Estimades, estimats,
Aquí teniu el primer butlletí periòdic d’Els Book Hunters, i començarem amb una anècdota que ens portarà a la ressenya d’avui. Resulta que fa poc vam fer una calçotada amb uns amics. Érem a casa d’uns d’ells, que tenen dues filles. La gran té 11 anys i l’anomenarem N. N és una gran lectora, participa en clubs de lectura juvenils i té una biblioteca envejable. Repassant les seves lleixes un llibre em va cridar l’atenció: “L’Amy i la biblioteca secreta”, d’Alan Gratz. Com que l’havia vist per bookstagram, vaig preguntar-li què li semblava. Em va dir que era dels seus preferits i me’n va fer cinc cèntims (amb gran spoiler inclòs, però això ho obviarem…). Com que vaig trobar que era una proposta molt interessant, li vaig preguntar “que me’l deixaries?”. Em va mirar perplexa durant uns segons i em va contestar “a la biblioteca hi són tots”.
No cal dir que em va semblar una resposta magistral, la que m’agradaria oferir jo mateix si algú em demana llibres en préstec. Ai l’espontaneïtat de la joventut! Tot i així, després de tot un dia plegats me’l va acabar deixant, suposo que va rebre alguna pressió per part dels seus progenitors que va escapar a la meva vista. Em vaig posar a llegir-lo de seguida i em va encantar, bravo per la recomanació de la petita prescriptora! Per això avui incloem al butlletí la ressenya d’aquest llibre recomanat per canalla de 9 a 12 anys i que ens sembla una excel·lent lectura per aquestes edats. Espero que us desperti interès.
(SERGI)
LA RESSENYA
L’Amy i la biblioteca secreta (Alan Gratz, en català per TakaTuka)
Autor: Alan Gratz
Editorial, any: TakaTuka, 2022 (3a edició)
Títol original, idioma, any: Ban This Book, anglès, 2017
Gènere: Juvenil
Traducció: Roser Rimbau
Número de pàgines: 235
Llegit en: Català
L'Amy està expectant, per fi han passat els eterns cinc dies que cal esperar per tornar a treure el mateix llibre de la biblioteca. No hi fa res que ja l'hagi llegit una pila de vegades, Pippi Calcesllargues és el seu llibre preferit i vol tornar-lo a tenir a les mans. Però quan el busca al seu lloc habitual de la biblioteca escolar, la senyora Jones li diu que no el podrà tenir: el consell escolar ha considerat que és un llibre inapropiat per la canalla i l'ha fet retirar de les lleixes. I no és l'únic, hi ha una llista de més d'una desena de llibres prohibits. Però no pot ser, això és censura! Qui ho ha decidit? I què significa que són inapropiats? L'Amy, fins ara una nena introvertida i obedient, no pensa deixar les coses així. Amb la complicitat de la bibliotecària, però sobretot amb l'ajuda dels seus amics de classe, i posat que el consell escolar no vol baixar del burro, establiran una societat secreta dedicada a que els llibres censurats tornin a córrer per l'escola. Però la clandestinitat té els seus riscos. La directora Banana i la senyora Spencer, que és mare d'un altre company de classe i ha estat la que ha insistit en prohibir els llibres, no els trauran l'ull de sobre.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
ELS BOOK HUNTERS PEL MÓN
No sempre es té l’oportunitat de veure en directe un autor o autora que t’apassiona, i darrerament n’hem pogut veure dos! Per una banda vam assistir a la presentació de “El ritme de Harlem” amb en Colson Whitehead de la mà d’Edicions del Periscopi, i per l’altra l’admirada Maggie O’Farrell presentava “El retrat de matrimoni”, que ha publicat, com sempre, L’Altra Editorial. Els dos autorassos ens van fer passar una gran estona, a nosaltres i al nombrosíssim públic que va assistir-hi. Molt bona notícia que la literatura ompli sales i aixequi tantes passions!
Per altra banda, en Sergi també va assistir a la presentació del segell en català de la madrilenya Nordica Libros. Nordica és una editorial que ens encanta i que publica molt bé, però que llegim molt poc… ja sabeu per què. Esperem posar-hi remei ara que publicaran regularment en català!
Finalment, també vam tenir el plaer de moderar una sessió del club de lectura Baix Montseny, convidats per les seves membres. Vam parlar sobre un llibre que nosaltres mateixos els havíem proposat de llegir: “Els nens són reis” (Delphine de Vigan, Edicions 62). El llibre va impactar molt a totes les participants i es van generar debats molt interessants. No vam immortalitzar el moment (ni tampoc el sopar posterior), però us deixem la ressenya que la Laia va fer fa uns mesos a instagram de “Els nens són reis”, perquè pensem que val la pena llegir-lo.
GOITA QUÈ FAN ARA!
