RESSENYA: La porta (Magda Szabó)

Hi ha diferents maneres d'estimar-se, però sobretot de demostrar-ho. Dues dones en brega constant que, malgrat tot, no poden estar gaire lluny l'una de l'altra.

Autora: Magda Szabó
Editorial, any: Segona Perifèria, 2024
Títol original, idioma, any: Az ajtó, hongarès, 1987
Gènere: Narrativa
Traducció: Imola Nikolett i Jordi Giné
Número de pàgines: 319
Llegit en: Català

Quan l'Emerenc Szeredás va entrar al servei de la nostra narradora no va donar referències. Al contrari, li va dir que per treballar per ella li calia informar-se, a veure si era mereixedora de la seva feina. És una dona de caràcter, d'això no hi ha dubte, però també és una treballadora incansable que es desviu per la comunitat, tot i la seva avançada edat. La protagonista i el seu marit són escriptors, tenen poc temps per dedicar a les tasques de la casa. Aviat l'ajuda de l'Emerenc se'ls fa imprescindible. Però el que no aconsegueixen és establir una relació cordial amb ella. La vella, que viu reclosa en una casa permanentment tancada on no hi deixa entrar a ningú, té una particular visió del món i de les relacions personals que xoca frontalment amb la reconeguda autora. Tot i ser mestressa i serventa, la presència de l'Emerenc i la seva rectitud sempre és dominant i torba l'escriptora, que desitjaria poder-hi establir vincles emocionals, però no se'n surt. La distància que les separa i la preponderància de l'anciana quedaran encara més paleses quan la família adopta un gos moribund que anomenen Viola, decisió irrevocable de l'Emerenc, que ja marca a qui retrà subordinació l'animal.

---

Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç: