Autora: Berta Creus
Editorial, any: Males Herbes, 2024
Gènere: Relats
Número de pàgines: 187
Llegit en: Català
L’editorial Males Herbes afegeix una nova veu femenina al seu catàleg i la fa conèixer al gran públic, com ja ens té acostumats els darrers temps. La diferència, aquest cop, és que jo ja coneixia aquesta debutant i em fa particular il·lusió que tingui aquesta oportunitat. Es tracta de Berta Creus, traductora i igualadina d’adopció que, a més, ressenya llibres a les xarxes socials i comparteix micro amb en Daniel Clemente al capdavant del podcast literari Bookòlics Anònims. La nostra coneixença ha derivat d’aquest vessant, però ara he pogut conèixer-la també com a escriptora d’una obra de ficció, Fins a l’última pedra, que tot just comença el seu camí a llibreries.
Pels amants de les etiquetes, aquest llibre suposarà tot un repte. No és només un recull de contes, però tampoc manté l’estructura típica de la novel·la. No el classificaríem com a gènere fantàstic, però inclou elements no realistes. És un artefacte literari en el que la forma pren un paper protagonista, però que no està mancat de trama. I, molt especialment, cal destacar l’ús del llenguatge que recupera vocabulari i expressions perdudes els nostres dies. Perdudes com els escenaris dels relats: un poble ple de vida, un entorn rural, amb famílies que malden per tirar endavant, amb costums, creences i tradicions que avui ja no hi són. Però en queden els vestigis. Un home sense nom, però del qual coneixerem un munt de perquès, visita aquest poble abandonat en l’actualitat. Ell ens servirà de fil conductor per anar fent viatges a altres temps.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
Fins a l'última pedra - Berta Creus
I si ho preferiu, també teniu una ressenya molt especial a Instagram.
Els BookHunters on Instagram: ”📚Mini-Ressenya EBH📚 “Fins a l’última pedra”, Berta Creus Obro el llibre amb una mica de por, però amb molta curiositat. Vull que m’agradi, però la voluntat, aquí, no hi té res a veure. La Berta i jo sovint no coincidim en gustos, potser sí en allò essencial, però tenim preferències diferents. Tinc la certesa que estarà ben escrit i que el llenguatge hi serà important. Però més enllà d’això, incertesa. Conec un home que visita un poble buit, mig enderrocat. Una vella mou pedres amunt i avall. No hi ha ningú més. Abandonament. Però les pedres parlen. Faig salts al passat, tant el de l’home com el de persones antigues, arrelades a una terra, a unes maneres de fer i pensar. Històries, llegendes. Famílies, dones fortes, vida i mort. I, perquè no, follets, bruixes, dones d’aigua; fins i tot la Pesanta. Què fas, Berta? No t’entenc. Temia això, que el llibre seria enrevessat. Que la forma em superaria, que em portaria més enllà de la meva capacitat de comprensió. Però mica en mica entro en el joc. Hi trobo els punts de contacte, enfoco, connecto. I m’interessa la vida de l’home, i m’agraden les històries antigues amb títols que piquen l’ullet. Viatjo en el temps, quan les pedres encara només escoltaven. I em crec el que llegeixo. I llavors em tranquil·litzo. Perquè penso que podré dir a una persona que admiro que ha fet una bona feina, que ha sabut explicar amb una veu nova per mi, la de la Berta-escriptora, allò que porta ben endins. Que ha construït una mena de novel·la de contes que reuneix estil i contingut i que reivindica el passat de la terra i la tradició. I voldré que la gent la llegeixi, tot i que no tothom hi connectarà, però jo m’hauré quedat content de ser un dels que sí que ho ha fet. Encara que segur, segur que no he sabut entendre alguna de les pedres del camí. (SERGI) 🪨 Ja seguiu a la @bertacreus_? Gràcies @editorialmalesherbes per l’exemplar! #MiniRessenyaEBH #FinsALÚltimaPedra #BertaCreus #MalesHerbes #ElsBookHunters #LlibreDeProximitat #Bookstagram #Booklovers #LlegirEnCatalà #JoLlegeixo #LlibresEnCatalà #MagradaLlegir #Lectures #Literatura #ReadingTime #ElReducteCatalà #LiteraturaCatalana #BookstagramCatalunya #Pedres” January 31, 2024
