RESSENYA: Un assassí (Lluís Llort)
Un títol que no enganya per la tornada d’un dels noms més rellevants del gènere negre del panorama literari català.
En el panorama literari català cada cop hi ha més gent que s’anima a escriure gènere negre, en les seves diverses modalitats. Com passa també en el món del fantàstic, tenir editorials que dediquen el seu catàleg o alguna col·lecció concreta a la novel·la criminal, hi contribueix. Dels autors en actiu i amb llarga trajectòria, n’hi ha un que ha fet xalar diverses generacions i que es considera el mestre de la novel·la negra en català. No és altre que Andreu Martín, que s’ha guanyat el títol a pols. Per ell tots els honors i admiració. Però si li hem de buscar un hereu, allò tan habitual en la premsa esportiva de buscar relleu a les grans estrelles, per mi també hi ha un nom clar sobre la taula: el del periodista cultural Lluís Llort. Curiosament, a tots dos els publica el mateix segell: Crims.cat d’Editorial Clandestina. Després de més de tres anys de silenci (literari), Llort torna ara amb Un assassí, una novel·la inquietant i humana que es guanyarà un lloc entre els imprescindibles de la seva bibliografia.
Si una cosa separa Llort de Martín és que defuig el subgènere policíac en les seves novel·les. Mentre que el mestre sol donar importància al crim organitzat i a la investigació policial, l’hereu explora altres formats, sempre foscos, sovint delictius, però lluny dels cossos de l’ordre. Però si una cosa no defuig mai, és la violència explícita. Curiosament, a Un assassí hi apareix un policia amb un paper important, però el nostre protagonista indiscutible és l’Aquil·les Sunyer, un home que va néixer ja amb el gust per matar, i amb grans capacitats per fer-ho. Aquesta és la seva història, des del mateix moment del naixement, i passant per totes les fases fins el moment culminant de la seva biografia. L’Aquil·les és un noi agradable, intel·ligent, fins i tot ben plantat. No té unes grans habilitats socials, però se’n surt. Podria ser el nostre veí, aquell company de feina, o el que puja cada dia al mateix vagó del metro que tu. El que el diferencia d’ells (o no, no ho sabem!), és que a l’Aquil·les li agrada matar persones, és gairebé una necessitat per ell. Per això decideix buscar la manera de dedicar-s’hi professionalment, assassinar per encàrrec, o sota demanda, sense qüestionar-se gaire els motius de qui el contracta. Una feina, no l’oficial, però sí la principal, per la qual demostra un talent molt destacable. I molt més interès que per la de periodista que li serveix de coartada.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
Ha coincidit en el temps la lectura de dos dels autors més llegits i ressenyats en el Llibres, i punt! Com també passava amb Murakami, en el blog hi podeu trobar moltes més ressenyes d’aquest autor, que és un dels preferits d’en Sergi pel que fa a gènere negre. Si hi teniu curiositat, us deixem un enllaç per tafanejar quins altres llibres ha publicat.