RESSENYA: Dune (Frank Herbert)

Autor: Frank Herbert
Editorial, any: Duna llibres, 2021
Títol original, idioma, any: Dune, anglès, 1965
Gènere: Ciència Ficció
Traducció: Manuel de Seabra
Número de pàgines: 753
Llegit en: Català

Després de 80 anys sota la gestió de la família Harkkonen, l'emperador ha donat la concessió d'Arrakis a la família Atreides, que porten vint-i-sis generacions regnant a Caladan. Arrakis, o Duna, és un planeta erm, pràcticament tot desert, on les condicions climatològiques i la manca d'aigua fan molt difícil la vida humana. Els qui la colonitzen han de fer servir sempre mecanismes de protecció i d'estalvi i recuperació de l'aigua, perquè cada gota compta. Però el planeta és important perquè és l'únic lloc on es pot recollir la melange, una espècia amb moltes propietats que cotitza molt a l'alça. Al duc Leto Atreides i a la dama Jèssica, la seva concubina principal i mare del seu fill Paul, no els fa gaire gràcia abandonar la pròspera Caladan, però és una oportunitat que no poden deixar passar. A banda que a l'emperador no se li pot dir que no. Són conscients que van a una trampa, que els Harkkonen no es conformaran a retirar-se pacíficament i perdre el domini de l'espècia. Però igualment hi han d'anar. Quan tot això passa, en Paul només té 15 anys, però ha estat instruït en els ritus Bene Gesserit del llinatge de la seva mare i té unes capacitats que fan sospitar que pot ser alguna cosa més que l'hereu Atreides. Podria ser un Kwisatz Haderach, un escollit. A Arrakis haurà de fer servir tot el seu potencial per no sucumbir a la guerra bruta, però també coneixerà el món dels frémens, els habitats nadius de Duna que lluiten per combatre els invasors, per la seva existència i que somien amb un planeta molt diferent del que tenen.

---

Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç: