ALGUNA RESSENYA MÉS? #4
Quina calor, amics i amigues! Però les lectures no s'aturen.
Quatre ressenyes per arribar pràcticament a l’equador d’agost, i quines ganes ja que passi aquesta calorada. En el recull d’avui hi trobareu els dos primers volums de Stella Signata, una mica de no-ficció situada a la Patagònia i una breu història marinera basada en fets reals que segur que us captivarà.
SERGI
Els confins i la tenebra - Ricard Efa
Autor: Ricard Efa
Editorial, any: Mai Més, 2024
Gènere: Ciència Ficció
Número de pàgines: 280
Llegit en: Català
Els confins fa dos mil anys que viuen en pau. La Flota s'encarrega de mantenir-la, sota el govern del Consens. Però aquesta estranya harmonia té els dies comptats. Hi ha qui prefereix dominar mitjançant la força. I al cap i a la fi, qui hi a darrere el Consens? Ningú no ho sap. Ha arribat l'hora de la Flota. Però l'almirall Monte Pannerian no compta amb l'aparició de la jove Baran Aion, una cadet expulsada de la instrucció, acusada d'haver matat una companya. La Baran no és com la resta, i tot i que la volen fer passar com a cap de turc i excusa per iniciar la guerra, amaga unes capacitats que ningú no podia preveure, ni tan sols la mater Nikölha Weisser, encarregada de mantenir la memòria. La persecució de la noia deixarà un regueró de sang i involucrarà a molts habitants dels confins que ni tan sols saben què tenen entre mans. Però Pannerian i els seus aliats saben que Baran Aion té la clau per assolir a uns objectius encara molt més ambiciosos que la subjugació dels confins.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
Des de sempre fins a l’infinit - Ricard Efa
Autor: Ricard Efa
Editorial, any: Mai Més, 2024
Gènere: Ciència Ficció
Número de pàgines: 306
Llegit en: Català
Atenció, si no has llegit el primer llibre de Stella Signata, és millor que no llegeixis la sinopsi que comença aquí sota. Conté spoilers.
El planeta Partios acaba de ser ocupat per la Flota, com la majoria dels confins. És el nucli del coneixement de tot el sistema solar, però les armes dels militars poden subjugar qualsevol enginy. Els partians estan sorpresos amb l'actitud de la Flota, però presentaran batalla. També trobarem altres focus de resistència al poder absolut que vol imposar el ara ja general Monte Pannerian. La mater Weisser crida a la revolta davant de l'amenaça, i també els fidels de la capitana Bientöt-Garo Messira, originals de la base Pris IV, que també ha estat conquerida per la Flota. Però cap d'ells pot imaginar l'objectiu real de Pannerian, que va molt més enllà de conquerir tots els pobles dels confins: es planteja ser el primer home que travessa la Volta i descobreix què hi ha més enllà. En el seu estat mental cada cop més alterat, pensa que a l'altre cantó podrà recuperar la seva filla Tal·la, morta en un accident no gaire temps enrere. Però per aconseguir-ho li caldrà molta ciència i alguna cosa més. Haurà de superar l'éter, i només hi ha una persona que ha demostrat una connexió gairebé mística amb aquesta substància que ho envolta tot: Baran Aion.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
Els suïcides de la fi del món - Leila Guerriero
Autora: Leila Guerriero
Editorial, any: Saldonar, 2024
Títol original, idioma, any: Los suicidas del fin del mundo, castellà, 2005
Gènere: No-ficció
Traducció: Francesc Gil-Lluch
Número de pàgines: 176
Llegit en: Català
Las Heras és una petita localitat interior de la província de Santa Cruz, a la Patagònia argentina. El poble va créixer pròsper quan es va descobrir petroli a la regió. L'empresa pública YPF s'encarregava de l'explotació i donava feina a la majoria de gent, de manera directa o indirecta. Tot va canviar quan Repsol va comprar YPF i va implantar el seu model de gestió. Les dures condicions de vida en un poblet amb pocs serveis, amb escasses opcions per al jovent i castigat per una climatologia implacable, converteixen Las Heras pràcticament en un poble fantasma, en el que els seus habitants sobreviuen com poden mentre que la resta del país els gira l'esquena. Del 1997 al 1999 van patir una onada de suïcidis que es va emportar sobretot nois i noies molt joves, sense que ningú entengués per què es llevaven la vida. I el que és pitjor, sense que ningú fes res per intentar aturar-ho. Leila Guerriero visita Las Heras uns anys després per interessar-se pels joves suïcides i explica, en aquest llibre, la seva experiència.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
Comandant - Edoardo De Angelis i Sandro Veronesi
Autoria: Edoardo De Angelis i Sandro Veronesi
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2024
Títol original, idioma, any: Comandante, italià, 2023
Gènere: Narrativa
Traducció: Pau Vidal
Número de pàgines: 178
Llegit en: Català
El 28 de setembre de 1940 un submarí de l'exercit italià surt de La Spezia rumb a l'Atlàntic. Una cinquantena d'homes, liderats per Salvatore Todaro, marxen a la guerra amb una missió que només el comandant sap. Todaro, que va patir una fractura a la columna en uns exercicis, ha de portar una cotilla metàl·lica i pateix un dolor lacerant a l'esquena, però res impedirà que serveixi al seu país. El Capellini avança pel Mediterrani i passa amb dificultats l'Estret de Gibraltar. Però un cop a l'Atlàntic comença el risc real. Una topada amb un vaixell suposadament neutral acaba en victòria pels de Todaro. L'èxit, però, no és complet, i l'incident deixa nàufrags que malden per sobreviure. Salvatore Todaro és un home fidel a la seva pàtria i a la jerarquia militar, però també és un llop de mar, i un mariner experimentat no deixaria mai un nàufrag a l'estacada. El comandant sap que contradiu les ordres rebudes, i que estan en plena guerra. També sap que l'acció pot tenir conseqüències nefastes per a ell. Però el seu honor el fa prestar ajuda als qui, sens dubte, són enemics seus. Passi el que passi.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç: