SUBSTRAT #14 - El joc i el calamar
Com anem d'esperit nadalenc? Nosaltres contribuirem a ambientar els dies amb el nostre joc d'advent, que enguany arriba a la seva tercera edició.
Estimades, estimats,
Estem a les portes de l’Advent, que és el camí cap a Nadal, i tot i que el capitalisme s’esforci en convèncer-nos que ja el tenim aquí fa setmanes, a nosaltres ens agrada anar pas a pas. És per això que l’Advent a can Bookhunters és sinònim de joc. Per tercer any organitzem el Joc d’Advent a instagram. Cada dia proposem encertar el nom d’un llibre a partir d’una sèrie d’emoticones. No és gens exigent, no cal inscripció, ni s’ha de compartir res, ni citar no-se-quants comptes, ni tan sols cal seguir-nos... Només ho fem per passar-ho bé plegats. A jutjar per la resposta, ens sembla que ho aconseguim! En aquest post ho expliquem millor:
Desembre també serà mes de balanços, de repassar les millors lectures de l’any, i aquest any també d’estrenar-nos a Calonge, poble de llibres, ja que ens han convidat a assistir-hi pel segon aniversari de la iniciativa. Ens fa molta il·lusió i us ho explicarem tot properament, i tant!
Però anem a pams, de moment us deixem amb el butlletí d’aquesta quinzena, que com sempre porta força teca. Esperem que us agradi.
(SERGI)
LA RESSENYA
El calamar gegant, Fabio Genovesi
Autor: Fabio Genovesi
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2023
Títol original, idioma, any: Il calamaro gigante, italià, 2021
Gènere: No-ficció
Traducció: Núria Saurina
Número de pàgines: 190
Llegit en: Català
L'ésser humà es pensa que és el centre de l'Univers, que és el producte final i definitiu de l'evolució i que coneix el planeta Terra de dalt a baix. No hi ha cap territori on no hi trobem colonitzadors humans, per extremes que siguin les condicions de vida. Però i al mar? El mar, més enllà de la superfície per on naveguem, és un gran desconegut. A les fosses abissals, allà on no hi arriba la llum, hi ha coses que ni tan sols podem imaginar. És més, no cal ni baixar tan avall per descobrir-hi meravelles. Fabio Genovesi fa una repassada històrica a les topades de l'ésser humà amb el mític calamar gegant, el kraken. La seva existència es posava en dubte, perquè tot allò que no comprenem ha de tenir una explicació satisfactòria que ens mantingui en el nostre pedestal. I no obstant, les proves i l'obsessió d'alguns valents semblaven refutar la negació humana. I més enllà d'aquesta exploració sobre un animal mitològic, l'autor ens ofereix més, molt més. Perquè la seva fascinació per la bèstia és real, però és molt més real la seva poca fe en la humanitat i la seva manera de veure, d'entendre i respectar el món en el que vivim. Escriu un llibre curt però ple de lliçons vitals en el que, qui ho hauria de dir, el calamar n'és el fil conductor.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
EL SAFAREIG
Digueu-nos nostàlgics, però quan vam saber que el mític Massagran, heroi d’infància de molts de nosaltres, tindria una nova vida a l’editorial Combel, ens va fer moltíssima il·lusió. Cap dubte que el llargarut personatge de Ramon Folch i Camarasa, il·lustrat per Josep Maria Madorell, pot seguir enamorant moltes generacions de lectors. Combel recollirà totes les històries en tres volums, aquí teniu com són els dos primers:
I seguint amb grans noms de la literatura catalana, Comanegra va anunciar al seu compte de twitter/X que publica en versió ebook les 9 primeres novel·les del Temps Obert de Pedrolo, completes i sense fragments censurats, a un preu molt econòmic. Ah, i les noves bifurcacions de l’obra continuen, han anunciat dues novel·les més després de Reis. Així que, fans d’aquest cicle de Pedrolo, molta atenció! Us deixem aquí l’enllaç a l’anunci, perquè per algun motiu substack i X no s’entenen i no ens deixa inclustar-lo. No entendre’s amb X, quina novetat!
Per últim, una notícia important pels amants dels clàssics. Edicions de 1984 l’any vinent complirà 40 anys i tenen una immillorable manera de celebrar-ho. Aquesta setmana han publicat “Guerra i Pau” de Lev Tolstoi per primera vegada en català amb traducció directa del rus. La responsable d’aquesta proesa és Judit Díaz Barneda, a qui no sabem si felicitar o oferir-li una abraçada per la feinada. Són dos volums, ara us enganxem la coberta, però abans deixeu-nos dir que 1984 potser no és l’editorial que més presència té a xarxes o mitjans, però que el seu catàleg és estratosfèric. Doneu-hi un cop d’ull i ho veureu.
ELS BOOK HUNTERS PEL MÓN
El mateix títol d’aquest apartat ja porta implícita la idea de desplaçament, aquí sempre us parlem d’activitats que fem fora la pantalla. Però de vegades no cal sortir de casa per “anar pel món”! El Club Fahrenheit, el club de lectura d’El Biblionauta, va convidar en Sergi a co-moderar la discussió sobre la lectura de novembre, que era el “Pregària a Prosèrpina” d’Albert Sánchez Piñol. I com que és un dels seus autors de referència, ell encantat de xerrar una estona sobre el llibre! La discussió final es fa de manera telemàtica, de manera que és còmode per tothom. Si sou lectors de literatura fantàstica, us recomanem que doneu un cop d’ull a aquest club perquè el porta gent que en sap molt i us faran les lectures molt més enriquidores.
