I fins aquí el Substrat d’avui! Esperem que us hagi semblat d’interès. Ja sabeu que ens ajudeu molt si ens seguiu a les diverses xarxes socials i compartiu els nostres continguts. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment.
Si voleu compartir el butlletí de manera senzilla:
Ara mateix, la Laia llegeix “Seny i sentiment” de Jane Austen i en Sergi “El messies de Dune” de Frank Herbert. Dues lectures gairebé antagòniques, oi?
Si ens voleu preguntar alguna cosa, que fem algun aclariment o que us ampliem alguna informació, només ho heu de dir: teniu els comentaris oberts. Ens acomiadem fins la propera quinzena! I ja ho sabeu, llegiu, que el món s’acaba!
Sempre m'alegra veura una nova Newsletter 🙌