ALGUNA RESSENYA MÉS? #10
Teatre, ciència ficció, assaig i relats. Aquí tenim una mica de tot.
Ha sortit variada aquesta quinzena pel que fa a lectures. No solc llegir teatre, però si l’autor és Wajdi Mouawad ja és una altra cosa. També tenim un clàssic de ciència ficció que no deixa en bon lloc als homes, un assaig sobre gènere que encara deixa pitjor a una part important de la humanitat, i per acabar un sorprenent recull de relats de l’autora de Mammalia. A veure si algun d’ells us resulta interessant.
SERGI
Tots ocells - Wajdi Mouawad
Autoria: Wajdi Mouawad
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2024
Títol original, idioma, any: Tous des oiseaux, francès, 2018
Gènere: Teatre
Traducció: Cristina Genebat
Número de pàgines: 141
Llegit en: Català
L'amor, el de veritat, aquell que s'ha forjat en una biblioteca, entre llibres, no coneix nacionalitats ni odis entre territoris. L'Eitan i la Wahida s'estimen. Viuen a Nova York, aliens a res que no siguin els seus estudis i la seva vida en comú. Però l'Eitan és jueu i la Wahida és d'origen àrab. No és un problema per a ells, però sí que ho és per la família del noi. El seu pare no accepta l'enllaç: la Wahida no només és jueva, sinó que a més és musulmana. És intolerable. La negativa paterna té les seves conseqüències, ja que l'Eitan viatjarà a Israel a la recerca dels seus orígens. Allà serà víctima d'un atemptat palestí, al pont Allenby, el que uneix Israel i Jordània per sobre del riu Jordà. Amb l'Eitan convalescent i debatent-se entre la vida i la mort, i en mig d'una situació de gran inestabilitat a la regió, la seva família es veu obligada a reunir-se i moltes veritats sortiran a la llum.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
De Wajdi Mouawad també he llegit la inoblidable Ànima. Un llibre que em va impactar tant que m’ha deixat una petjada molt forta. S’ha de llegir amb precaució i no és apte per a gent sensible, però uf, quin llibràs. Si voleu llegir la ressenya que en vaig fer al blog us deixo aquest enllaç, i si la preferiu més breu aquí teniu el post d’Instagram en el que en parlava.
Houston, Houston, ens rebeu? - Alice B. Sheldon
Autoria: Alice B. Sheldon
Editorial, any: Duna Llibres, 2024
Títol original, idioma, any: Houston, Houston, Do You Read?, anglès, 1976
Gènere: Ciència Ficció
Traducció: Ernest Riera
Número de pàgines: 138
Llegit en: Català
Ser astronauta és cosa d'homes. Quina broma seria que deixessin anar a les dones a l'espai. Així pensen els tripulants de la Sunbird, la nau d'exploració solar, el major Norman Davis, el capità Bernhard Geirr i el doctor Orren Lorimer. Però alguna cosa va fallar en la missió, que en el seu moment es va donar per desapareguda. La Sunbird ha reaparegut 300 anys després, i quan per fi ha pogut recuperar la comunicació, totes les naus amb les que estableixen contacte estan tripulades per dones. Els tres homes ho reben amb estranyesa, el món ha canviat molt el temps que ells han estat desapareguts si ara deixen que les dones tripulin vols espacials. Ni s'ho imaginen com ha canviat el món, ja que poc temps després de la seva partida, la Terra va patir una pandèmia molt virulenta que va acabar amb la fertilitat del planeta, la població es va reduir dràsticament i... els homes es van acabar extingint. Ara mateix són els únics homes que queden vius entre la humanitat. Sabran adaptar-se a un món tan diferent del que van deixar enrere?
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
Qui té por del gènere? - Judith Butler
Autoria: Judith Butler
Editorial, any: Tigre de Paper, 2024
Títol original, idioma, any: Who's Afraid of Gender?, anglès, 2024
Gènere: Assaig
Traducció: Lola Fígols
Número de pàgines: 296
Llegit en: Català
El gènere, o la teoria del gènere, és un dels temes més controvertits dels darrers temps, per la quantitat de debat que genera, però sobretot per l'agror i la virulència de les postures enfrontades. Judith Butler, autori que es defineix com a no-binària, no escriu un assaig analitzant les dues perspectives, naturalment és part en aquest text i intenta desmuntar els arguments dels qui estan en contra de les persones que no s'identifiquen amb cap dels dos gèneres tradicionals, començant per defensar el dret a l'existència d'aquestes persones, cosa que neguen diversos col·lectius: des de les proclames del Vaticà i diverses organitzacions internacionals afins a la dreta extrema, fins a les feministes transexcloents, que coneixem amb les sigles angleses TERF, que per defensar els drets de les dones, neguen aquests mateixos drets a les que no ho són de naixement. L'argumentació i les dades que aporta Butler són detallades i plenes de sentit, i les basa en aproximacions filosòfiques i científiques. Hi ha discursos fàcils de desmuntar, però més difícil és convèncer qui considera que el tema del gènere és tan sols una ideologia que posa en risc la vida tal com la coneixíem.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç:
Satèl·lits - Elisenda Solsona
Autoria: Elisenda Solsona
Editorial, any: Males Herbes, 2019 (segona edició)
Gènere: Relats
Número de pàgines: 221
Llegit en: Català
La foto perfecta ha de sortir d'una estació d'esquí abandonada. Però bé hi deu haver un motiu perquè l'abandonessin. Podrà aguantar tota la vida al costat d'un pescador, una dona vinguda d'enlloc? Hi ha separacions doloroses, però cap com la de la Berta i la Júlia. Per més arrelat que estiguis a un lloc, hi ha motius de pes que te'n poden allunyar. El primer sopar a casa els sogres sempre costa, sobretot si no t'agrada l'àpat que t'ofereixen. La comunicació en una parella és fonamental, abans no sigui massa tard. La nostra ment és capaç de crear-nos cuirasses que ens protegeixen de la realitat, però no la fan desaparèixer. A la infància és difícil encaixar i t'has de fer veure com puguis per no ser invisible. Els vuit relats que conformen Satèl·lits tracten temes diversos i naveguen pels marges de la realitat per descriure situacions pertorbadores i angoixants. Totes elles, a més, compten amb una protagonista compartida: la lluna absent, l'astre que ens ha abandonat quan li tocaria il·luminar el cel en tota la seva plenitud.
Si vols continuar llegint o comentar, tens la ressenya sencera al següent enllaç: