SUBSTRAT #13 - Respirar deu cops
Les vacances BookHunters no sempre signifiquen aturar l'activitat. Quines dues setmanes que hem passat...
Estimades, estimats,
De vegades és difícil assumir tot el que pot passar en molt pocs dies. Els que rebeu aquest butlletí ja ens coneixeu, aquí estem en família. Ja sabeu que som uns aficionats amb molta voluntat, que dediquem moltes hores a aquesta passió que és la lectura i la creació de continguts. Per això hem de respirar deu cops i fregar-nos els ulls davant d’algunes oportunitats que se’ns presenten. Aquesta setmana passada vam poder entrevistar Joan Enric Barceló, músic que admirem molt per la seva tasca amb els Amics de les Arts, arran de la publicació del seu primer llibre: Morir sabent poques coses.
Però és que n’hi ha més. Justament aquest cap de setmana que deixem enrere vam poder fer una entrevista conjunta amb el podcast sobre literatura xinesa “L’any de la rata”, ni més ni menys que a l’escriptor taiwanès Wu Ming-Yi, autor de “L’home dels ulls compostos”.
Ens sentim uns privilegiats per poder fer aquesta mena d’entrevistes, i estem contents de poder-vos dir que us oferirem aquests continguts, en aquest mateix butlletí ja us en compartim alguns, i la resta en el proper. Però abans de deixar-vos amb el Substrat d’avui, l’anunci d’una d’aquelles activitats que també ens omplen d’alegria: ja hi ha data definitiva per la celebració dels 10 anys de Llegir en Català, que tindrem la sort de presentar. Aquest acte estava previst per la Setmana del Llibre en Català d’enguany, però es va haver de cancel·lar per mal temps. Però no patiu, que s’ha après la lliçó i ara es farà a cobert. Serà a la Sala la Muriel de Gràcia, el 28 de novembre. Apunteu-vos-ho a l’agenda!
(SERGI)
LA RESSENYA
Bitter, Akwaeke Emezi
Autora: Akwaeke Emezi
Editorial, any: Indòmita, 2023
Títol original, idioma, any: Bitter, anglès, 2022
Gènere: Juvenil
Traducció: Octavi Gil
Número de pàgines: 276
Llegit en: Català
Lucille és una ciutat assetjada per unes normes i un control social estrictes. Les corporacions ostenten el poder amb total connivència del govern. Només els joves planten cara a la injustícia i s'enfronten a l'autoritat per guanyar un futur millor. Assata és el grup organitzat d'insurgents que lluita al carrer i resisteix malgrat les diferències evidents de potencial que els separen de la classe dominant. L'única alternativa a la milícia urbana és Eucaliptus, un institut que aplega joves amb talent artístic i que els treu de la misèria a la que estan abocats. Tot i que ningú sap d'on surten els recursos per mantenir aquesta institució. La Bitter és una noia d'Eucaliptus, de només 17 anys. Va arribar-hi després d'haver passat per moltes cases d'acollida i no encaixar enlloc. A l'institut se sent segura, té pànic a la lluita armada i no entén com hi ha joves que es juguen la vida cada cop que surten al carrer. Ella només vol dibuixar i pintar, que hi té molta traça. A més, ja fa temps que va descobrir un fet insòlit que no ha compartit amb ningú: si aboca una mica de la seva sang sobre una il·lustració, aquesta cobra vida. Aquesta sorprenent habilitat pot ajudar-la a solucionar molts problemes, però també pot ser la font d'un torrent d'esdeveniments que no s'espera.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
EL SAFAREIG
Comencem per una bona notícia per tots aquells que són amants del premi Nobel, i és que aquests dies tant Nòrdica Llibres com Galàxia Gutenberg han anunciat que publicaran les obres del noruec Jon Fosse en català. El dramaturg encara no es podia trobar en la nostra llengua, però Nórdica traduirà el seu recent “Mañana y tarde” i Galàxia Gutenberg s’encarregarà de traduir les seves obres més conegudes com “Trilogia” o “Septologia”. Així que si teníeu pensat llançar-vos a llegir el flamant guanyador de 2023, que com vam poder comprovar a l’enquesta que us vam fer, no coneixia gaire gent, espereu una mica i ho podreu fer en català! Alguna de les cobertes ja està disponible, però no l’hem trobat amb bona qualitat per compartir-la, disculpeu.
Del que sí que tenim coberta és del proper Cercle de Viena de l’editorial Viena Edicions, i ens sembla prou important com per compartir-lo! Aquest novembre tindrem nova edició de Miquel Strogoff de Jules Verne, amb traducció de Josep Maria Pinto. No sabem vosaltres, però a nosaltres ens sembla molt temptador!
Acabem aquest apartat felicitant L’Altra Editorial, i molt especialment la seva editora Eugènia Broggi, perquè ha estat reconeguda amb el 29è Memorial Fernando Lara, guardó que distingeix un jove empresari o iniciativa del sector del llibre. En aquest enllaç trobareu la notícia del gremi d’editors de Catalunya. Contents que premiïn una editorial que coneixem bé i que ens estimem, la nostra enhorabona per elles!