Durant el mes de març vam enregistrar un vídeo força especial pel canal de youtube, ja que sempre ens queixem de la immensa pila de pendents que tenim (qui no ho fa!?), i vam aprofitar un format que anomenen “booktag” per posar xifres i magnitud a la nostra tragèdia. Per si no coneixeu el terme, un “booktag” (encara no li hem trobat una traducció satisfactòria al català) és una mena de joc amb unes preguntes temàtiques que s’han d’anar responent, generalment amb llibres o hàbits lectors. Us deixem el resultat, ens sembla que va quedar prou divertit.
ESCOLTI? ESCOLTI!
Per si preferiu no veure’ns la cara (tranquil·les, ho entenem), també ens podeu escoltar en format pòdcast. Us deixem els últims episodis dels nostres dos pòdcasts, per si no els heu escoltat encara (o no sabíeu que existien!).
Llegiu, que el món s’acaba
El pòdcast que fem amb l’Anna Rosich (Traduint des de Calella) i Joan Rius (Dolça Metzina) arriba al dotzè episodi i aquest cop parlem de música i literatura. Com sempre, cadascú des de la seva perspectiva. En aquest cas, la Laia parla de llibres en els que la música és molt present i que venen amb playlist incorporada, i en Sergi fa una repassada a les referències literàries de la discografia d’Els Amics de les Arts.
El llibre ‘Els jugadors de whist’ de Vicenç Pagès és un dels protagonistes de l’episodi, i encara ningú havia fet l’esforç de crear una llista de reproducció amb totes les cançons que hi apareixen. La Laia hi va posar remei, la teniu disponible a Spotify:
Ràdio EBH
El nostre pòdcast domèstic també el trobareu a diverses plataformes, però només en format tràiler. Els episodis sencers només s’ofereixen com a recompensa pels nostres subscriptors de l’Aixeta, la plataforma de micromecenatge. Aquí teniu vint minutets que podeu escoltar en obert.
I per si és del vostre interès, us deixem també la nostra pàgina de l’Aixeta, per si us voleu fer mecenes del projecte EBH. Allà us expliquem com ens podeu ajudar també econòmicament i què rebreu a canvi.
INSTAGRAMADES
Si algun dia no sabeu on trobar-nos, busqueu-nos a Instagram. Allà som molt actius, i a banda d’algunes gamberrades que ens agrada fer, també hi pengem mini-ressenyes dels llibres que anem llegint. Són mini perquè la plataforma només permet textos de 2200 caràcters, cosa que, sens dubte, per vosaltres és una gran notícia! Ah, també ens intentem treballar força les fotos, que és una xarxa molt visual. Aquí teniu algunes de les darreres publicacions.
“Guia màgica d’autodefensa amb galetes”, T. Kingfisher (Indòmita), una divertida història per a joves lectors. (Les galetes estaven boníssimes)
“Demà, i demà, i demà”, Gabrielle Zevin (Edicions del Periscopi), el llibre de moda, si no us sona de res, és que no heu obert les xarxes socials en mesos!
“Cavalls salvatges”, Jordi Cussà (Comanegra), el primer llibre del malaurat Jordi Cussà, en la nova reedició revisada.
“Bons averanys”, Terry Pratchett i Neil Gaiman (Mai Més), s’acosta la fi del món, però tranquils que estem en bones mans. Guanyador, per cert, del Premi Imperdible 2023 al millor llibre de gènere fantàstic traduït que atorga El Biblionauta, premi del qual vam tenir el privilegi de formar part del jurat.
FINS AQUÍ LA TURRA
Com veieu, molta activitat, com sempre. Si ens seguiu a les diferents xarxes (i si no ho feu encara, feu-ho!) ja sabeu que no parem, però ni cal consumir-ho tot, ni s’ha de fer, que prendreu mal. Però potser un format o altre pot ser del vostre interès, que cadascú triï el seu o seus!
Les nostres lectures actuals són “El ritme de Harlem” de Colson Whitehead i “La possibilitat de dir-ne casa”, de Marta Orriols. Podreu trobar les edicions en català a Edicions del Periscopi i Proa respectivament. Aviat us en parlarem a les nostres xarxes!
Esperem que us hagi distret el butlletí, si ens voleu preguntar alguna cosa, que fem algun aclariment o que us ampliem alguna informació, només ho heu de dir, teniu els comentaris oberts. Ens acomiadem fins la propera, i mentrestant llegiu, que el món s’acaba!
En aquest format resum tot el que feu encara impressiona més! Enhorabona per la feina!
La ressenya del llibre que us va deixar la jove prescriptora sembla molt interessant (i sobretot tenint en compte les últimes notícies de censura i llibres...).
I d'altra banda moltes ganes de llegir la ressenya de La possibilitat de dir-ne casa...
Txell