SUBSTRAT #10 - La tardor és un festival
Després d'un dels moments àlgids del sector amb la reentrada post-vacacional, encarem temporada de festivals i actes literaris diversos.
Estimades, estimats,
Ja som a la tardor però meteorològicament no ho sembla pas. Encara no ve de gust allò del “sofà, llibre i manta”, però esperem que aviat la cosa es normalitzi, baixin les temperatures i es reguin una mica els nostres boscos.
Després d’una rentrée literària intensa, encarem la tardor amb una mica més de calma, tot i que aquest mot no tenim del tot clar que existeixi al diccionari BookHunter, sincerament. Hi haurà festivals, presentacions i merders diversos als quals ens hi trobareu, això segur. Però també ens toca fer una mica de pausa i fer una mica de vacances, que durant els mesos d’estiu gairebé no hem parat. Vacances de llegir no, eh, això sí que no, no fotem! Però sí vacances de baixar el ritme, de pensar, canviar d’aires i nodrir-nos una mica de calma i natura.
De moment, esperem que gaudiu d’aquest primer Substrat tardorenc!
(LAIA)
LA RESSENYA
Un elefant a la sala d’estar, Berta Dávila
Autora: Berta Dávila
Editorial, any: Sembra llibres, 2023
Títol original, idioma, any: Un elefante na sala de estar, gallec, 2022
Gènere: Narrativa
Traducció: Sebastià Portell
Número de pàgines: 101
Llegit en: Català
La Rosa va dir prou. El seu home Quique i els seus fills Alicia i Roi no entenen el perquè. Cert que va patir un càncer, però el va superar. Eren una família feliç, estable econòmicament. Per què algú en aquesta situació hauria de treure's la vida? Però malgrat això, la Rosa es va suïcidar i ara toca a la seva gent més propera fer-se'n a la idea, mirar d'entendre-ho, passar el dol i continuar amb les seves vides sense la seva esposa, mare, amiga. En aquesta breu novel·la escrita originalment en gallec i que Sembra ha traduït al català, observarem el suïcidi des de diferents perspectives, des dels ulls d'una colla de personatges que intenten sobreposar-se als fets, cadascú a la seva manera. Cap d'ells no té totes les respostes, però sí que atresoren una petita part d'informació que als altres els manca, encara que no sempre en siguin conscients. Així construirem el trencaclosques d'un cas concret que ens serveix per posar llum sobre un tema del qual cal que en parlem més i sense eufemismes.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
EL SAFAREIG
El 12è festival Kosmopolis organitzat pel CCCB torna enguany del 25 al 29 d’octubre. Aquesta “festa de la literatura amplificada”, com l’anomenen ells, se celebra de manera biennal i compta amb moltíssims escriptors, periodistes, editors, i un llarg etcètera de professionals vinculats al món de la literatura. Segurament molts de vosaltres ja haureu vist el cartell, i no ho diem només pel furor que desperta i la publicitat que se n’ha fet, sinó que el grafisme d’enguany és gairebé impossible que passi desapercebut…! Però una cosa no treu l’altra, el cartell d’artistes convidats enguany és espectacular. Us animem a fer-hi una ullada, tot i que també us advertim que algunes de les sessions es van esgotar de seguida, com ara la conversa amb Virginie Despentes, Alana S. Portero i Berta Gómez Santo Tomás; o la d’Eva Baltasar, Sara Mesa, Eider Rodríguez i Andrea Gumes. Nosaltres ja tenim entrades per escoltar la conversa entre Nariné Abgarian (autora de I del cel van caure tres pomes i El mar terra endins) i la seva traductora al català, Marta Nin. Quines ganes!
Si sou fans dels gèneres fantàstics, heu de saber que del 8 al 12 de novembre també se celebrarà a la Fabra i Coats de Barcelona la tercera edició del Festival 42, enguany amb el títol “Els futurs que imaginem”. El programa encara no s’ha fet públic, però sí que s’han revelat alguns dels artistes convidats, especialment els internacionals: Mariana Enríquez, Jay Kristoff, i Wu Ming-Yi. Hem de dir que només hem llegit a Wu Ming-Yi, autor de “L’home dels ulls compostos” (Editorial Chronos), però ens fa especial il·lusió que trepitgi Barcelona! Aprofitem també per felicitar a Mireia Vargas-Urpí, la seva traductora, per haver guanyat el premi del PEN Català de Traducció per aquesta novel·la. Una tasca d’orfebreria exquisida que celebrem que hagi rebut el reconeixement i visibilitat que mereix!
ELS BOOK HUNTERS PEL MÓN
Just a l’inici de la tardor ens vam poder escapar uns dies a la muntanya, i com que ens venia de camí, vam fer aturada a la llibreria La Irreductible de Lleida. Vam poder xerrar una llarga estona amb la llibretera Raquel Fontecha (ens queda pendent trobar-nos amb en Joan Roure!) i, naturalment, ens vam firar. Us deixem un petit vídeo que vam fer allà i que vam penjar a TikTok. I si sou de Lleida o passeu per allà, no deixeu de visitar-los!
El 30 de setembre es va celebrar el 12è Mercat de Lletres d’Igualada, i enguany hi vam tornar a ser amb moltes companyes d’El Reducte Català. La participació d’El Reducte va ser doble: en primer lloc, a la tercera planta de la Biblioteca Central d’Igualada hi podreu trobar les recomanacions d’una bona colla de membres, però ep! Només hi seran fins a finals d’octubre, així que si teniu l’oportunitat de passar per allà, us animem a fer un cop d’ull a l’exposició que han muntat les bibliotecàries, ha quedat xulíssima!