ELS BOOK HUNTERS PEL MÓN
El mateix dia que vam enregistrar l’entrevista a Wu Ming-Yi també estava previst el tancament de la lectura conjunta que el Reducte Català havia organitzat de “L’home dels ulls compostos”, una sessió amb l’autor aprofitant que venia a Catalunya amb motiu del Festival 42 de gèneres fantàstics. Abans de saber que tindríem aquesta oportunitat, nosaltres ja ens havíem apuntat a aquesta sessió, així que ens hi vam quedar, és clar! La moderaven les components de L’any de la rata, el podcast sobre literatura xinesa amb qui vam compartir l’entrevista, que són la Sílvia Fustegueres i la Mireia Vargas-Urpí, també traductora de l’obra. Van comptar amb la traducció consecutiva de l’Antonio Paoliello. Va resultar una conversa molt interessant!
I a la tarda en Sergi va aprofitar per fer una breu incursió al Festival 42. Hi havia Mariana Enríquez, una de les abanderades del terror actualment, però la cua de fans era infinita, massa gent per una autora que no hem llegit (i que no tenim gaire previst de llegir, ja hem dit reiteradament que som uns cagats pel terror, però no ho digueu a ningú…).
GOITA QUÈ FAN ARA!
El vídeo de resum de lectures d’octubre va ser enregistrat a Vielha durant uns dies que vam passar de vacances allà. Va ser una mica accidentat, ja que a banda de no tenir molts dels llibres físicament amb nosaltres, el vam haver de gravar dos cops perquè els canvis de llum durant el primer intent eren demencials. Us recomanem que mireu el final del vídeo, on hi solem posar les preses falses, per entendre de què parlem. Si haguéssim penjat el primer intent el vídeo s’hauria d’haver mirat amb les ulleres de sol posades!
Però si hi ha un vídeo que ens fa moltíssima il·lusió compartir-vos és l’entrevista que vam poder fer a Joan Enric Barceló, músic i compositor dels Amics de les Arts, arran de la publicació del seu primer llibre “Morir sabent poques coses”. Seguim els Amics des del principi i sempre hem tingut predilecció per en Joan Enric. Poder conversar amb ell durant gairebé una hora va ser un privilegi. Però no només això, sinó que ens ho vam passar molt bé parlant del llibre, del seu procés creatiu, de sèries i de moltes coses més. A poc fans del grup i d’ell que sigueu, us fareu un tip de riure. I si no, segurament també!
PAREU L’ORELLA
L’entrevista a en Joan Enric Barceló també es pot escoltar en format podcast, si sou d’aquests que no teniu per costum mirar vídeos però sí que us agrada distreure-us mentre feu altres coses. En aquest cas, trobem que és altament recomanable mirar el vídeo perquè hi ha expressions facials, gestos i interaccions que paga la pena veure, però us deixem aquí també l’enllaç a Ràdio EBH per si us interessa.
La primera col·laboració amb Ràdio Sant Boi d’aquest mes de novembre la vam fer el dia 9, en ple Festival 42. Parlar de gèneres fantàstics i ciència-ficció era molt adient, perquè creiem fermament que molta gent els hi té respecte, a aquests gèneres, i no hauria de ser així! Vam fer algunes recomanacions per a un públic molt ampli, amb diferents nivells de distopia i abstracció, perquè cadascú pugui començar per on més li convingui. El podeu escoltar aquí (a partir del minut 49).
INSTAGRAMADES
La instagramada quinzenal que us portem va ser un petit gag que vam fer. I és que de la mateixa manera que hi ha iniciatives lectores cada mes de l’any (ara ja n’hi ha diverses en un mateix mes, sense comptar reptes, bingos i altres), el tema festivals i fires literàries no es queda curt. Hem d’admetre que ens agrada bastant anar de paradeta en paradeta i xerrar amb editors i editores, però no es pot estar a totes, que quan t’hi pares a pensar… Hi ha fires cada mes! Quadrar quan farem les vacances de l’any que ve ha estat un maldecap del qual ja us diem que encara no n’hem tret l’entrellat…
I per si us les heu perdut i hi voleu donar un cop d’ull, a Instagram també trobareu ressenyes de Les formes del verb anar de Jenny Erpenbeck, 100 coses que cal saber sobre intel·ligència artificial de Ramon López de Mántaras, i ¿Qui et penses que ets? d’Alice Munro.
FINS AQUÍ LA TURRA
I fins aquí el Substrat d’avui, esperem que us hagi semblat d’interès. Ja sabeu que ens ajudeu molt si ens seguiu a les diverses xarxes socials i compartiu els nostres continguts. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment.
Si voleu compartir el butlletí de manera senzilla:
La Laia llegeix “Cap al far” de Virginia Woolf i en Sergi “Les germanes Jacobs” de Benjamin Black. No direu que no llegim variat.
Si ens voleu preguntar alguna cosa, que fem algun aclariment o que us ampliem alguna informació, només ho heu de dir: teniu els comentaris oberts. Ens acomiadem fins la propera, i mentrestant llegiu, que el món s’acaba!
Una newsletter que sempre llegeixo! Gracies per la bona feina.