SUBSTRAT #12 - De festa al Luz de Gas
Quinzena ben variada en la que hem tingut temps d'anar de festa i fer de groupies d'una autora emergent, a banda de generar els continguts habituals.
Estimades, estimats,
El cel gris i plujós que avui embolcalla casa nostra fa tardor, i la veritat és que ja tocava. Alhora, també acompanya una mica el nostre estat d’ànim, el qual potser compartiu si part de la vostra adolescència i joventut té la banda sonora de FRIENDS i Bola de Drac. Ahir diumenge van morir Matthew Perry, actor que interpretava en Chandler Bing, i Jordi Vila, cantant i doblador de molts personatges de sèries d’animació, i veu inconfusible del nostre mantra: Llum, foc, destrucció! Que la terra els sigui lleu.
Una intro una mica depriment, oi? Bé, intentem pensar en coses més boniques, com ara les castanyes torrades, els panellets i una setmana de quatre dies laborables. Si sou més fans de les disfresses de por i preferiu celebrar Halloween enlloc de la Castanyada… mentre no parleu de Castaween i no ens vingueu a fer el trick or treat a la porta de casa, tot anirà bé.
Dit això, us deixem amb el Substrat d’aquesta quinzena. Esperem que el gaudiu!
(LAIA)
LA RESSENYA
Illes de l’abandonament, Cal Flyn
Autora: Cal Flyn
Editorial, any: Saldonar, 2023
Títol original, idioma, any: Islands of Abandonment, anglès, 2021
Gènere: No-ficció
Traducció: Octavi Gil
Número de pàgines: 317
Llegit en: Català
Un virus és un ésser amb la categoria de paràsit obligat, és a dir, que per poder viure i reproduir-se, necessita fer servir la maquinària molecular de l'hoste. Per aquest motiu, allà on infecta, intenta aprofitar els recursos tant com com pot sense eliminar l'organisme que l'acull, ni abandonar-lo, fins que ja no hi ha més remei perquè no se'n pot extreure res més. Els humans actuem exactament igual amb el nostre planeta. Colonitzem qualsevol ambient, n'explotem els recursos i, quan convé, l'abandonem a la seva sort. Cal Flyn relata en aquest llibre les seves experiències en llocs diversos de la Terra en els que l'ésser humà hi va fer niu, però van quedar abandonats. Catàstrofes naturals, accidents nuclears, acumulació de residus perillosos, terres de ningú, zones d'exclusió, entre d'altres, que han dibuixat un paisatge posthumà que ha seguit el seu propi camí. Perquè de vegades pensem que la humanitat és principi i final de tot, però la natura ens demostra que se'n sap sortir perfectament sense nosaltres i que té molta més capacitat adaptativa de la que mai podrem tenir.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
EL SAFAREIG
Si sou de terres gironines o us ve de gust fer una excursió, anoteu una nova data al calendari. El cap de setmana del 2 i 3 de desembre se celebra a la Bisbal d’Empordà la sisena edició de la fira Indilletres. Presentacions, activitats, debats i una nova oportunitat per parlar de tu a tu amb algunes de les editorials independents del país. Aquí teniu l’acte de presentació del cartell d’enguany:
Per altra banda, Duna llibres ja ha anunciat, via la seva intel·ligència artificial feta a mà DunIA, la data de publicació i la coberta de “Fundació i imperi”, la segona part de la saga de la Fundació d’Isaac Asimov. Arriba a llibreries el 20 de novembre. Quines ganes de tenir-lo a les mans! Us deixem aquí la coberta de Guillem H. Pongiluppi perquè és espectacular.
ELS BOOK HUNTERS PEL MÓN
Com ja hem explicat alguns cops, encara que tampoc hi insistim gaire, tenim pàgina a l’Aixeta. L’Aixeta és una plataforma de micromecenatge que permet subscriure’t a un creador que segueixis i fer aportacions econòmiques per ajudar-lo en el seu projecte. A canvi, els mecenes reben alguna compensació, en funció del tema del creador. Nosaltres fem tots els nostres continguts de forma gratuïta, de manera que no oferim grans recompenses als nostres mecenes, però intentem tenir-los informats i els fem tres vídeos format youtube exclusius només per ells (que no substitueixen res que ja fem habitualment, són de més a més). Per si teniu algun interès, us deixem aquí l’enllaç a la nostra pàgina:
Però tot això és només per dir que el dia 18 d’aquest mes es va fer la primera festa de creadors de l’Aixeta i hi vam assistir. Va ser a Luz de Gas i val a dir que tal com estava muntada no fomentava gaire el contacte entre creadors i mecenes, però va estar bé com a primer acte obert. Diversos artistes que també tenen pàgina de micromecenatge van oferir les seves actuacions, com Voralaigua, Lia Sampai o El Pony Pisador. I també va haver-hi discurs de l’actual director Cesk Freixes i participació de la fundadora Liz Castro i el president d’Òmnium Cultural Xavier Antich.
I un altre lloc al que vam poder assistir va ser la conversa que van tenir l’autora armènia Nariné Abgarian i la seva traductora Marta Nin en el marc del Kosmopolis d’enguany. El festival venia carregat de xerrades i activitats per apel·lar a un públic molt ampli, però nosaltres vam voler sentir l’autora de “I del cel van caure tres pomes” i d’”El mar terra endins”, llibres que ens han agradat molt, tots dos publicats a Comanegra. Va ser una conversa interessant, i tot i que no som gaire aficionats a obtenir signatures d’autors, al final tenim els nostres exemplars signats, un d’ells també per la traductora!
GOITA QUÈ FAN ARA!
Durant aquest període també han anat sortint els altres continguts que vam enregistrar a la fira Liberisliber de Besalú. Un d’ells, un vlog de la nostra experiència allà durant els dos dies. Un vlog és aquest format d’anar-se gravant a petits talls mentre fas coses, i després ajuntar-los per generar una mena de cronologia. Diuen, diuen, diuen que aquest format agrada al personal. Esperem que vosaltres sigueu precisament d’aquest tipus de personal!
PAREU L’ORELLA
L’últim contingut que hem compartit de la fira Liberisliber (us prometem que és l’últim de la fira d’enguany!!), és una conversa en format podcast que vam enregistrar amb una de les participants a la Ràdio Web del festival: l’escriptora i editora Mariló Álvarez. Teníem pendent entrevistar-la des que vam coincidir en una taula rodona del Festival 42 de l’any passat, així que aprofitant l’avinentesa, a banda de l’entrevista oficial, la vam segrestar (es va deixar!) per xerrar amb ella una estona de la seva obra, de la seva tasca editorial i de l’orgull friki, per què no dir-ho. Si no coneixeu la Mariló, feu clic al reproductor, val molt la pena escoltar-la!
Aquest final de mes hi ha hagut també episodi de Llegiu, que el món s’acaba! Parlem de censura a la literatura, tant en temps passats com actualment. I per això comptem amb la participació de la Mercè Pérez, editora de Sembra Llibres, que ens explica els intents de censura a biblioteques municipals al País Valencià per part de la ultradreta que ara hi governa.
I finalment, la col·laboració amb Ràdio Sant Boi d’aquest mes d’octubre. Estem contents d’haver-hi pogut participar els dos (normalment només hi pot anar la Laia), i d’haver tirat de fons editorial per parlar de quatre llibres tardorencs, terme que fem servir per incloure totes les etiquetes possibles d’aquesta estació de l’any: spooky season, dark academia… Tot el que us faci pensar en misteri, terror, intriga, cels grisos i dies de pluja, vaja. El podeu escoltar aquí (a partir del minut 47).
INSTAGRAMADES
La primera instagramada que avui destaquem entrarà gairebé segur al nostre #BestNine d’enguany. En Sergi es va disfressar emulant en Coronel Clay, un estafador, mestre de la disfressa, que enganya al milionari africà Sir Charles Vandrift. Vam treure la pols de l’americana de l’armari (sí, la dels casaments), vam afegir un barret i un bigoti al conjunt, i vam lligar una cadena de collaret a un monocle per completar el modelet, que sempre dona un aire de distinció. La perruca pèl-roja potser no és exactament com les que es feien servir al segle XIX, però va fer el fet: estem convençuts que a tothom li va costar molt reconèixer en Sergi rere aquesta magnífica disfressa.
També vam voler saber quin tipus de lectors ens segueixen a instagram: normals o psicòpates? Fer servir punt de llibre o doblegar les pàgines? Apuntar frases en una llibreta o subratllar els llibres? Després de fer un estudi exhaustiu de la població lectora, vam decidir representar algunes de les conductes observades i fer-ne un reels. Nosaltres, òbviament, som gent súper normal (no es podia saber, si la classificació l’hem fet nosaltres, muahaha). Si voleu saber quin tipus de lector sou, us el deixem a continuació. També el podeu veure al nostre compte de TikTok (us havíem dit que també tenim TikTok???)
I per si us les heu perdut i hi voleu donar un cop d’ull, a Instagram també trobareu ressenyes de La Lucy a la vora del mar d’Elizabeth Strout, El món resplendent de Margaret Cavendish, i El test de Sylvain Neuvel.
FINS AQUÍ LA TURRA
I fins aquí el Substrat d’avui, esperem que us hagi semblat d’interès. Ja sabeu que ens ajudeu molt si ens seguiu a les diverses xarxes socials i compartiu els nostres continguts. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment.
Si voleu compartir el butlletí de manera senzilla:
Les nostres lectures actuals són “Demà, i demà, i demà” de Gabrielle Zevin (segur que és la primera vegada que veieu aquest llibre) i “100 coses que cal saber sobre intel·ligència artificial” de Ramon López de Mántaras.
Si ens voleu preguntar alguna cosa, que fem algun aclariment o que us ampliem alguna informació, només ho heu de dir: teniu els comentaris oberts. Ens acomiadem fins la propera, i mentrestant llegiu, que el món s’acaba!
Ai, sí, quin diumenge més trist 💔😢
Caram, us ho vau passar bé a la festassa? Pau Alabajos 💕💕💕