Per si hi esteu interessades, us deixem també la ressenya del llibre que en Sergi va fer a instagram ja fa uns mesos, perquè veieu les seves impressions llavors.
PAREU L’ORELLA
Com ja us anunciàvem a l’anterior butlletí, aquesta quinzena us portem un episodi de Ràdio EBH molt i molt especial. Primerament, perquè és la nostra primera entrevista a un autor internacional: vam parlar amb Wu Ming-Yi, autor de “L’home dels ulls compostos”. I també perquè és el nostre primer podcast crossover, ni més ni menys que amb L’Any de la Rata, el podcast sobre literatura xinesa en català que fan la Mireia Vargas-Urpí i la Sílvia Fustegueres, les dues molt i molt vinculades amb el llibre, i amb un percentatge gens menyspreable de culpabilitat de que el puguem llegir en català. Ens cal agrair la proposta i l’oportunitat a l’Editorial Chronos, i a l’Antonio Paoliello, que va fer d’intèrpret, perquè nosaltres de xinès…
I aquesta quinzena també hi ha hagut nou episodi de Llegiu, que el món s’acaba! Parlem de l’humor en la literatura, de si considerem que es tracta d’un gènere en sí mateix, dels llibres que ens fan riure i de com això d’escriure històries hilarants ja ve de temps antics. I tot i que hi hagi traduccions automàtiques que ens facin riure, també reivindiquem la manca de professionalitat de les empreses i mitjans de comunicació que no inverteixen uns eurets per tal que les seves traduccions siguin rigoroses.
La segona col·laboració amb Ràdio Sant Boi d’aquest mes de novembre la vam dedicar al 25N, Dia Internacional per l’eliminació de la violència envers les dones. La Laia va fer tres recomanacions de llibres on es posa de manifest la violència física i psicològica envers les dones, tots ells de diferents èpoques. El podeu escoltar aquí (a partir del minut 14).
GOITA QUÈ FAN ARA!
L’entrevista al professor Wu Ming-Yi també la vam enregistrar en vídeo, i ja la teniu disponible al nostre canal de Youtube. Tot i que és evident que ens encanten les possibilitats que ens ofereix el món digital, enregistrar una entrevista a distància no podrà mai suplir la complicitat, comunicació no verbal i emoció palpable de tenir a un pam de distància un autor/a admirat i reconegut. Esperem que us agradi! Us recomanem també fer una ullada a les preses falses, material inèdit que al podcast no es va incloure perquè… Bé, si ho mireu ho entendreu!
INSTAGRAMADES
Aquest mes ens hem passat de conceptuals, segurament. Per la ressenya de Jane Eyre ens vam disfressar de Jane i Rochester, i vam intentar reproduir una escena que en el llibre té lloc uns quants cops: en Rochester s’asseu la Jane a la falda. El nostre armari no va massa sobrat de roba d’època, així que vam fer el que vam poder. El cartell de l’adaptació cinematogràfica que se’n va fer el 2011, però, també ens va inspirar d’alguna manera, sobretot pel capell que porta la Laia-Jane. Ni confirmem ni desmentim que la Laia porta una cistella per barret que normalment tenim al bany per desar-hi l’assecador i estris diversos.
Per parlar dels dos conjunts de relats de Kim Ae-ran que Godall té al seu catàleg, vam intentar trobar els punts en comú dels dos llibres. I si hi ha alguna cosa que els caracteritza, és d’una manera o altra, l’absència, el dol i la pèrdua. Tenir una cadira buida al costat sol tenir cert simbolisme: en obres de teatre, sessions de teràpia o fins i tot al voltant d’una taula, se sol fer servir per representar el buit i l’absència, per intentar donar forma a alguna persona que ja no hi és. Fins i tot hi ha qui parla del “síndrome de la cadira buida” quan el dol i l’absència no les sabem gestionar bé. I per això la Laia intenta fer cara compungida mentre observa amb pena una cadira buida, al seu costat. Representar el no-res no és senzill, i això de la cadira no ens ho hem inventat nosaltres, però ens va semblar un bon símil que descrivia prou bé el rerefons d’aquests relats.
I per si us l’heu perdut i hi voleu donar un cop d’ull, a Instagram també hi trobareu la ressenya de Bitter.
FINS AQUÍ LA TURRA
I fins aquí el Substrat d’avui, esperem que us hagi semblat d’interès. Ja sabeu que ens ajudeu molt si ens seguiu a les diverses xarxes socials i compartiu els nostres continguts. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment.
Si voleu compartir el butlletí de manera senzilla:
La Laia llegeix “Hard Land” de Benedict Wells i en Sergi “La conjura de los necios” de John Kennedy Toole (sí, en castellà!)
Si ens voleu preguntar alguna cosa, que fem algun aclariment o que us ampliem alguna informació, només ho heu de dir: teniu els comentaris oberts. Ens acomiadem fins la propera, i mentrestant llegiu, que el món s’acaba!
A casa ja tenim el primer volum de les aventures de Massagran i tenim clissat Guerra i pau :)