No sorprendrem a ningú ensenyant quins han estat els dos llibres destacats per l’equip BookHunter…
L’acte central del Reducte va ser una taula rodona sobre la fugacitat de les novetats literàries amb un punt de vista molt coral, on hi havia representació de llibreries, biblioteques, editorials i bookstagrammers. El debat va ser molt enriquidor, i també veure com es viu des de cadascun dels sectors. No vam treure l’entrellat sobre com aturar aquest cercle viciós de publicar/vendre que fa que els llibres tinguin vides tan curtes, però despertar consciència és important!
A l’anterior Substrat ja vam anunciar que aquesta temporada Els BookHunters iniciàvem una col·laboració quinzenal amb Ràdio Sant Boi. El dia 28 de setembre la Laia hi va destacar unes quantes novel·les que ens han fet riure però que alhora també tenen gat amagat i un subtext important. I és que la vida de per sí ja és prou trista, ens agrada que els llibres ens facin riure! Si us ve de gust, el podeu recuperar aquí (a partir del minut 1:24:00).
GOITA QUÈ FAN ARA!
Tot i que sembla que ja fa una eternitat, perquè tot passa molt ràpid, la Setmana del Llibre en Català encara cueja a ca nostra. Fa una setmana vam penjar el nostre vlog de la Setmana 23. Per si us fa mal a la vista aquesta v davant de “log”, dir que el format vlog consisteix en un vídeo format per diferents retalls, seguint alguna activitat durant dies diferents. Pot ser sobre el progrés de lectura d’un llibre concret, el dia a dia del lector, o com en el nostre cas, les diferents visites que vam fer a la fira aquest any. Ha sortit curtet aquest cop, així no us atabalem tant.
PAREU L’ORELLA
En aquest apartat hi ha teca! Però abans de compartir-vos els continguts en format audio, fer un recordatori sobre el nostre podcast Ràdio EBH. A partir d’ara tots els episodis es compartiran íntegres i de forma gratuïta a les plataformes habituals. La idea és presentar tertúlies i debats sobre el món del llibre, entrevistes a professionals del sector i altres sorpreses que ja anem cuinant. Així que si no us voleu perdre cap episodi, deseu el podcast a la vostra plataforma preferida! Com a exemple de què hi podeu trobar, us compartim el darrer programa en el que parlem de l’estat de booktube en català, la comunitat de lletraferits en llengua catalana a youtube. I ho fem en companyia de dues de les booktubers més en forma actualment: l’Anna Rosich de “Traduint des de Calella” i la Marta Roig de “Lectumarta”.
Us compartim també l’episodi de Llegiu, que el món s’acaba! que vam tenir l’oportunitat d’enregistrar en directe i amb públic a la Setmana. No s’ha editat res, el podreu escoltar tal com va quedar allà!
INSTAGRAMADES
Seguint amb la tònica de les fotos temàtiques a instagram, avui destaquem la de “Quality Land 2.0”, que segurament és la que genera més desconcert per aquells que no hagin llegit el llibre. En Sergi es va disfressar de Peter Aturat, el protagonista del llibre, el qual sobreviu en aquesta distopia hipercapitalista i tecnològica que és Quality Land. El número 15 fa referència al seu nivell social, determinat pels algoritmes i les xarxes socials que controlen aquest país; el barret de paper de plata el protegeix de les càmeres que controlen a la població tothora; i el robot aspiradora, a banda de ser un dels aparells electrònics amb els quals ens barallem més sovint, també té un paper important en el llibre…
També potser costa d’interpretar la foto del llibre ”Un elefant a la sala d’estar”, de Berta Dávila, el qual tracta amb molta delicadesa el tema del suïcidi. Un elefant al menjador seria aquell problema del qual tothom n’és conscient però fa veure que no. Per més que fem veure que una cosa no la veiem, no la sentim i, per tant, tampoc en parlem, això no la farà desaparèixer ni convertir-la en quelcom irrellevant. Tenint en compte aquests tres estímuls sensorials, ens ha calgut el nostre col·laborador habitual per tal de fer-ne una bona representació!
I per si us les heu perdut i hi voleu donar un cop d’ull, a Instagram també trobareu ressenyes d’“Adreça desconeguda” de Kressmann Taylor, “Hôzuki, la llibreria de la Mitsuko” d’Aki Shimazaki, i “El amor en los tiempos del cólera” de Gabriel García Márquez.
FINS AQUÍ LA TURRA
I fins aquí el Substrat d’avui, esperem que us hagi semblat d’interès. Ja sabeu que ens ajudeu molt si ens seguiu a les diverses xarxes socials i compartiu els nostres continguts. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment.
Si voleu compartir el butlletí de manera senzilla:
Les nostres lectures actuals són “Matrioixques” de Marta Carnicero, i “Plagio” de Patricia Font. I no són lectures triades a l’atzar, són per una coseta que aviat us explicarem.
Si ens voleu preguntar alguna cosa, que fem algun aclariment o que us ampliem alguna informació, només ho heu de dir: teniu els comentaris oberts. Ens acomiadem fins la propera, i mentrestant llegiu, que el món s’acaba!