ALGUNA RESSENYA MÉS? #9
Per combatre la fresca, tres ressenyes calentones.
La setmana passada es va commemorar el dia de les escriptores i al recull d’aquesta quinzena us porto ressenyes de tres autores d’estils i procedències molt diferents. Tres molt bons llibres, per cert, que espero que captin el vostre interès.
SERGI
Nostra Senyora del Nil - Scholastique Mukasonga
Autoria: Scholastique Mukasonga
Editorial, any: minúscula, 2024
Títol original, idioma, any: Notre-Dame du Nil, francès, 2012
Gènere: Narrativa
Traducció: Marta Hernández
Número de pàgines: 252
Llegit en: Català
A l'institut només hi estudien noies, les que han de ser educades perquè seran futures dones de ministres i d'alts mandataris. Cal aïllar-les perquè no es poden permetre cap relliscada. A Nostra Senyora del Nil rebran l'educació que se'ls negaria a qualsevol altre lloc, per tant són unes privilegiades i ho saben. La majoria són hutus, però també hi ha una petita quota d'alumnes tutsi, que no ho tenen gens fàcil i encara són més afortunades de ser acceptades allà, tot i que no totes les alumnes les veuen com a iguals. Ruanda encara està sota la gran influència de la colonització belga que s'hi va establir després de la Primera Guerra Mundial, en gran part culpable de les desavinences actuals entre les dues ètnies autòctones majoritàries. Però Nostra Senyora del Nil viu amb aparent calma l'agitació del país, els seus objectius són uns altres i les alumnes són el més important pel cos de mestres, en gran part europeu i de parla francesa, llengua obligatòria del centre. Però les aparences de vegades amaguen realitats molt difícils.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
La mestra i la Bèstia - Imma Monsó
Autoria: Imma Monsó
Editorial, any: Llibres Anagrama, 2024 (segona edició, primera del 2023)
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 347
Llegit en: Català
Potser perquè va tenir un pare molt absent, o potser perquè la seva mare la va educar a casa, la Severina va ser una nena solitària que gaudia molt més de la companyia dels llibres que de la gent. Llegia tant que li agafava mal de cap. Ara que els pares ja no hi són, i després d'estudiar magisteri a Girona, amb dinou anys decideix marxar a fer de mestra interina a un poble perdut de la Ribagorça Oriental, amb l'objectiu de ser a prop de la neu i d'interactuar amb tan poca gent com pugui. Efectivament, Dusa és el que buscava, però descobreix que poca gent no és equivalent a privacitat i anonimat. Corre l'any 1962 i tot sembla en pau. Però el franquisme és viu i encara deixa anar fuetades i imposa les seves normes. La nova mestra de Dusa viu aliena a tot això, la política no li interessa. Intenta encaixar amb la seva nova realitat, tot i que no l'entén gaire. Com tampoc entén el poder atractiu d'en Simeó, un home camí dels cinquanta a qui anomenen la Bèstia. Amb ell estableix una relació indefinible que li acabarà d'obrir els ulls a moltes veritats que des de sempre li han ocultat.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
A tota màquina - Ethel Lina White
Autoria: Ethel Lina White
Editorial, any: Biblioteca Clandestina, 2024
Títol original, idioma, any: The Wheel Spins, anglès, 1936
Gènere: Intriga
Traducció: Teresa Solana
Número de pàgines: 322
Llegit en: Català
Són joves, tenen diners i no s'estan de res. I són tan escandalosos i molestos, que fins i tot l'Iris Carr, que forma part de la colla, a la que ella mateixa anomena "tropa", decideix no tornar cap a Anglaterra amb ells i descansar uns dies dels seus amics. Com de cansats en deuen estar els altres hostes de l'hotel! Pocs dies després, però, toca emprendre el viatge de tornada, i per això cal creuar tot Europa en tren. La primera aturada serà Trieste, però per arribar-hi falten moltes hores. Tot i que l'Iris va decidir fer aquest viatge sola, comença a enyorar la companyia, i també casa seva. Per això accepta anar a prendre un te al vagó restaurant amb la Winifred Froy. La senyoreta Froy és una institutriu anglesa que també torna a casa, una dona de mitjana edat, baixeta i sense gaire res interessant, però és millor que res. La sorpresa és que, unes hores després, aquesta nova coneixença desapareix i no hi ha manera de trobar-la. I no tan sols això, sembla que cap altre passatger del tren la coneix o la recorda. No és que s'hagi volatilitzat, és que li asseguren que no ha existit mai! L'Iris, que no suporta que la prenguin per boja, sap molt bé que la Winnie Froy és real i farà qualsevol cosa per demostrar-ho.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç: