RESSENYA: Miràbilis (Eva Espinosa)
Eva espinosa passeja pels marges del gènere fantàstic amb una tragicomèdia farcida de lletraferits molt particulars.
Autora: Eva Espinosa
Editorial, any: Males Herbes, 2023
Gènere: Fantasia
Número de pàgines: 342
Llegit en: Català
L’editorial Males Herbes està creant un planter de noves veus femenines de la literatura catalana que comença a ser digne d’estudi. També de masculines, cert, però em permeto destacar-les a elles perquè la línia editorial del segell, centrada en els gèneres fantàstics i experimentals, és un àmbit que tradicionalment les ha exclòs, o millor dit, les ha silenciat. Més de 10 anys creixent als marges, com ells mateixos diuen, han donat per molt. Escapar dels canons d’una literatura tan encorsetada com la nostra és agafar el camí difícil, autoboicotejar-se pràcticament. Però han construït un catàleg coherent amb grans noms de la literatura universal i llançant producte nacional Elisenda Solsona, Elena Bartomeu, Elisabet Riera o l’aclamada Roser Cabré Verdiell, arran de la publicació d’AIOUA. A aquesta llista s’hi va afegir fa uns mesos Eva Espinosa amb el seu “Miràbilis”. A banda d’acomplir l’aparent requisit de tenir un nom que comenci per E, el seu llibre mereix una mica més d’atenció de la que ha tingut per ara.
Miràbilis és una illa remota perduda a l’Atlàntic. No pot quedar lluny de la ruta marítima que uneix Londres i Nova York, però cap vaixell transatlàntic hi fa marrada si no és per necessitat. L’any 1943 una tempesta més forta del que era previsible portarà el nostre protagonista, Isaac Klovicz, a instalar-se allà. Autor d’un llibre infumable i amb una història no gaire lluïda a l’esquena, fuig del nazisme amb rumb cap a Amèrica, però no hi arribarà. A Miràbilis hi troba un paradís habitat per una gent pintoresca i feliç, que a més comparteixen una curiosa afició: cada cop que en tenen l’oportunitat, escriuen les seves composicions, del gènere que sigui. Una terra de lletraferits que de seguida el reconeixen com un dels seus. Pot ser que hagi trobat, per fi, el seu lloc a la terra? I per si li faltaven al·licients, allà coneix la Miosotis, la filla del Governador, que li roba el cor de seguida i sembla que li correspon.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
Aquesta ressenya va sortir publicada primer al digital El Matí Digital. En cas que vulgueu llegir-la allà, també us deixem l’enllaç: Miràbilis a El Matí Digital.