Rebre aquest butlletí en plena Setmana del Llibre en Català pot fer-vos treure la cartera. Però si esteu mancades d’idees, les tres propostes que teniu són bones opcions. Un clàssic post-apocalíptic molt especial, la tendresa feta història i un thriller molt fosc del mestre de la novel·la negra en català. De varietat no us en falta.
SERGI
La paret - Marlen Haushofer
Autoria: Marlen Haushofer
Editorial, any: Angle Editorial, 2023
Títol original, idioma, any: Die Wand, alemany, 1963
Gènere: Narrativa
Traducció: Carlota Gurt
Número de pàgines: 294
Llegit en: Català
L'Hugo Rüttlinger és un home molt ric, ben capaç de permetre's un capritx com un vedat de caça a la muntanya. No és bon tirador, però tant hi fa. Sí que és hipocondríac, i això converteix el xalet de caça que té en un autèntic refugi molt ben proveït. Curiosament, és gràcies a les dèries del seu amic que la protagonista pot explicar-nos la seva història. Un dia que l'Hugo i la Luise l'han deixat sola una estona, descobreix un mur invisible que li impedeix el pas. Tampoc en Linx, el gos de la casa, pot travessar-lo. Com que pot veure-hi a través, fins allà on li abasta la vista tot sembla immòbil, paralitzat; mort. Un cop s'assegura que no hi ha manera de travessar aquesta paret que l'empresona, comença a organitzar la seva subsistència amb les eines i les provisions que té a l'abast, i amb l'única companyia d'en Linx, una gata vella i una vaca que troba del seu cantó del mur. És una dona de ciutat, no en té gaire idea de com feinejar al camp. Però està decidida a sortir-se'n, a l'espera de treure l'entrellat de què està passant al seu voltant, i de que vingui algú a ajudar-la. Però els dies van passant.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
Maimai, el cargol d’en Tarô - Aki Shimazaki
Autoria: Aki Shimazaki
Editorial, any: Nordica Llibres, 2024
Títol original, idioma, any: Maimai; L'Ombre du chardon, 5, francès, 2020
Gènere: Narrativa
Traducció: Oriol Vaqué
Número de pàgines: 169
Llegit en: Català
En Tarô s'ha fet gran. Gràcies als esforços de la seva mare, la Mitsuko Tsuji, ha aconseguit ser autònom i que la seva sordesa de naixement no li suposi un problema. Treballa de model i a més es dedica a pintar, una afició que vol convertir en el seu mode de vida. Però la trista notícia de la mort de la Mitsuko a causa d'un atac de cor sobtat capgira el seu món. Decideix traslladar-se a viure a la seva antiga casa amb l'àvia i transformar la llibreria de vell familiar en galeria i taller. Quan treballa en acondicionar l'espai, apareix una antiga amiga d'infància a qui havia perdut la pista completament, la Hanako, filla d'un diplomàtic que va marxar a viure a l'estranger. S'ha assabentat de la mort de la Mitsuko en un article de la revista Azami, i ha volgut venir a donar el condol. Aquesta trobada no es quedarà aquí, en Tarô i la Hanako tornen a connectar com quan eren petits. Però ara que la Mitsuko ja no hi és, el noi començarà a descobrir moltes coses que no sabia de la seva mare, moltes d'elles no se les espera gens.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
Maimai és la cinquena part de la pentalogia L’Ombra del card i relliga molt la història de tots els llibres. Per si hi esteu interessats, us deixo un enllaç on trobareu les ressenyes dels altres quatre llibres, i també d’un altre que no pertany a aquesta sèrie. Els trobareu aquí.
Allò que només els passa als altres - Andreu Martín
Autoria: Andreu Martín
Editorial, any: Editorial Clandestina, 2024
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 320
Llegit en: Català
Una mala temporada la pot passar qualsevol, i en Marc Olvan no està en el seu millor moment. Exerceix d'advocat de torn d'ofici, una ocupació sense pena ni glòria, i darrerament abusa una mica massa de l'alcohol. Això fa que, tot i compartir la vida amb una dona fantàstica, la relació es deteriori cada dia més. Tot canvia quan el seu amic detectiu privat Luis Pacheco el posa en contacte amb la Lídia Pedralba, una dona que té el fill en presó preventiva. El jutge Trujillo l'ha condemnat pràcticament sense escoltar-lo. La Lídia vol trobar els draps bruts del jutge per fer-li mal, i Marc Olvan és l'indicat per ficar el nas a tot arreu sense aixecar gaires sospites, a canvi d'una bona remuneració, és clar. No és el primer cop que fa feinetes per en Pacheco, però aquesta vegada les seves investigacions el faran contactar amb el crim organitzat dels baixos fons barcelonins i també amb una colla de policies de la vella escola que no són aigua clara. Per alguna estranya raó sembla que cau en gràcia tant a uns com als altres, però en uns ambients en els que tot s'acaba sabent perquè més d'un se'n va de la llengua, Olvan no sabrà mai de qui es pot refiar i de qui no.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
Andreu Martín és un dels escriptors més llegits de la història del Llibres, i punt! Allà hi trobareu fins a 10 ressenyes de l’autor, tot i que ja el llegia de petit amb els divertidíssims llibres d’en Flanagan (nostàlgiaaaaa!). Si teniu interès en saber quins altres llibres he llegit i què em semblen, trobareu els títols en aquest enllaç.