S’acosten setmanes complexes en les que haurem de llegir llibres per poder entrevistar els autors i autores amb coneixement de causa, així que no sé quant temps tindré per llegir “per plaer” i fer les ressenyes. Per això em guardo la ressenya d’un altre llibre que he llegit aquesta quinzena pel proper ARM. Ep, però tampoc us escatimo material! Quatre ressenyes ben variadetes, a veure quin llibre us crida més l’atenció!
SERGI
Els secrets de Heap House - Edward Carey
Autoria: Edward Carey
Editorial, any: Blackie Books, 2024
Títol original, idioma, any: Heap House - The Iremonger Trilogy, anglès, 2013
Gènere: Fantasia
Traducció: Elena Martí
Número de pàgines: 390
Llegit en: Català
El pom de porta de la tia Rosamund s'ha perdut, i això està revolucionant Heap House, la immensa mansió que habita la família Iremonger des de fa moltes generacions, envoltada dels cúmuls d'escombraries de les rodalies de Londres. Ens trobem en plena època victoriana, però la Londres dels Iremonger no és ben bé com la coneixem. Heap House és una casa feta a pedaços provinents de moltíssims altres edificis; laberíntica, fosca i tancada. A les plantes de dalt hi viuen els Iremonger de pura sang, una aristocràcia decadent amb unes normes molt estrictes i una jerarquia familiar ben rígida. A sota d'ells, hi viu el servei, que també són obligatòriament Iremonger, però de branques secundàries de la família. Tots ells, els de dalt i els de baix, veuran estroncada la seva pau per la desaparició del pom de porta. Però tant important és aquest fet? Doncs resulta que quan neix cada Iremonger se li assigna un objecte de naixement que l'ha d'acompanyar tota la vida. El vincle persona-objecte és molt fort, i ningú sap què pot passar si se'n separen. I és que les coses a Heap House no són el que semblen. No t'has de refiar mai de les coses!
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
Aventures extraordinàries d’en Massagran - Josep Maria Folch i Torres
Autoria: Josep Maria Folch i Torres
Editorial, any: Bambú, 2018 (original de 1910)
Gènere: Aventures
Número de pàgines: 337
Llegit en: Català
Qui no coneix les històries d'en Massagran, el noi català de casa bona que les passa de tots colors rondant pel món? Una col·lecció de còmics que ha fet les delícies de moltes generacions de catalans, que res tenen a envejar a d'altres publicacions estrangeres semblants. La majoria de volums estan signats per Ramón Folch i Camarasa, fill del creador del personatge, Josep Maria Folch i Torres, que figurava com a autor dels dos primers. Però el que personalment no sabia és que aquests dos primers àlbums, Aventures extraordinàries i Aventures encara més extraordinàries són adaptacions de dues novel·les escrites el 1910, que incloïen il·lustracions de Joan Garcia Junceda. L'editorial Casals va fer una gran feina de recuperació dels originals per reeditar les dues novel·les, amb il·lustracions incloses, i el va publicar el 2018 en el segell Bambú. Aquest és el volum que he llegit i que, tot i només haver-ne llegit les adaptacions fa una pila d'anys, m'ha desbloquejat un munt de records d'infància. Un apunt, la segona novel·la no es diu com el còmic, es queda en Noves aventures d'en Massagran.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
Adaptar-se - Clara Dupont-Monod
Autoria: Clara Dupont-Monod
Editorial, any: Les Hores, 2024
Títol original, idioma, any: S'adapter, francès, 2021
Gènere: Narrativa
Traducció: Marta Marfany
Número de pàgines: 125
Llegit en: Català
La feliç notícia d'un tercer fill, volgut i buscat, pot capgirar la vida d'una família com mai haurien pogut imaginar. Els pares i dos germans, nen i nena, el precedien. Vida a la muntanya, entorn privilegiat i totes les benaurances que pot trobar una personeta que arriba al món. Però el tercer fill és inadaptat. No hi veu, no reacciona, no té to muscular. Amb prou feines hi sent i pot expressar si està content o disgustat. Per la resta, és completament dependent. Com es gestiona un canvi tan radical de la perspectiva vital? L'esperança de vida del nen és molt minsa, però mentre visqui cal tenir cura d'ell totes les hores del dia, cada dia. I ja no pels pares, que saben la responsabilitat que els ha caigut a sobre. Com reaccionen dos nens de 7 i 9 anys davant d'aquest canvi de paradigma? Assistirem a dues maneres diferents d'entomar la nova situació, d'afrontar el sacrifici que una existència així suposa. I encara més enllà, perquè el món no s'atura encara que tot hagi canviat tant. I si en un futur encara hi ha un altre germà?
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
Seny i sentiment - Jane Austen
Autoria: Clara Dupont-Monod
Editorial, any: Club Victòria (Viena Edicions), 2022 (tercera edició, primera al 2021)
Títol original, idioma, any: Sens and Sensibility, anglès, 1811
Gènere: Narrativa
Traducció: Xavier Pàmies
Número de pàgines: 401
Llegit en: Català
La senyora Dashwood i les seves tres filles es troben en dificultats. La mort sobtada del senyor Dashwood ha deixat com a hereu en John, el fill gran que va tenir amb una altra dona. En John sempre ha mantingut una bona relació amb les seves germanastres, però tot i rebre l'encàrrec explícit del seu difunt pare de no deixar-les a l'estacada, per la influència de la seva dona Fanny els acaba proveint molt menys del que seria desitjable. Sort en tenen de la generositat d'altres parents i amics per poder tirar endavant i establir-se en una casa de camp a la propietat dels Middleton. Les dues germanes grans ja tenen edat de festejar, de manera que caldrà buscar-los el partit més profitós per assegurar-los un bona renda per no passar penes. Les germanes Elinor i Marianne s'estimen moltíssim, però no poden ser més diferents. L'Elinor és l'encarnació de la prudència, del seny, sempre s'ho pensa tot dos cops. La Marianne, més jove, és impulsiva i intensa, arrauxada. Les seves reaccions seran del tot diferent quan la mala fortuna les porta a experimentar desenganys semblants.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
Per si hi teniu interès, la Laia el va llegir fa una temporada i podeu llegir què li va semblar a la ressenya que en va fer a Instagram.