ALGUNA RESSENYA MÉS? #16
El gener de lectures ha anat de més a menys, però aquí teniu tres llibres dels que sí!
Nova tongada de ressenyes de llibres d’aquest gener. Tenim la descoberta de Pere Figueras, un llibre curt i gamberro que m’ho va fer passar molt bé, un il·lustre de la casa com és Patrick Radden Keefe i una de les autores catalanes que més m’està sorprenent últimament, l’Elisenda Solsona. Mammalia ens ha encantat tant a la Laia com a mi. Aviat us en parlarem encara més, estigueu atentes!
SERGI
El dia dels ximples - Pere Figueras
Perdre la feina a una edat avançada només et deixa una sortida possible: atracar una sucursal bancària.
Autoria: Pere Figueras
Editorial, any: Crims.cat, 2024
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 189
Llegit en: Català
La classe treballadora viu sempre a mercè del gran capital. Tant és que hagis dedicat la teva vida a l'empresa, si es dona el cas, la direcció no tindrà cap inconvenient a convidar-te a marxar per reduir despeses. Això és el que ha fet Bagas S.A. amb una colla de treballadors, entres els quals es troba l'Oleguer Massot, home de llarga experiència amb el torn i la fresa. Amb més de cinquanta anys i la dona delicada de salut, l'Oleguer ara no té unes perspectives de futur gaire engrescadores. Però no pensa resignar-se. Si el sistema vol treure'l de la circulació, potser el que cal combatre és el sistema mateix. Per assegurar-se una vellesa una mica més lluïda, decideix atracar una sucursal bancària a cop d'escopeta. Amb l'escopeta com a eina només intimidatòria, és clar. Però no pot fer sol, necessita una banda. No li costa gaire convèncer en Quim Rendueles i la Tere Palà, dos dels altres damnificats per Bagas S.A., que s'hi avenen perquè les seves situacions personals no els deixen cap altra opció: tots tres tenen molt poc a perdre-hi i molt per guanyar, si tenen la sort de sortir-se'n. Però són tres aficionats que s'hauran d'enfrontar a tots els cossos policials que operen a Catalunya. Els caldrà alguna cosa més que sort.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
Caps de serp - Patrick Radden Keefe
Patrick Radden Keefe té l'habilitat de fer-te descobrir que un tema t'interessava, però no ho sabies.
Autoria: Patrick Radden Keefe
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2024
Títol original, idioma, any: The snakehead, anglès, 2009
Gènere: No-ficció
Traducció: Ricard Gil
Número de pàgines: 431
Llegit en: Català
A les dècades dels 80 i 90 del segle passat hi va haver un augment molt gran d'immigració il·legal al Chinatown de Nova York i d'altres ciutats importants dels Estats Units. Molts dels xinesos que arribaven al gueto per les vies més inversemblants, provenien d'una petita regió del sud de la Xina, Fujian, prop de Hong Kong i de Taiwan. Fujian era una regió pobra i poc poblada, molta gent d'allà preferia arriscar la vida i el patrimoni que quedar-s'hi. Però la quantitat desproporcionada de fujianesos que aconseguien el seu objectiu havia de tenir alguna explicació. Cheng Chui Ping era una d'aquestes immigrants, original del petit poble de Shengmei, que es va establir a Nova York i va obrir una botigueta amb el seu marit. La coneixien com la Germana Ping i era popular al barri. Però la seva fama anava més enllà del seu negoci legal. La Germana Ping actuava de cap de serp, tenia muntada una xarxa de contraban de persones que operava a nivell mundial per fer arribar gent de la seva terra fins als EUA. A més, va establir una banca alternativa que feia la competència a les entitats oficials. Va amassar una autèntica fortuna i gaudia de gran prestigi, era de les millors en la seva feina, sempre des de la discreció del seu basar del carrer Hester. A l'FBI i les autoritats americanes els va costar fer-se a la idea de l'imperi que regentava.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
Mammalia - Elisenda Solsona
Li donaran el premi Òmnium a la millor novel·la catalana de l'any? Tant si és que sí com si no, res canviarà que "Mammalia" és un autèntic llibràs.
Autoria: Elisenda Solsona
Editorial, any: Males Herbes, 2024
Gènere: Ciència Ficció
Número de pàgines: 365
Llegit en: Català
La Cora recorda, perquè necessita explicar-ho. Quan tenia vuit anys els seus pares la van portar de vacances a Rià, un poblet del sud de França. En una de les seves escapades amb bicicleta la va enxampar una tempesta i es va haver d'eixoplugar en una cova enmig del bosc. A la cova hi havia una pintura rupestre, semblava molt antiga: tres cossos agafats de la mà. El del mig, més alt. Els hexàgons petits dibuixats al ventre. Les circumferències harmòniques al cap. No l'entenia, però se li va despertar algun record molt enterrat en la seva memòria. Ja l'havia vist abans, segur, no sap quan, però la pintura té alguna relació amb els seus orígens. No és filla biològica dels seus pares. En Xavier la va adoptar amb tres anys, i la Sara va arribar un temps després, li feia de mainadera fins que es va casar amb el seu pare. Potser aquelles estranyes figures li permetran entendre, per fi, el passat. I qui sap si conèixer la seva mare. Però aquesta possibilitat es va esvair en el temps, aquelles vacances no van acabar gens bé, amb la Sara desapareixent i amb el seu pare tancat en banda i amb la salut deteriorant-se-li progressivament. No ha pensat gaire més en aquesta pintura. Fins ara.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
Us comparteixo també l’opinió de la Laia, que el va llegir fa uns mesos i en va fer ressenya a Instagram.
Apuntadíssims!